RE: RE: Monterroso i el seu Dinosaurio...

Jo estic com tu...

Potser la gràcia és que literalment no té cap sentit. I que pot donar a pensar varies coses.

Una interpretació, que he fet, és que potser es refereix a que no som tan diferents als dinosaures... o que encara hi ha gent que és com un dinosaure..
També podria ser que la seva extinció fós tan sols un somni... Per mi que la gràcia és que té moltes interpretacions...

Tal com diu en pseudo, té diverses interpretacions. La gràcia de Monterroso és que ens fa pensar i triar una interpretació: la nostra.

A mi, aquest relat em fa pensar en el pes que té el passat per als humans. Som en funció d'una evolució i una història que ens marca. Per a mi, el dinosauri no està viu, només en queden restes, tal com quedarà la petja del nostre temps i dels éssers que ara som vius encara que passin milions d'anys.

per a mi fa referència al conte "protípic" que un somia que passa alguna cosa i al despertar veu que part del somni s'ha transportat a la realitat.

Però justament crec que la gràcia està en que sols incita una idea. És com començar un conte i deixar que sigui el lector qui l'acabi. I ell ho fa amb una idea tant poc precisa o tant fecunda que la gent l'acaba de mil maneres.

Bruixot

Aquesta frase la diu la dinosauria quan es desperta i veu a l'altre que encara està clapant i el més calent a l'aigüera...

"Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí."

Jo sempre he pensat que la gràcia estava en QUI despertava... és a dir, es pot entendre com:

"Cuando el/ella despertó, el dinosaurio todavía estaba allí."

És a dir que, com deien per allà dalt, de vegades els somnis no difereixen tant de la realitat... i no m'imagino el sobresalt del pobre o la pobra en despertar i trobar-se cara a cara amb el dinosaure dels seus somnis!

Però també es pot interpretar així:

"Cuando el dinosaurio despertó, (el dinosaurio) todavía estaba allí."

I aquesta és la que més m'agrada, totalment filosòfica, existencial... jejeje... recorda allò de "pienso, luego existo"... és curiós, no sé, potser us sembla una obvietat això de despertar i adonar-te que "encara estàs aquí" però jo crec que té el seu punt (molt bo).