La Segona Fase, o El darrer cas de la detectiu Wong.

La detectiu Wong potineja, amb els bastonets i a desgana, un platillo d'algues amb sabor a fruita indeterminada en un petit tuguri del centre de la ciutat. És una dona ferma i atractiva, de més de quaranta anys, que té intimidat al jove company que li va ser assignat dos mesos enrera. Massa alta i corpulenta, en comparació amb la resta de les seves congèneres, intenta adquirir la feminitat que li nega la seva fisonomia vestint elegantment un car vestit-jaqueta amb faldilla curta. Però per no renunciar a la comoditat, i disminuir així la seva alçada, evita dur talons, i la seva faldilleta ostenta una llarga obertura que li permet llibertat de moviments. En Chow, en canvi, no es diferencia en res a tots els altres agents amb els que li ha tocat compartir la feina ençà de la renovació del cos.

-Quina merda de teca! Abans de reciclar-me em podia permetre menjar arròs, fins i tot tallarines o fideus. -Remuga queixosa, trencant el silenci que impera al local.

-Els productes cultivats a terra ferma són un luxe. Vostè sempre s'està queixant i recordant els vells temps. La Neopolicia és més eficient i barata, un bé per a la societat. -Contesta el seu ajudant, talment com si sabés la rèplica de memòria, mentre fa un cop d'ull a les darreres notícies impreses al monitor de la taula que comparteixen.

Acabat de sortir de l'acadèmica, com aquell que diu, en Chow encara vesteix de manera similar a l'uniforme, tot i que no li és necessari per la plaça d'investigador que ara ocupa. No gaire alt, però de constitució atlètica, desborda de la ingenuïtat i bones maneres del policia novell en cada gest que fa.

-Tothom estima al D.U.P.I.N.. Curiosament només l'odiem el criminals i els antics policies.

-Va, dona, va. El Dispositiu Universal de Prevenció i Investigació Neopolicial porta molts anys facilitant la tasca judicial. I això que només funciona al cinquanta per cent...

-Que només treballi a la meitat de la seva capacitat és una fal·làcia! -Interpel·la la detectiu iradament-. Tant sols parles d'oïdes. Aquella maquinota porta operant al cent per cent des del primer dia. El que no fa, per sort, és complir totes les funcions per a les que va ser dissenyada.

-Què vol dir amb això? -Pregunta en Chow, estranyat.

-Tu mateix tens la resposta. Has dit: "Prevenció i Investigació". Que jo sàpiga, el D.U.P.I.N. només investiga i resol crims, no els prevé. No creguis que aquest superordinador del dimoni es pot limitar a analitzar les dades de declaracions, proves, sumaris i fins i tot articles de premsa, per esclarir delictes i apuntar cap al culpable amb un cert percentatge de probabilitat. El que poca gent coneix, és que va ser concebut per connectar-se a totes les cameres i sistemes de seguretat de la cuitat amb la finalitat de prevenir aquestos crims. Si no ho fa ara, és per clars inconvenients morals i burocràtics. A ningú li agradaria sentir-se observat nit i dia, i menys encara per una màquina. Seria massa Orwellià.

-Massa Orwe... què?

-No sé que collons us fan llegir als centres de formació...

La conversa es veu interrompuda per un molest xiulet que prové del cinturó de la detectiu Wong. La neopolicia llegeix de la pantalla del seu intercomunicador.

-El teu estimadíssim D.U.P.I.N. ja ha processat. Vaja, i amb un 99,9 % de probabilitat! Avui ha fet un ple! El culpable viu aquí a la vora. Per fi una mica d'acció! -Exclama contenta tot clavant un copet de mà a la natja esquerra del seu company, que ja es troba pagant a la barra.

A en Chow no li fa cap gràcia aguantar les manies de la seva superior, però sap que va ser, i és, la millor en el seu camp. Està disposat a empassar-se el que calgui per tal d'aprendre d'algú de la seva talla.


La salabror i humitat de l'aire colpegen als dos agents quan surten al carrer. Aquella bulliciosa cuitat, que abans havia estat un tranquil llogarret de l'interior, s'ha convertit en una intricada xarxa d'avingudes congestionades i edificis monumentals, ara a tocar del mar, pel desglaç dels pols. La població creix dia rere dia degut a les onades migratòries provinents de les terres inundades, i això obliga a la gent a allotjar-se en petitíssims habitatges que conformen blocs immensos on malviuen milers d'ànimes.

