L'entrevista

Un relat de: gypsy

Metro línia 5, Gabarra. Un setze de juny d'un estiu qualsevol amb una calor insuportable; el metro ple de gom a gom. Anava agafada a la barra mentre llegia, quedaven dotze parades o més. Et vas acostar per darrere i em vas posar la mà sobre la faldilla, em vaig girar col·lapsada i vaig trobar-me amb un somriure sorneguer i passota.

- què fas?
- perdona, el vagó és ple, m'he desequilibrat
- m'has fotut la mà al cul!
- ho sento, ha estat sense voler

Ho vas dir en català i sense deixar de somriure.
Pensava - aquest és ruc o se'l fa? -

Més sotracs, perfecte. Et vaig posar la mà al paquet, bellugant els dits i intentant enganxar els testicles.

- Ai, perdó!, els sotracs...

Se't va esborrar el somriure de cop i vas posar cara d'acollonit, com si t'hagués trencat algun esquema impossible.

Més paradetes i cada cop et situaves més a prop. Vas esternudar i em vas esquitxar, deixant-me el coll xop.

- Disculpa, l'aire acondicionat està fortíssim
- res, tranquil, ja m'eixugo amb un kleenex

Era a punt d'explotar de ràbia, vaig buscar els mocadors dins la bossa, aprofitant que m'havia deixat anar de la barra al següent sotrac em vaig agafar de la teva camisa i et van saltar tots els botons a terra. Tenies el pit amb els pels rinxolats. Quina fila, em va costar no riure.

- Ohh, ho sento, ara els recullo perquè te'ls puguis
cosir.
- no et molestis, que encara prendràs mal i sortiràs
disparada tan menudeta com ets!
- menudeta?, vols dir comparada amb tu que ets
com un ós formiguer?
- escolta xata, ja n'hi ha prou!

Xata!, m'havia dit "xata", això sí que em va tocar el
voraviu.

- Escolta, ets un merda de tio, mira que anar pel
món posant les mans al cul de les ties, que patètic!
- però què dius boja? si no tens ni mig polvo!
- mira l'Adonis!, on és la cua per follar amb tu?

La gent, no cal dir-ho, estava horroritzada, però ningú no deia res. Jo pensava - ningú no em defensa d'aquest cabró!, seran merdes! -

Vaig baixar dues parades abans de la meva i des de fora vaig aixecar el dit del mig de la mà dreta, mentre tu em feies una botifarra quan el tren s'allunyava.

Anava a una entrevista de feina i no tenia esma per a res. Vaig seure en un banc i em vaig posar a plorar com una bleda. No vaig anar a l'entrevista.

A casa van quedar espantats de l'estat deprimit en el que vaig arribar.

- Josep, pobra canalla, mira quines entrevistes els
hi fan, si és que no hi ha dret!, vine carinyo que
tens el dinar a taula.

==============

Amb el temps, he pensat que només som joves una vegada i la joventut té els porus massa oberts i sensibles, tot es multiplica en proporcions geomètriques.
Què se'n deu haver fet d'aquell pallús?, segur que no ha canviat gaire.


gypsy




Comentaris

  • També ens fas riure, gypsy[Ofensiu]
    desideri | 06-04-2008 | Valoració: 10

    Un petó bonic al teu melic, i un cafè al Paradís

  • error[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 30-03-2008

    on diu cortage, volia dir coratge.
    Ferran

  • quin sapastre[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 30-03-2008 | Valoració: 10

    Jo no crec que una persona així pugui arribar molt lluny en la vida ja que viu com un fortiu aferrant-se malament en les barres d'un vagó ple. Si no fos tan patètic, fins i tot faria gràcia. I llàstima per l'entrevista i el temps perdut, prò jo sóc dels que pensa que tot té una explicació, i potser no ser on havies d'anar, et va dur a un lloc millor, potser vaig errat, però el temps posa totes les coses al seu lloc, tot i que la rábia del moment la protagonista la va portar amb tota la dignitat i el tremp de persona forta, las llàgrimas, ja ho sabem, surten amb els records i les paraules escrites enterren l'orgull i deixen pas a la nostra llum interior, aquest és el nostre avantatge.
    No malinterpretis les meves paraules d'home, (Ho sóc, però els meus contes parlen per mi, allí sí que sóc més jo mateix) i no voldria que aquestes coses fosin tan normals, que la gent se les mira i no reacciona, i el que més dol, és que de normal, tots fem el mateix, perquè molts cops ens agarrota la incredulitat del fet, del moment... fins que un dia algú s'alça i li clava una HOSTIA a la cara del bretol de torn.

    que ja aniria sent hora.
    perdona, ja veus, m'ha sortit la vena Batman, però no ho sóc, ni de lluny.

    Una abrçada de cortage, tot i que tu ja ens duus un bon bagatge.

    Ferran

  • Doncs m'ha semblat esfereïdor...[Ofensiu]
    Fredegard Dogwood of Shadydowns | 25-03-2008 | Valoració: 10

    ...aquest relat. Molt bo, però esfereïdor. He passat una mala, i això sí, intensa estona.

    Mentre llegia no he pogut evitar de possar-me a la pell dels dos personatges. El cert és que el paper de l'assetjador (que potser m'escauria més, com a home) no se'm passaria pel cap mai de la vida i trobar-me en la situació de l'assetjada m'horroritza, i no crec que haguès tingut els pebrots d'actuar com ella. Només em queda el paper d'espectador al metro i, realment, tampoc hauria sabut reaccionar davant d'una escena com la que descrius. En la que, des de fora, no se sap qui juaga amb qui, ni quin grau de malicia hi ha en aquest joc.

    També m'ha semblat molt fort que la protagonista narri els fets parlant de tu al assetjador. Això té un punt d'intimitat terrorific.

    Com veus el teu relat m'ha fet pensar molt, i això m'encanta.

    Una abraçada.

  • Sort...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 21-03-2008 | Valoració: 10

    que hi has sabut aportar aquests tocs d'humor perquè sinó seria d'aquells relats que et deixen una mena de ràbia continguda. Crec que quasi bé totes les dones en algun moment hem hagut de patir alguna situació semblant a la que descrius, de grolleria i falta de respecte. I com llegia en alguns dels comentaris, aquests no n'aprenen mai...
    Una abraçada

  • Prent'ho pel ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 20-03-2008 | Valoració: 10

    ...costat positiu i perdona pel que ara et diré: Si la senyora que anava en l'autobús era la de la foto de gypsy, val la pena haver quedat com un pallús, et vas perdre l'entrevista però bo, pren-t'ho positivament.
    Petons de Vicent i una abraçada d'admirador.

  • ginebre | 19-03-2008

    Molt bé gyps!
    Un relat divertit però alhora de denúncia (per no dir de terror). Al final, però qui n'ha sortit perjudicada? Qui ha perdut l'entrevista de feina? I ell, s'haurà quedat somrient al metro i si, com diu en Franz, ara ja és director general estarà acosant a la secretària i tan ample, i en el fons, la complicitat i les picades d'ull dels companys.
    Bon retrat.

  • Denúncia[Ofensiu]
    Anagnost | 19-03-2008 | Valoració: 10

    Aquest és un relat amb força, contundent, amb uns diàlegs directes, perfectament inserits en la història. I quina història! Una denúncia, breu però explícita, del masclisme del qual tant ens costa desempallegar-nos. Estic convençut que, com que els pallussos no acaben de desaparèixer, i, a més, alguns costums de recent importació estan revifant actituds inadmissibles, fan molta falta relats com aquest. Del respecte se n'ha de fer doctrina.
    Una abraçada.

  • El teu relat...[Ofensiu]
    F. Arnau | 18-03-2008 | Valoració: 10

    ... m'ha semblat un relat força interessant, tant per la vessant de l'humor, com per la denúncia d'unes actituds masclistes que ja semblen una mica obsoletes...
    Endavant!
    Una forta abraçada!
    de: FRANCESC

  • Segur que no ha canviat...[Ofensiu]
    franz appa | 18-03-2008

    Els pallussos no solen aprendre dels seus errors.
    Possiblement, però, ja no fot mà a les noies al metro, perquè ja no va en metro, és director general d'alguna adminsitració, o cap de recursos humans a alguna multinacional, i sempre e sdesplaça en cotxe propi.
    I segur que no ha tingut mai mig polvo.
    La joventut, sí, té els porus oberts i en estat d'hipersensibilitat. Quina benedicció!
    Salutacions,
    franz

  • He rigut i he sentit enveja[Ofensiu]
    deòmises | 18-03-2008 | Valoració: 10

    pel pallús, que va ser magrejat per la gitaneta...
    Ai no, que no eres tu...

    Bon relat que provoca somriures i alhora fa reflexionar.

    Gràcies, d.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2836 Comentaris

406613 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu