Divendres a l'habitació número 15.

Un relat de: Fredegard Dogwood of Shadydowns

Obre la porta de la habitació número 15 amb la clau que acaba de recollir a recepció. Deixant la bossa d'esport a terra es disposa a seure sobre el llit a esperar-lo, frisosa. No triga gaire en arribar amb una altra motxilla de la que sobresurt el mànec d'una raqueta. Com cada divendres al vespre es troben a la mateixa cambra d'aquella tronada pensió, lluny de mirades indiscretes, en total intimitat.

Creuant un gest còmplice com a única salutació, sense dir res, es llença als seus braços i el besa apassionadament. Impel·lida per una ànsia irrefrenable li descorda la camisa, botó a botó, amb velocitat i perícia admirables. S'atura sols un petit lapse de temps per acariciar el seu tors nu; és llavors quan ell la comença a despullar amb una celeritat només equiparable a la d'ella. Apressadament intercanvien humits petons a mesura que es desprenen de les peces de roba com qui es deslliura d'unes cadenes després de set dies de captiveri.

Fa l'amor amb ell frenèticament, sense cap contenció, sense ofegar el més escandalós dels gemecs, amb deshinibició absoluta. El seu cos rep amb delit els rítmics embats del seu amant mentre es va amarant de suor. No triguen gaire en quedar satisfets i jeuen uns breus moments sobre el llit desfet pels llençols esbarriats. És sempre en aquest precís instant quan ella se n'adona de com necessita -de com necessiten- cadascun dels divendres a l'habitació número 15.

Torna a casa després d'haver-se acomiadat del seu amor amb un tendre bes a la boca, tot oblidant el frenesí viscut tant sols uns minuts abans i no pensant en repetir-lo fins a la setmana següent. Al arribar a la seva llar es despedeix de la cangur i saluda afectuosament als petits, preguntant-los com han passat la tarda, mentre ella fingeix haver estat nedant a la piscina municipal.

Poc després és el seu home qui creua la porta d'entrada, també simula haver jugat a esquaix amb un company de feina aquella vesprada. Ella li fa un petó com a benvinguda. Aquesta nit tornaran a fer l'amor, però serà d'una manera més assossegada, sense presses, amb por de no despertar a ningú de la casa, i amb cura de no ser interromputs per la canalla. Aferrant fortament entre els dos les regnes d'un cavall salvatge sempre a punt de desbocar-se. Sempre amb la perspectiva d'un altre furtiu encontre que els uneixi el proper divendres al vespre.

Comentaris

  • Bon relat i final inesperat[Ofensiu]
    deòmises | 16-04-2008 | Valoració: 10

    Perquè jo he vingut directament al teu, de relat. Sense referències (ara me n'hi vaig al de Clar de Lluna).

    He passat també pel feu flog (impressionant) i per la teva web (entre totxanes, no m'han deixat passar)...

    Gràcies, d. (monòtona música bona)

  • Caratsus[Ofensiu]
    El follet de la son | 15-04-2008 | Valoració: 10

    Jeje, quin cabronàs estàs fet. El més fort de tot és que si els dos s'ho diguéssin segurament s'odiarien a mort!
    Visquin les paraules justes shadydowns!

  • El divendres, passió![Ofensiu]
    Unaquimera | 08-04-2008 | Valoració: 10

    Ja havia llegit i comentat el relat de Clar de lluna, així que tenia el referent clar.
    El començament del teu relat, per tant, m'ha resultat familiar : els amants que s'estimen a l'habitació de l'hotel, on es troben només un dia a la setmana... el fet del sentiment amorós, a més del desig i la passió, que es manifesta en una sincera i profunda tendresa...
    Finalment, però, he arribat al gir de la història, a una altra versió possible dels fets, que m'ha agradat molt
    Bona feina!
    He trobat molt interessant aquest joc de capgirar una escena fins oferir-li una altra sortida, regalar als personatges més d'una vida.
    I ja saps que tinc debilitat per les històries amb sorpresa final! Per cert, permet-me que t'ofereixi una altra en aquesta línia: Nocturns. Si t'hi passes, ja em diràs si és del teu gust.

    T'envio una abraçada molt satisfeta de la visita,
    Unaquimera

  • Un recó salvatge, passional, indomable,[Ofensiu]
    Avet_blau | 05-04-2008 | Valoració: 10

    El recó salvatge, passional, indomable,
    que tothom te, sovint engarjolat,
    emmanillat, dormit, reprimit.

    Que treu el cap per respirar, i no pot,
    no el deixem, i ofeguem el drac de la passió,
    en un recó prohibit.

    I continuem vivint com si tal cosa..
    així es la vida!,
    i no es pot canviar!.

    Avet

  • Clar de lluna | 04-04-2008 | Valoració: 10

    ...a part que el relat m'ha agradat molt, dir-te que m'ha fet molta il·lusió que aquest sigui fruit d'un relat meu que t'ha inspirat, això és molt important per mi. Mil gràcies!

    Pren tots els relats que vulguis!

    Una forta abraçada!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Fredegard Dogwood of Shadydowns

Fredegard Dogwood of Shadydowns

62 Relats

120 Comentaris

67475 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Escric perquè m'agrada llegir. I segons deia Jorge Luís Borges:
"Cuando uno escribe, el lector es uno."

Vol dir això que escric perquè m'agrada llegir-me?

No n'estic segur. Però el que sí és cert és que si penjo els meus relats aquí és perquè m'agradaria ser llegit.

Espero els vostres comentaris!!!


També trobareu relats meus als llibres Relatsencatalà.com, versió 2.0 i 10x10 Microrelats. I podeu sentir-ne un parell a la Edició 31 i la Edició 42 del programa "Breus" de Ràdio Kanal Barcelona.


E-mail: txescu@yahoo.es
Web: www.FrancescGarcía.cat
Flog: Els ambigrames d'en Txescu