Els investigadors es fiquen dins el cotxe patrulla, una mica excitats per la perspectiva del primer servei de la jornada. Però de seguida han de reduir la marxa.

-Redéu amb el fotut trànsit! Aquests cotxes no van tenir prou amb prendre'ns l'alcohol que ara han envaït totalment la via pública! -L'humor de la detectiu sembla haver oblidat la proximitat d'una detenció al veure's aturada en un embús.

-L'alcohol ens fa més bé com a combustible que no pas com a beguda. Podem donar gràcies d'haver abandonat actituds bàrbares com emborratxar-se, fumar o menjar carn. -Sentencia en Chow.

-Si no es menja carn, és perquè resulta massa cara des que els oceans van negar les terres baixes; si no es fuma, no és perquè sigui dolent, sinó perquè no hi ha prou terreny per cultivar tabac; i que no es begui alcohol, es deu a que la gent prefereix circular en cotxe; i sense petroli... Abans podíem tenir hàbits poc saludables, però almenys anàvem a tot arreu amb bicicleta.

-Aparquem ja. La habitació del condemnat és a dues illes de cases d'aquí. -Interromp la arenga de la seva cap.

L'acusat viu, com tanta altra gent, en un habitacle unipersonal dins d'un edifici rusc. L'accessibilitat d'aquestes colònies d'habitatges està admirablement ben organitzada en sectors diferenciats, amb ascensors i passadissos numerats de forma esquemàtica i entenedora. Tot i això, no es veuen dotades de les condicions de dignitat amb les que es vivia abans de la fusió polar.

Ningú respon quan els neopolicies truquen a la porta.

-Potser no hi és...

-Sí home! -Exclama la detectiu Wong rebentant-la d'una puntada de peu i entrant amb la pistola en alt-. Això és en el que consisteix la nostra feina ara: en recollir la brossa que deixa una supercomputadora.

Un home penja del sostre d'aquell cubicle de deu metres quadrats.

-Efectivament, és qui buscàvem. -Assegura en Chow mirant la fitxa que presenta la pantalla tàctil del seu intercomunicador.

-El D.U.P.I.N. és tan refotudament eficient que els delinqüents saben del cert que, tard o d'hora, els enxamparem. I aquest a preferit treure's la vida abans que passar-se-la cultivant algues a les terres inundades. Ho veus? L'efectivitat d'aquesta màquina infernal ni tant sols dissuadeix a ningú de fer el mal, només accelera les coses.

-Sigui com sigui, ja hem fet tot el que podem aquí. Avisaré als del dipòsit. -Mentre tecleja a l'intercomunicador, en Chow es resigna a tornar a sentir remugar la detectiu.

-Res no hem fet aquí! Ni posar unes putes manilles! Però el que més em fot de la informatització de la policia és que no sabem ni de què s'acusa a qui hem de detenir.

-Sempre es pot demanar l'informe al Ministeri de Justícia. Si vostè no ho fa, és perquè està massa ocupada queixant-se... -En Chow s'adona tard de que s'ha extralimitat en les seves crítiques- ...o perquè no vol apropar-se a l'edifici on hi ha el D.U.P.I.N..

La detectiu Wong fulmina al seu subordinat amb la mirada. Però canvia de sobte l'expressió de la cara en veure quelcom a sobre la taula de la minúscula cambra.

-Cigarretes! Aquest cabronàs tenia un cartró de tabac! Ja ni recordava el deliciós aroma que deixa a les estances on es fuma. -Mentre diu tot això es guarda els paquets a les butxaques de la gavardina.

-No és pot alterar un escenari que ha de ser investigat! -S'exclama el jove agent.

-Però quina investigació?! Si s'ha suïcidat. Al D.U.P.I.N. no li cal, ni pot, venir caminant per donar un dels seus contundents 99,9 % sobre aquesta mort.

-No hauria de fumar, és verí... està prohibit.

-Si vols treballar amb mi, hauràs d'aprendre a callar certes coses. -Li xiuxiueja la detectiu al temps que acaricia afectuosament la seva galta-. Saps què? Ara mateix anirem a demanar l'informe d'aquest cas al Ministeri. Així comprovaràs que no em fa res trepitjar-lo, encara que aquest trasto dels collons n'ocupi el soterrani.

Els encarregats del trasllat del cadàver triguen força en aparèixer per l'edifici rusc, circular dins la ciutat és gairebé impossible. Els dos agents es preparen, per la mateixa raó, a passar molt de temps dintre el cotxe de camí al Ministeri de Justícia.


-Hauríem de parar a comprar aigua. Aquesta nit hi tornarà a haver restriccions. -Parla en Chow a l'interior del vehicle.

-Un altre cop?! Què coi passa ara amb les plantes desaladores?

-Hi ha crisi energètica, per si encara no ho sap. -Contesta, burleta, l'ajudant.

-No ho entenc. Ens van vendre la moto de que s'havia arribat a una certa estabilitat després de la inundació i l'esgotament dels combustibles fòssils; prou adequada per l'autosuficiència del Planeta. Tot quadrava. Amb tanta aigua salada, el món hauria de rutllar perfectament.

-Doncs ja veu que no.

-Recordo clarament els arguments del Primer Ministre. L'aigua del mar es desalinitza per extreure'n aigua dolça i salmorra. De la salmorra es pot obtenir clor, sosa càustica i hidrogen. El clor potabilitza l'aigua dolça, de la sosa es processen detergents per al mateix fi, i amb l'hidrogen, adobs químics per a conrear algues. Les algues comestibles ens proporcionen aliment, les que no, es fan fermentar per aconseguir alcohol. I aquest alcohol ens prové d'energia, també per fer anar el procés de desalinització i l'electròlisi de la salmorra. El cercle es tanca, i tot i això no funciona! El món se'n va a la merda!

-No sigui tan pessimista, els nostres polítics trobaran la solució. -L'intenta calmar en Chow amb massa conformisme-. A tot això, com és que el Govern no autoritza el ple funcionament del D.U.P.I.N.?

-Ja t'ho he dit. La gent no vol estar vigilada, i el més important, el Ministre de Justícia s'hi oposa.

-Per què? Amb la feina que s'estalviaria.

-Doncs perquè Ming és un polític. El
seu càrrec depèn de la voluntat popular, i això l'ha convertit en el més ferm detractor de la "Segona Fase" del dispositiu. -La detectiu Wong no ho admetrà mai, però gaudeix alliçonant als seus aprenents.

-Llavors, aquesta "Segona Fase" seria factible sense l'oposició de l'opinió pública?

-Sí. De fet fa mesos que es va assajar. Es van realitzar diferents simulacres donant el control total de la seguretat de l'edifici de Justícia al D.U.P.I.N., amb excel·lents resultats.

-Com és que n'està tan ben informada vostè? -Acaba per preguntar en Chow.

-Mira, pastisset d'arròs... -Procedeix a explicar la detectiu, a l'hora que grapeja la cama del seu copilot amb l'excusa de voler canviar de marxa-. Que la societat estigui orgullosa del giny merdós que resol els casos analitzant les proves com si fossin uns i zeros; o que això redueixi als policies, ara neopolicies, a simples funcionaris amb tasques mecàniques; no m'ha privat ni dels meus antics contactes, ni de les meves dots d'investigadora.

L'agent Chow se sent a cada moment més afortunat per treballar amb la detectiu Wong, però preferiria eludir l'estret contacte físic.


En l'instant que arriben al Ministeri, els sobta trobar l'entrada principal envaïda de neopolicies, funcionaris i altres badocs. Ming, el Ministre de Justícia, és mort a terra amb el cap esberlat. A tothom li sembla increïble veure ara immòbil a un home abans tan enèrgic. Aquell secall de cabell platejat havia dut amb diligència, dinamisme i mà de ferro el Ministeri i tots els cossos que en depenen. Era una de les persones públiques que gaudia de major popularitat com a cap visible de la seguretat dels ciutadans. La seva mort no pot portar res de bo.

-Li ha caigut la porta de seguretat a sobre en el precís moment en que sortia. -Diu el comissari Chang a la detectiu-. Un fatal accident.

-Un accident, n'està segur comissari?

-Què insinua? Que algú volia matar al Ministre?

-Com a mínim la meitat dels funcionaris del Ministeri. -Argumenta esbossant un somriure.

-Wong, o està perdent facultats, o està guanyant mala llet. -Afirma el comissari mentre s'allunya fent anar el cap pelat d'una banda a l'altra.

