Cos compartit i estimat

Un relat de: Clar de lluna

Aquella tarda de divendres ella l'acariciava amb tendresa. Després de fer l'amor no volia pensar, sols retenir, retenir el moment, esvair les pors. Olorava la seva pell, acaronava el seu rostre, resseguia el seu cos, besava el seu coll i li xiuxiuejava a cau d'orella allò que només ells dos sabien. L'estimava tant...
Ell estava estirat al seu costat, totalment nu, relaxat, tranquil. Sabia com fer-la sentir bé, coneixia bé els seus pensaments, les seves preocupacions, l'amor incondicional per la seva família i l'admirava profundament. L'estimava tant...

...

La Paula era una mare i esposa exemplar, una dona treballadora que cuidava als seus com cap altra. En el seu dia a dia era feliç, no tenia problemes aparents i tenia molt clares les seves prioritats en la vida, encara que aquestes li suposessin renúncies doloroses.

...

- Paula, estan a punt els nens? El bus marxa a les nou en punt!
- Sí, sí... de seguida baixem, ens falta posar els sacs a les maletes i llest!
La canalla marxava de colònies tres dies, tres dies per a ells sols...
- Au, aneu amb compte i porteu-vos bé! Em feu una abraçada? No feu enfadar el pare dins del cotxe!
- Adéu preciosa, fins el vespre. Per fi tindrem la casa per a nosaltres sols, com els vells temps. Mmm... comptaré les hores.

...

Quan en Jordi arribà, ella ja l'esperava amb la taula parada i una copa de cava a la mà.
- T'estimo princesa.
- Jo també, trobava a faltar aquesta intimitat, tu i jo sols.
Feren l'amor amb passió i tendresa, sense por de ser escoltats o interromputs. S'estimaren hores i hores, sense presses. Aquell temps no era preuat, realment ho necessitaven.

...

- Reina, avui m'esperaràs com ahir? Va ser genial! Si fos per mi, avui ja no aniria a treballar i em quedaria a casa amb tu tot el dia.
- A mi també m'agradaria, però ja saps que els divendres tinc molta feina i no és possible el què em demanes, em sap greu. No m'esperis a sopar, arribaré tard.
- D'acord, et perdono perquè ser que el divendres solen ser durs per tu, de totes maneres encara ens quedarà el dissabte al matí.
- Gràcies per entendre'm, no sé pas què faria sense tu. T'estimo.

...

En Pau l'esperava com cada divendres des de feia 5 anys a l'hostal Marendins. La Paula no faltà a la cita, mai hi faltaven cap dels dos. Aquella tarda s'estimaren com cada divendres, entrelligaren els seus cossos en comunió amb les seves ànimes. No parlaren, sabien que les seves vides eren paral·leles i que el seu amor només era possible els divendres a la tarda, només era possible en els seus records posteriors. S'estimaven, respectaven i admiraven, però els seus cors havien de compartir aquest amor amb l'amor envers les seves famílies. La Paula estimava en Pau, però també en Jordi, el pare dels seus fills, i no volia renunciar a cap dels dos. Tampoc podia evitar sentir el què sentia. En Pau ho comprenia, en Jordi ho ignorava.

...

En Pau es conformava. No ho havia pogut evitar, estimava la Paula des del primer dia que la va veure entrar agafada de la mà del seu germà Jordi a casa dels seus pares.

Comentaris

  • ai senyor![Ofensiu]
    manel | 10-05-2008

    aquests adulteris tan romàntics, aquests històries triangulars vistes des de l'òptica dels amants sempre solen quedar esbiaixades. La Paula també estima en Jordi, és cert, però el pobre Jordi viu en la ignorància, i és clar, això li suposa també la felicitat. Però tens raó, l'amor és molt complicat, massa, i és cert que es poden estimar a dues persones a l'hora. Les relacions amb el temps es matisen, maduren, evolucionen, i apareixen noves coneixences, ... uf! Ja callo, que encara et clavaria una rotllo sobre la vida!
    Vinc de llegir alguns dels teus textos i francament, la teva prosa ha millorat. Ara que hi ha tant de caliu al fòrum, ets una prova de què RC és alguna cosa més que un web on penjar història i poemes. (jo també em considero millor escriptor des que vaig entrar-hi).

    i uns petons que no faltin,
    manel

  • Em va agradar tant...[Ofensiu]
    Fredegard Dogwood of Shadydowns | 04-04-2008 | Valoració: 10

    ...aquest conte que em va inspirar el darrer relat que he penjat. Sí, mentre el llegia, em va venir la idea per a una altra història. Passa't-hi, a veure què et sembla.

    Una abraçada.

  • Molt-Molt-Molt[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 12-03-2008

    M'agradat molt. La riquesa infinita de sentir el cos.

  • M'agrada[Ofensiu]
    Frida/Núria | 12-03-2008 | Valoració: 10

    la manera delicada en que tractes aquest tema.
    Ens continuem llegint!

  • ESCRITS QUE FAN PENSAR[Ofensiu]
    NUMACA | 11-03-2008 | Valoració: 10

    Sempre entro a la web per veure si has escrit coses noves. M'agraden les històries que expliques i, tot i que sé que he d'estar preparada per un desenllaç que potser no espero, sempre acabes sorprenent-me i em fas pensar. Felicitats. Tinc altres escriptors preferits però sempre ets tu que em fa "comentar" per tal d'animar-te a seguir escrivint. Felicitats!

  • Romàntic i circular[Ofensiu]
    Unaquimera | 09-03-2008 | Valoració: 10

    Un relat romàntic amb un punt de suspens. L'estructura sembla circular: comença la història dibuixant dos amants estimant-se en una tarda de divendres: queda clar que la relació no és només física, que hi ha un vincle amorós fort i ferm; el penúltim paràgraf explica els ritus amorosos d'aquestes tardes entre dues persones que, per decisió pròpia, limiten el seu amor dins aquestes estones, prioritzant els seus compromisos, salvant d'aquesta manera la resta de les seves vides.
    Les dues darreres frases ens donen les peces definitives per acabar el trencaclosques que retrata per complet als personatges del relat.

    M'ha resultat una lectura ben interessant, m'ha agradat l'ús que has fet del recurs de les històries paral·leles i com has solucionat el joc de pistes.
    L'he trobat ben equilibrat. En resum: ben fet!

    T'envio una abraçada preciosa,
    Unaquimera

  • Dubte:El cor forma part del cos a l'hora de compartir?[Ofensiu]
    Matheu | 09-03-2008

    -(Bones???, Paula).
    Marrit, acabo d'assabentar-me d'això vostre, encara que feia temps que sospitava. Torbament, desencís, escarni, dolor, tristor, ràbia, odi, ignomínia..., cada lletra que llegia sagetejava el meu pit. Embogit, he trencat tots els miralls del meu voltant per no veure reflectida l'amalgama de pensaments despietats que encerclen el meu cervell. He trencat tots els miralls per que tu no puguis fitar-me a través d'ells. Per albirar si ets capaç de mirar-me als ulls, lluny del reflex de qualsevol espill que podria escudar-te. Els he trencat tots per que no vull veure'm la cara de vergonya que se'm posa al adonar-me que a pesar de tot encara t'estimo.
    Jordi


    Hola, Clar de lluna, soc novell en aquest espai i encara hi vaig un xic esmaperdut. Però he llegit el teu relat i voldria donar-te el meu modest parer.
    Dir-te en primer lloc que m'agrada't el teu tractament literari, planer i concís, del típic triangle amorós, tantes vegades relatat, admès, criticat o defenestrat.
    Referent a la situació en sí, m'ha quedat un petit dubte: Creus que ha influït la teva condició de dona a l'hora de conceptuar, encara que de forma "subliminal", als personatges?. Podria fer l'home el "salt" (portat per amor o ves a saber què) amb la cunyada, conservant una valoració igual de permissiva?
    Petons
    Matheu

  • puzle de sentiments[Ofensiu]
    Avet_blau | 09-03-2008 | Valoració: 10

    Aquest amor compartit,
    dificil d'entendre si no ets dins,
    difícil d'aceptar,
    si no pateixes l'obsessió.

    Parceles d'amor,
    puzle de sentiments,
    que cada divendres i dissabte...
    es fa i desfá,
    per començar de nou.

    Avet

  • Saber o no saber[Ofensiu]
    franz appa | 08-03-2008

    El qui sap quin és el límit, po ser feliç? Qui no sap a on limita la relaciódel seu cos amb el de l'estimada, pot ser-ho més?
    Les regles socials, les morals, els entrebancs, els enganys que esdevenen un element d'una veritat (es pot compartir l'amor, es pot estimar a tres bandes, es pot ser dipositària de dos amors).
    Molt ben plantejat, aquest joc, aquest joc que no desvelaré per no xafar -lo, però a més resulta atractiu vist des del punt de vista femení.
    Una abraçada,
    franz

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Clar de lluna

Clar de lluna

28 Relats

347 Comentaris

56092 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Una pinzellada de mi

Crec que sempre m'ha agradat escriure petits retalls de la meva vida. Ja de xiqueta, quan començava a tenir ús de raó, escrivia allò que em passava per no oblidar-ho, per retenir-ho en el temps. Els amors i els desamors, els sentiments i les pors, l'amistat i la injustícia, ... han format part d'aquests escrits. Novel·les començades, reflexions interiors, naturalesa observada, ...

Escric allò que sento i allò que imagino, allò que veig i allò que no. És com una droga que tant m'omple d'energia com em buida. Però que sempre em recompensa.

El meu llenguatge és planer i directe, honest amb els meus valors i les meves creences.
M'agrada ser conformista, sense deixar de conformar-me. Lluitar per allò que val la pena. M'agrada créixer i aprendre. Observar. Ensopegar amb pedres per recuperar-me i continuar caminant.

M'agrada viure a pesar de les dificultats i gaudir de tots i cada un dels instants que em brinda la vida.

Però per damunt de totes les coses, m'agrada estimar i sentir-me estimada incondicionalment.

Una abraçada!

Comenteu el què us sembli, doncs estic aquí per aprendre, moltes gràcies per avançat!!!

El meu e-mail: clardelluna@hotmail.es