Divendres a l'habitació número 15.

Obre la porta de la habitació número 15 amb la clau que acaba de recollir a recepció. Deixant la bossa d'esport a terra es disposa a seure sobre el llit a esperar-lo, frisosa. No triga gaire en arribar amb una altra motxilla de la que sobresurt el mànec d'una raqueta. Com cada divendres al vespre es troben a la mateixa cambra d'aquella tronada pensió, lluny de mirades indiscretes, en total intimitat.

Creuant un gest còmplice com a única salutació, sense dir res, es llença als seus braços i el besa apassionadament. Impel·lida per una ànsia irrefrenable li descorda la camisa, botó a botó, amb velocitat i perícia admirables. S'atura sols un petit lapse de temps per acariciar el seu tors nu; és llavors quan ell la comença a despullar amb una celeritat només equiparable a la d'ella. Apressadament intercanvien humits petons a mesura que es desprenen de les peces de roba com qui es deslliura d'unes cadenes després de set dies de captiveri.

Fa l'amor amb ell frenèticament, sense cap contenció, sense ofegar el més escandalós dels gemecs, amb deshinibició absoluta. El seu cos rep amb delit els rítmics embats del seu amant mentre es va amarant de suor. No triguen gaire en quedar satisfets i jeuen uns breus moments sobre el llit desfet pels llençols esbarriats. És sempre en aquest precís instant quan ella se n'adona de com necessita -de com necessiten- cadascun dels divendres a l'habitació número 15.

Torna a casa després d'haver-se acomiadat del seu amor amb un tendre bes a la boca, tot oblidant el frenesí viscut tant sols uns minuts abans i no pensant en repetir-lo fins a la setmana següent. Al arribar a la seva llar es despedeix de la cangur i saluda afectuosament als petits, preguntant-los com han passat la tarda, mentre ella fingeix haver estat nedant a la piscina municipal.

Poc després és el seu home qui creua la porta d'entrada, també simula haver jugat a esquaix amb un company de feina aquella vesprada. Ella li fa un petó com a benvinguda. Aquesta nit tornaran a fer l'amor, però serà d'una manera més assossegada, sense presses, amb por de no despertar a ningú de la casa, i amb cura de no ser interromputs per la canalla. Aferrant fortament entre els dos les regnes d'un cavall salvatge sempre a punt de desbocar-se. Sempre amb la perspectiva d'un altre furtiu encontre que els uneixi el proper divendres al vespre.