Chang és un home gras i autoritari que s'ha adaptat perfectament a les noves tasques policials, que en el seu cas, es resumeixen en coordinar els equips de detenció i recol·lecció de dades per al D.U.P.I.N.. Respecta la figura de la detectiu Wong, però no pren seriosament cap de les seves sortides de to.

-Serà millor que deixem estar l'informe per a un altre dia. -Acaba per dir amb resignació la detectiu-. La nostra feina ha arribat a la fi per avui. Per no parlar de les jornades de dol oficial que el succeiran.

-No oblidi que aquesta nit l'esperem a sopar. La meva dona es mor de ganes de conèixer-la. -Li recorda en Chow.

-Què passa? Té por que li prengui el marit i vol clissar a l'enemic? -Pregunta sense poder dissimular el riure mentre s'acomiada, per unes hores, del seu subordinat.


No, la dona d'en Chow no ha de patir per que la detectiu Wong sedueixi la seva parella. Quan la Mey obre la porta, la veterana neopolicia es queda admirada de la seva bellesa. És una noia preciosa i fina, amb els ulls més grans que la detectiu hagi vist mai, que transpira bondat i delicadesa en cadascun dels moviments que realitza en donar-li la benvinguda.

-Encantada de conèixer-la. Passi, passi. En Chow m'ha parlat molt de vostè.

Al adintrar-se a l'habitacle de la parelleta, Wong constata que és massa petit fins i tot per a ells dos sols. I a sobre està atapeït per una creixent col·lecció de llibres electrònics que ocupen la majoria dels prestatges de la paret. La sorprèn gratament observar que en Chow ha adquirit aquella mateixa tarda les obres completes de George Orwell, i el troba enfrascat en la lectura d'"Homenatge a Catalunya". No s'imaginava que arribés a exercir tal influència sobre el seu company de feina.

-He portat una coseta per al sopar. -Utilitza com a única salutació la detectiu, alçant una ampolla amb la mà.

-Moltes gràcies, no calia...

-És una ampolla de vi això? -Interromp en Chow a la seva dona-. Amb ella podríem fer córrer el cotxe patrulla durant un dia sencer!

-No siguis exagerat, estimat. És tot un detall. -Continua la Mey mentre tots esclaten en una rialla-. Acompanyarà perfectament els plats que hem preparat.

I quin tiberi. Escàs, racionat, però esplèndid donada la situació econòmica d'una parella composta per un agent de la Neopolicia i una operaria de planta desaladora.

-Déu n'hi do! Peix i arròs. Avui heu llençat la casa per la finestra, eh?

-Un dia és un dia. -Respon en Chow amb humilitat.

El sopar transcorre en la calma d'una conversa que deixa de banda qualsevol referència a les ocupacions dels tres comensals. Però a la sobretaula, quan la detectiu Wong treu les cigarretes que havia manllevat del darrer escenari investigat, acaba sortint el tema de la mort del Ministre Ming.

-Com pot afirmar que allò no ha estat un accident? Qui pot fer anar les portes de seguretat a voluntat? -Es dirigeix en Chow a la seva superior.

-Al parlar-te dels simulacres de "Segona Fase" del D.U.P.I.N. no vaig especificar en què consistien.

-Parli. -Diu la Mey amb el màxim interès, entre estossecs. Ella també s'ha animat a fer unes pipades tot i la mirada de desaprovació del seu home.

-Els experiments es limitaven a simular atracaments amb hostatges en el mateix edifici de Justícia, mentre es donava ple control de les portes, cameres de vigilància i dispositius de prevenció d'incendis al D.U.P.I.N.. Van donar resultats esfereïdorament bons. L'ordinador va ser capaç d'aïllar els suposats malfactors, dels funcionaris, tancant estratègicament els accessos en tots els assaigs. Però això no és el més terrorífic. El D.U.P.I.N. és tremendament llest. Tot i adonar-se a mitja execució del protocol de seguretat de que tot allò era una enganyifa, va continuar endavant per provar la seva vàlua.

-A veure, deixi que m'aclari... -La cara d'incredulitat d'en Chow era un poema-. M'està dient que el D.U.P.I.N. no només és prou intel·ligent com per resoldre crims i detectar quan l'intenten enganyar, sinó que, a sobre, és orgullós fins al punt de desitjar que la "Segona Fase" tiri endavant?

-Exacte!

-No, no pot ser! -Exclama el jove agent-. I a més em vol fer creure que ha matat a Ming per aconseguir-ho?!

-Va, no discutiu per quelcom que ja està fet. -Talla la Mey, intentant posar pau-. Aniré a bullir unes algues seques per fer te, i espero que canvieu la temàtica de la vostra tertúlia.

-Sí, prefereixo parlar de quelcom més agradable i menys paranoic. -En Chow torna a adonar-se de que acostuma a perdre el respecte a la detectiu quan veu que no raona de la manera en que la té idealitzada. En el fons s'està tornant un remugós com ella, o potser ha estat el vi.

-Em sembla perfecte aparcar l'assumpte. -Manifesta Wong-. Perquè demà t'ho penso demostrar. Anirem, com teníem pensat, a reclamar l'informe del servei d'avui. Però també farem una ullada al de la mort del Ministre. Estic segura de que hi trobarem força punts foscos.

Els neopolicies van matar definitivament aquella conversa, no sense reserves per part d'en Chow, i van poder gaudir d'un vespre tranquil.


L'endemà, en Chow i la detectiu Wong es presenten puntualment al Ministeri de Justícia, bo i la incipient ressaca. Tot allí funciona a mig gas degut al dol; aquella mateixa tarda es compostarà a Ming. Oblidant l'excusa que havien d'esgrimir per assistir a l'edifici de Justícia en un dia com aquest, els neopolicies només demanen la informació de la mort, suposadament accidental, del Ministre. Mentre teclegen al terminal, en Chow no es pot mossegar la llengua.

-Quina bogeria. Espero que l'informe l'acabi de convèncer d'una vegada per totes.

-No puc estar més d'acord. Però el que jo desitjo és que et faci veure a tu la validesa de la meva tesi.

L'informe resa el següent, a la pantalla:

"La defunció del ciutadà Ming va ser deguda a un curt-circuit que inutilitzà les funcions de la porta principal del Ministeri, deixant-la caure en el fatal moment en que el subjecte hi passava.

Del que el D.U.P.I.N. en desprèn que la causa de la mort va ser accidental, amb un 100 % de probabilitat."

-Aquí ho té, ha estat un desafortunat accident. -Sentencia, triomfal, en Chow.

-Com pots ser tan curt de vista? Què creus que podem esperar d'un informe redactat pel propi assassí? La informació és massa vaga i escassa fins i tot per haver-nos-la proporcionat un fotut ordinador.

-No em convencerà, tot queda aclarit. Aclarit al 100 %.

-Això és el que el delata! -Somriu la detectiu-. El D.U.P.I.N. pot ser la computadora més llesta de la ciutat, però ningú li ha ensenyat a mentir bé. Recordes alguna altra vegada en la que hagi donat un percentatge tan alt en les seves sentències?

-Doncs, no. -Respon l'agent, deixant enrera la recent sensació de victòria per abraçar una espurna de dubte.

-Ell mateix s'acaba d'inculpar cometent aquest error infantil.

A en Chow li costa creure que l'instrument que tant ha facilitat el manteniment de l'ordre a la metrópoli sigui un homicida conspirador. Només és una màquina, però la més intel·ligent. Resta mut una bona estona submergit en profundes cabòries, fins que, finalment, declara:

-No les tinc totes. Encara que fos culpable; cosa que em resisteixo a creure; aquest informe no és prova suficient per a cap acusació.

-I menys si és ell mateix qui s'ocupa d'esclarir la culpabilitat dels sospitosos. -Interromp la detectiu la argumentació d'en Chow.

-Ho sento, però sigui culpable o no, no podem fer-hi res. Ningú escoltarà les seves conclusions, detectiu.

-Prou que ho sé. -Contesta ella-. Tot i que sí que hi podem posar remei.

-Com? -Pregunta l'agent amb escepticisme.

-Sempre he cregut que aquesta màquina és un perill. -Confessa la detectiu agafant al seu company per les espatlles-. Hem de baixar al soterrani i apag
ar el D.U.P.I.N.. És un assassí. No sé com ho farem, però penso inutilitzar aquest trasto detestable, encara que sigui a cops; fins que només pugui ser capaç de cantar "Daisy, Daisy...". -Continua dient mentre arrossega en Chow a l'exterior del Ministeri.

-És impossible fer tal cosa. Desisteixi de les seves intencions si no vol acabar malament. La detindran abans de que arribi a fer res.

-Avui no em podrà aturar ningú. Ho farem durant el funeral d'Estat del Ministre. L'edifici estarà desert. -El pla de la detectiu és, a totes llums, una bogeria.

-Em nego a participar-hi! -Exclama el jove agent.

-Sóc la teva superior i m'has d'obeir. Amb el D.U.P.I.N. fora de circulació, una investigació tradicional no trigarà a donar-me la raó. Què hi podem perdre?

En Chow no sap que dir, es troba entre l'espasa i la paret. No només pensa en la sanció que li pot reportar un acte vandàlic com el que planeja la seva superior; sinó en que, tot i els dubtes raonables sobre la culpabilitat de l'ordinador, Wong sembla haver perdut els papers. És la detectiu la que parla a continuació.

-Ens veiem a la cerimònia. Vine ben mudat.


Aquella tarda, gran part dels membres de tots els cossos associats al Ministeri de Justícia assisteixen al compostatge de Ming. En Chow no pot dissimular que està fet un sac de nervis. Wong ho atribueix al fet que, com li passa a ella, frissa per dur a terme una operació com les d'abans.

El cadàver del Ministre és trossejat i digerit a la compostadora del dipòsit forense, annex al Ministeri, enmig d'una solemne litúrgia. Les autoritats congregades per l'event flanquegen la cinta transportadora que condueix les despulles a la màquina encarregada de triturar-les. Al mateix temps, el Primer Ministre de la Nació llegeix un emotiu panegíric lloant les nombroses qualitats del difunt. Sembla mentida que només els nostres protagonistes hagin estat capaços d'imaginar les conseqüències que la mort del Ministre poden dur al funcionament de la Neopolicia. Seguidament, els familiars accionen diferents palanques que posen en marxa la reacció química que convertirà les restes de Ming en adob per a les algues. Els morts retornen així al mar el que "ell" els ha proporcionat.

És aquest el moment en que la detectiu s'escapoleix de la multitud amb el seu ajudant. També és l'instant en el que l'ansietat d'en Chou es dispara. La Mey el deixa anar del braç, al seu rostre s'entreveu una profunda preocupació.

-Corre, badoc! Si ens en sortim, aquesta no serà la primera acció policial real a la que t'enfrontaràs a partir d'ara. -Li exhorta la detectiu.

Silenciosament entren al Ministeri i es dirigeixen a l'ascensor. Wong no pot dissimular la estupefacció quan troba que el comissari Chang els hi barra el pas, no s'havia adonat de la seva absència al funeral.

-Deixi-ho córrer, Wong. L'agent Chow m'ha informat de tot.

La sorpresa de la detectiu es torna en ràbia per la traïció del seu subordinat. Amb aquest mateix sentiment, i sense proferir cap mot, Wong empeny violentament al comissari cap a un cantó. No li costa fer-lo caure. Els anys en l'exercici de l'alt funcionariat han atrofiat les qualitats físiques de Chang, mentre que la bona forma i corpulència de la detectiu fan la resta. Amb el comissari lluitant per posar-se dret, formant un lamentable espectacle, i constatant l'error i la seva tremenda superba en voler enfrontar-se sol a la detectiu; Wong no dubta en treure l'arma reglamentària i obligar a en Chow a que la acompanyi dins l'ascensor.

-Prou! Ha arribat massa lluny! -Crida l'ajudant a l'interior de la cabina que baixa directa al soterrani.

-Això no ha fet més que començar. -La detectiu entén ara el perquè de l'excitació del seu company.

Els costa Déu i ajuda arribar a la consola de comandament del D.U.P.I.N., en part per la laberíntica disposició del soterrani, en part per l'oposició d'en Chow. Pràcticament s'arrosseguen forcejant en direccions contràries entre els estrets passadissos formats per armaris que emeten pampallugues i estranys sorolls elèctrics. La cambra on s'ubiquen els controls de la computadora no els allibera de la claustrofòbica sensació que els ha acompanyat durant tot el trajecte. Un cop dins, Wong s'adona de que no sap com fer-s'ho per destruir el superordinador. Ella és incapaça d'operar sobre aquella marabunta de botons i llumetes. Ja li va ser prou dificultós aprendre a fer anar el seu intercomunicador com per ara enfrontar-se, de tu a tu, amb el D.U.P.I.N.. Sempre ha estat massa impulsiva.

-Això no té sentit! -Torna a cridar en Chow-. Hi he estat reflexionant. Vostè m'ha dit que l'ordinador tan sols ha tingut control sobre l'edifici durant les simulacions. La mort del Ministre ha estat un accident!

