No oblidaràs recollir la caca del teu gos mai més.

"La ciutadania està commocionada per les recents agressions a gossos i els seus amos que han estat dutes a terme amb extrema brutalitat a la capital. Es desconeix totalment què hi ha darrera d'aquestes aberrants accions però totes segueixen el mateix patró..."

Quina colla de fills de puta! La gent està sonada. Serà millor que apagui la tele o no em veuré amb ànims de treure a passejar a en Bobby. Se m'ha fet tard i encara no he tingut temps de portar el meu gos a que alleugeri la càrrega dels seus intestins. El pobre em mira amb aquells ullets, implorant-me que li posi la corretja i que sortim a la foscor de la ciutat a les deu de la nit.

Mentre passegem pels desèrtics carrerons de barri, camí del parc, només ens creuem amb un grupet de cinc joves. "Vaja, no has pogut aguantar-te i has deixat el regalet en mig de la vorera". I el pitjor de tot és que, amb les presses, m'he descuidat d'agafar una bossa de plàstic de casa. "Què hi farem? Seguirem caminant." No serà el primer cop que algú no recull les femtes del seu animal de companyia, només cal veure la cursa d'obstacles en la que s'ha convertit transitar a diari per la nostra estimada metròpoli. Per una vegada que se m'oblidi, no passa res.

Al tombar la cantonada em sobta trobar-me amb els mateixos nois d'abans. Aquest cop s'aturen, pel que sembla, a fer festes a en Bobby i parlar amb mi. M'adono del meu error quan entomo un cop de puny a l'estómac i m'arrabassen la corretja de les mans. Acte seguit em veig immobilitzat sobre el capó d'un cotxe per dos membres del sinistre grup. Mentre encaren el meu cap per a que pugui veure el que li fan al meu ca, em posen una navalla al coll dient: "Estigues calladet. Això durarà poc."

Contemplo terroritzat com els tres brètols que fingien acariciar a en Bobby el forcen a jaure a terra. Dos li retenen el cap, aferrant-li les mandíbules per evitar que profereixi cap lladruc, i el cos; mentre un tercer es posa lentament uns guants de làtex.

"Esteu bojos!! Què voleu de nosaltres?!" Crido oblidant momentàniament les amenaces fins que me les recorda a l'acte sentir la pressió de la fulla sobre la meva gola. Ara l'individu dels guants quirúrgics es dirigeix a la part posterior del meu amic animal amb un petard de gran calibre a les mans. Déu meu!! Com em pot passar això a mi?!

Em veig obligat a presenciar com li introdueixen l'explosiu a l'anus. En Bobby, lluny d'expulsar-lo de manera natural, contrau l'esfínter aferrant-lo amb força degut a la por. Quan s'encén la metxa, alliberen al meu gos però no a mi, que assisteixo al delirat ball circular que executa en Bobby intentant arribar amb les dents al cos estrany allotjat, a mitges, dintre seu, rebent cremades de les espurnes al morro i bordant amb desmesurada ansietat.

L'esclat que ens esquitxa a tots de sang va seguit del llastimós gemec del meu gos, de les rialles cruels dels nostres captors i del meu xiscle.

Quina colla de fills de puta! Al fugir corrents em criden burletes. "No oblidaràs recollir la caca del teu gos mai més!" I jo no puc fer més que plorar amargament, agenollat al costat del meu amic al temps que es dessagna.