Cercador

Llista categories

Matar la guineu

Un relat de: Fredegard Dogwood of Shadydowns

Feia anys que m'esllomava al camp, per treure'n una minsa collita de patates, mentre el meu padrastre no feia res més que quedar-se a casa bevent i la meva mare romania completament exposada als seus abusos. Odiava a aquell home amb tota l'ànima, però no em vaig poder negar a obeir les seves ordres quan em va demanar que donés mort a la guineu que ens havia estat robant gallines les darreres setmanes; ja passàvem prou gana amb ell gastant-se tots els guanys en licor.

Aquell vespre, tot i el fred i arribar molt cansat de treballar al tros, em vaig amagar prop del galliner fins que vaig veure com en sortia, trotant graciosament, una guineu aferrant pel coll la seva amb les dents. La vaig seguir de lluny bosc endins i quan va parar per devorar l'au la vaig apuntar amb l'antiga i rovellada escopeta del meu pare. Ningú la havia disparada des que va morir. Vaig tenir encanonada la guilla durant una bona estona però quelcom dins meu m'impedia disparar-li. L'animal va acabar de menjar i, com si sabés que jo l'observava, va alçar el cap amb un gest majestuós i em va tornar l'esguard. Va ser llavors quan un mal pressentiment creuà el meu cap com un llampec; aquella bèstia realment no m'havia fet tant mal com ho feren d'altres. No vaig tenir prou forces per acabar l'encàrrec del meu padrastre i vaig tornar, capcot i sense mirar enrere, a casa, on m'excusaria dient que la guineu se m'havia escapat.

Al arribar-hi, ell m'esperava a la porta, malhumorat. Em va arrabassar l'arma violentament i em va colpejar la cara amb la culata, fent-me rajar el nas, sense deixar-me ni replicar. Aquell homenot brutal i borratxo se n'havia adonat abans que no pas jo de que la guineu, inexplicablement, m'havia seguit. Va apuntar-la per disparar seguidament. Però la vella escopeta no va encertar l'animal. Va explotar matant al caçador, deslliurant-nos així de la seva tirania i fent que la detonació foragités a la guineu per sempre més.

Comentaris

Afegir comentari

Final feliç[Ofensiu]
ginebre | 30-03-2008 | Valoració: 10
Sóc fan del finals feliços. Fredergard! Ja sé que potser són ingenus i allunyats de la realitat però, ostres, ens fan molta falta!
Un destí conseqüent[Ofensiu]
Unaquimera | 25-03-2008 | Valoració: 10
Després d' un any sense llegir-te ni rebre cap paraula teva, ha estat una sorpresa ben grata tornar a saber de tu... i ara, satisfeta de la retrobada, passo a comentar-te, quan fa un any del darrer que et vaig deixar a Parells o senars.

Sense dubtes, el relat té un gust fort i un to fosc; la història ja està començada en el passat i des d'ells arrenquen els personatges amb el destí gairebé escrit pels seus passos previs, ja que es comporten conseqüents amb el caràcter amb què els has dotat; has portat la narració endavant sense entrebancs i has mantingut el ritme adequat, així és que només puc dir-te... ben fet!

T'envio una abraçada per celebrar el teu retorn, que m'alegra molt,
Unaquimera
eii[Ofensiu]
AnNna | 21-03-2008
perdona'm, comento sense haver llegit... només volia tornar-te el meu comentari de La Boqueria, i dir-te que a la profe també li va agradar perquè ens va posar un 8 :)

hauria de llegir, ho sé, però joder, és setmana d'estudi (no he començat) però em fan mooolt mal els ulls i casi no llegeixo res perquè m'agobien les lletres... pffpfpfpf.!

un petonarro! :)
Ben trobat![Ofensiu]
El follet de la son | 18-03-2008 | Valoració: 10
Sovint la vida dóna girs inesperats. De cop i volta has aparegut en els meus relats, fent-me els dos darrers comentaris i paral·lelament m'adono que aquest text és el teu retorn. Serà un plaer, doncs, comentar aquesta troballa.
Endevino el simbolisme de la narració si comparo les gallines amb els maltractes del pare a la dona i el fill? Les gallines atrauen la guineu, la guineu atrau al pare, el fill té compassió de la guineu i la guineu provoca la mort del pare. Com si fos un esperit, un autèntic advocat del diable que relama una nova ànima. De fet aquesta funció de la guineu va molt lligada a la idea que es tenia d'aquesta bestiola als bestiaris medievals i desconeixent si ho has fet expressament o no, hauria de suposar que els bestiaris són, encara, d'una rabiosa i simbòlica actualitat?
Felicitats, és un relat clàssic carregat d'una bona dosi d'originalitat combinativa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Fredegard Dogwood of Shadydowns

62 Relats

120 Comentaris

74997 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Afegir a preferits

Biografia:

Escric perquè m'agrada llegir. I segons deia Jorge Luís Borges:
"Cuando uno escribe, el lector es uno."

Vol dir això que escric perquè m'agrada llegir-me?

No n'estic segur. Però el que sí és cert és que si penjo els meus relats aquí és perquè m'agradaria ser llegit.

Espero els vostres comentaris!!!

També trobareu relats meus als llibres Relatsencatalà.com, versió 2.0 i 10x10 Microrelats. I podeu sentir-ne un parell a la Edició 31 i la Edició 42 del programa "Breus" de Ràdio Kanal Barcelona.

E-mail: txescu@yahoo.es
Web: www.FrancescGarcía.cat
Flog: Els ambigrames d'en Txescu

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >