Records de xocolata, desig d'un aroma

M'ha agradat molt!
M'ha recordat una mica a la pel·lícula de "El perfume".

Una abraçada dolça i de xocolata!

Anna

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Que dolç, m'encanta, m'encanta, m'encanta :)

ja l´havia llegit però, i no se perquè no vaig fer cap comentari. L´escena està plena de sensualitat, el cos nuu d´ella, segurament perfecte pels ulls d´ell, la pell càlida que es transforma a més calenta en abocar-li la xocolata desfeta acabada de fer, Umm, sensacions. Per ell una obra, satisfet, per ella una sensació de desig que creix i creix i que no queda satisfet. Quina pena
Com són els artistes, et poden fer arribar al cel amb el seu entusiasme però mentre ells arriben al climax, poder la musa cau en picat.

un petó

Senzillament genial, el realt, el gust, l'aroma, l'olor, l'erotisme i el desig que aquest relat desperta. No hagués dit mai que una cosa tan senzilla com la xocolata donaria tant de sí. Les propietats de la xocolata són més que sabudes desde èpoques ben prehistòriques, però em dona la sensació que aquí venen totes i cadascuna d'elles ben recopil·lades i recollides.
Segueix escrivint així amb tot allò que et desperti sensacions, olors i desig. Sempre he creut que perquè t'agradi escriure t'ha d'agradar allò sobre el que escrius.
No dubto que t'agrada la xocolata, de que coneixes les seves propietats, i de que segurament t'agradaria que t'empastiféssin la xocolat o ser empastifada de xocolata, si és que no han fet encara.
No deixis d'escriure sobre olors, sensacions i desigs. No deixis mai de sentir amb una olor, una sensació o un desig. No deixis mai d'escriure sobre allò que sents. Senzillament excepcional! Gràcies!

Em sembla que a la meva dona li passaria el contrari que a la protagonista del relat... es quedaria llepant-se la xocolata i s'oblidaria de mi!!!

Enhorabona pel relat!

Si, la xocolata és un bon afrodisíac. Encara ho és més l'alcohol, és clar. Però el tema resta ben desenvolupat sobre les despulles de l'amfitriona del desig que segurament voldria restar immortal en l'èxtasi del color de l'escena que pintes.


Sergi

L' obsessió primer! :
entre la dona i l' aroma,
entre al sensualitat i el gust,
sembla que es decideix per el segon.

Altres valoracions i desitjos que puntuen alt,
mes alt que l' estimació o el sexe,que la dona i la sensualitat.

Diferències entre la mentalitat sensual de la dona i la primitiva del home, que malmeten una nit màgica.

*llàstima que em produeixi migranya ...!

Avet

...de desig insatisfet. Aquest relat està molt bé, aconsegueixes descriure un clima molt sensual per acabar rematant amb la sorpresa final, que m'ha deixat de pedra, i segur que a la Laia també. Molt ben aconseguit!

Volia agraïr-te el teu comentari i m'he trobat amb una grata sorpresa en llegir els teus relats.

Seguiré llegint coses teves, fins aviat!

Havia sentit a dir que la xocolata era el substitut perfecte del sexe, però en Joan en fa un gra massa, demostra un egoïsme malaltís. Com aquest relat, la xocolata més bona és la que te un punt amarg.

Una abraçada.

Has escrit al mateix temps un relat dolç i un d'amarg, si el mirem des del punt de vista de la Laia, és clar.
També resulta eròtic pel plantejament inicial i per l'escena de parella ben recreada, però amb el desig d'ella frustrat per l'egocentrisme del Joan.
És a l'hora una història per sí mateixa que podria ser el començament de moltes altres, segons el final que has escrit, ja que aquest deixa oberta la porta a diverses possibilitats...

Abans de què es refredi, t'envio una abraçada dolça i calenteta, acabada de sortir dels braços,
Unaquimera

Història que comença deleitant el lector amb un ritual eròtic molt ben descrit i creant una expectativa de dolçor, de plaer sense fi.
Un gir inesperat fruit d´una terrible obsessió endureix la història prenent un caire de drama psicològic que has reflectit amb gran mestratge.
Et felicito pel teu relat tot i que he de reconèixer que m´ha deixat de pedra.
Una abraçada dolceta per apaivagar el cop.
Mercè

amb regust amarg. Molt encertat, especialment m'ha agradat aquest paràgraf final que deixa entreveure una escletxa d'inquietud després de la presumpta perfecció assolida.
Quan l'altre és només un objecte per aconseguir la pròpia satisfacció, és substituïble. Si el Joan pensés en la satisfacció de la Laia, ella seria destí i fi del seu desig.
Salutacions,
franz