-Calla, tros de soca! -Ara és ella la que es troba massa neguitosa-. És evident que no s'ha desconnectat del tot en aquestos mesos, per planejar el cop. Potser ens està veient en aquest precís moment... -La detectiu Wong obre els ulls de bat a bat al reflexionar sobre el que acaba de dir-. Merda. Ens hem fotut a la gola del llop.

Al pronunciar aquestes paraules, unes reixes enormes cauen, de sobte i com per art de màgia, privant als dos neopolicies tant de l'accés a la supercomputadora, com de la fugida. Estan atrapats, i això no fa més que confirmar les sospites de la detectiu.

-Aquí ho tens. Aquesta maleïda maquinota ens ha fet caure a la trampa. -Wong llença la pistola donant-se per vençuda. Chow, en canvi, ha esveït els seus dubtes. No pot haber estat Chang qui ha accionat les reixes, el D.U.P.I.N. els ha caçat. Ell és l'assassí de Ming.

I no es contenta amb atrapar-los, sinó que al detectar que el comissari arriba al soterrani amb reforços, en busca de la fugitiva, aixeca les reixes astutament per no delatar-se. Un nombrós grup d'agents, la majoria dels quals vestits de rigorós dol evidenciant que procedeixen de la cerimònia de compostatge, entren a la habitació, encapçalats per Chang i sense advertir el moviment de cap comporta. Acte seguit tots els intercomunicadors dels neopolicies, excepte el de la detectiu, comencen a xiular eixordant a la concurrència. Les seves pantalles indiquen que han de detenir a Wong.

-No sigueu imbècils! No ho veieu? El D.U.P.I.N. és el culpable de la mort del Ministre! Ell és el culpable! -Xiscla a ple pulmó mentre és reduïda i emmanillada pels seus propis companys.

En Chow roman paralitzat. Aclaparat per la idea de que ha jugat, sense saber-ho o sense voler veure-ho, al bàndol d'una màquina homicida.


Mesos després, l'agent es troba al centre de reclusió i treballs forçats de les terres inundades. Un descomunal camp de cultiu d'algues que utilitza com a mà d'obra als condemnats, convertint la seva pena en un infern d'aigua salada, i minimitzant així la despesa en el conreu del sustent de la humanitat. Allí veu com una prematurament envellida detectiu Wong és obligada a introduir plançons d'alga a la sorra; sense sortir-se de la filera de recluses, i vestida només amb parracs.

-Has demanat l'informe del meu cas al Ministeri? -Pregunta al seu ex-company a l'entrevista carcelària.

-Se l'acusa al 99,9 % de la manipulació de la porta d'entrada al Ministeri de Justícia per matar al Ministre Ming, amb la intenció d'inculpar al D.U.P.I.N. i així aturar per sempre qualsevol oportunitat de que la "Segona Fase" es dugués a terme. - El jove agent intenta semblar calmat a través del vidre que els separa.

-M'ho temia. Té collons la cosa! La màquina del dimoni ha après a mentir, després de tot. I la meva actitud amb Chang em resta qualsevol mena de credibilitat. Suposo que no hi ha res a fer.

-La pena per assassinat és cadena perpètua, ja ho sap. Ho sento. -Afirma en Chow abaixant la mirada.

-Més ho sento jo, que hauré de passar la resta de la meva existència plantant algues, abonant algues, collint algues i menjant algues. I aquí, a sobre, no es pot triar el gust amb el que les vols prendre. -Prova de somriure per dotar de comicitat el seu darrer comentari, i animar d'aquesta manera a en Chow. Però tantes setmanes en contacte amb l'aigua marina no només li han fet malbé la pell i la salut; han fet que deixi de ser la dona forta d'abans-. La "Segona Fase" haurà entrat en marxa definitivament, no?

-Sí. Ara allò podrà fer tot el que vulgui.

-Això ja no m'amoïna. Aquí dins no em fa patir res, només les algues. A més, el Govern no sap del parany en el que ha caigut. Quan la ciutadania deixi de preocupar-se per la criminalitat, perquè la controla eficientment una computadora, començarà a veure els vertaders inconvenients d'aquesta societat. L'escassetat d'energia, terra, aigua potable i aliment, són els problemes reals del món. I un cop els descobreixi el poble, el mateix sistema que m'ha tancat aquí tindrà els dies contats.