Nocturns

On hi ha nivell, hi ha nivell, quedar clar.
Tal com em vas comentar, el primer relat diu molt de la persona, recordes?
He buscat el primer relat escrit per a tu i he trobat aquest.
Bé, doncs com et deuen haver dit els 947637390439301 seguidors.. :))))))) ,
estàs a un altre nivell.
Em trec el barret.
Una abraçada, Sussu.

Una bona vetllada, o unes bones hores de feina...
Amb un bon final, una bona dansa...
Com allò que mai cansa...
Gràcies per tot!!!!
Una abraçada nocturna

Per a mi on hi ha una persona desitjada capaç de transformar qualsevol espai en una trobada de desig i erotisme, on la música i les llum tènues i les olors exòtiques són còmplices dels amants, hi ha romanticisme, encara que sigui passatger.
El relat dóna vida a dos personatges que gairebé passen desapercebuts per tothom, i el més bonic és que ells en gaudeixen de la seva situació.

M’agrada el desenllaç obert , m’agrada imaginar on faran realitat la propera trobada…

Una abraçada de complicitat
Núria

dos personatges que tenen trobades , potser infidels, per compartir la dansa...
una abraçada amb harmonia
joande

Vaig treballar tres anys com operador en una central d'alarmes. Sembla que coneixes bé la feina dels vigilants de seguretat. Has treballat en aquest ram?
El relat el trobo brillant tant en la seva construcció com en la manera com mantens la tensió fins al final. Tens una manera d'escriure que té cura dels detalls i dóna molt realisme a la narració. I una riquesa de lèxic que m'ha obligat a fer servir el diccionari, però que dóna molt relleu als teus relats. Et felicito!

Quim

Hola Unaquimera.
M'alegra doblement el teu comentari del meu relat. Dic doblement perquè m'afalaguen les teves paraules, més quan som una mica más conscient de qui les pronuncia, i perquè m'han permés descobrir un nou relat teu.
M'ha semblat fantàstic descobrir els matissos i la cadencia en les teves paraules. Realment el teu relat sí és un autèntic joc a dos, més que un joc a dos diria que es tracta de tot un ball anticipat en les paraules, un ball que nomes pot orquestra qui domina les paraules i els silencis com tu.
Parlant de similituts, amèn de ser ambdòs de prop de la mar (ara que hi caic la meva ella veu la mar des de l'habitació) a mi m'han cridat molt l'atenció dues paraules del teu relat que mágraden força (no em preguntis per què) i que utilitzo molts cops en els meu relats: bri i amarar-se.
Bé, sigui com sigui m'alegra molt continuar en aquest intercanvi de relats i esper seguir gaudint-ne tant molt aviat.
Una abraçda amb regust de sal marina!

Una bona manera de passar una nit de feina. Perquè no, si desprès d'un bon repàs, t'espera la gloria, improvisant cada nit on?, quant? Com?. Convertir la rutina diària en un festival. Ell segur que treballarà millor, és fixarà amb cada detall, per veure don li surt ella, com l'espera, que l'hi ha preparat per aquesta nit?
Un relat original on l'erotisme i la sensualitat s'intueixen al darrera cada porta.
M'ha agradat molt.

Una forta abraçada

Cada nit una melodia nova i un espai nou de retrobament. Un relat molt ben estructurat que convergeix cap a un punt eròtic però portat amb molta elegància. Veig, Unaquimera, que els balls aporten una sensualitat als relats d'on es pot treure molt de suc. I tu, evidentment, ho has aconseguit.
M'ha agradat moltíssim el so del teu bolero. T'envio una abraçada que soni a música celestial.

Mercè

... llegir un relat teu ha estat un plaer.
Fa uns mesos em vas proposar que llegís aquest relat en un comentari que em vas fer d'un dels meus. Fins ara no ho he pogut fer, he estat molt enfeinada i una mica "out". Però ara que he tornat a passar per aquí i he llegit el teu relat m'alegro d'haver trobat temps per fer-ho.
Ah, i moltíssimes gràcies pels teus comentaris. Espero que quan publiqui algun relat nou també el vulguis comentar. De moment però, dir-te que sempre és un plaer llegir-te.
Fins aviat.

M'ha agradat, com dins d'un ambient gris, de despatxos i feina, dues persones saben trobar un racó i un moment romàntic i encissador, encara que sigui en mig d'arxivadors. És evident que les ganes i la imaginació poden més que la trista realitat. Sovint no ens enrecordem que per ser feliç no calen coses molt extraordinàries, sinò que el que cal és tenir ganes de passar-ho bé.

Gràcies pel teu comentari, de fet, sempre fas uns analisis molt interessants, fins i tot em fas veure coses que jo no m'havia plantejat en escriure el conte,
Quan escric sóc bastant impulsiva, i arrel d'una situació o d'alguna cosa que he vist o llegit se'm ocorreix una història i l'haig d'escriure al moment. De fet sempre m'agrada jugar amb la ironia i el gir inesperat, i en aquest cas la persona que comença titllant a l'altre d'avorrida, acaba essent ella la que avorreix.

Perdoneu si a vegades trigo a contestar però és que aquest any em presento a oposicions de professora de dibuix, i estic molt embolicada estudiant i fent programacions didàctiques, la veritat és que no tinc ni temps per escriure.

Una abraçada

Clara

L'he hagut de rellegir perquè el primer cop emva sorprendre molt i efectivament, no estava errat, tot ell el veig des d' una mirada teatral i amb dos personatges tímids, madurs però que saben elque busquen i busquen el que e troven.

últimament tinc uns migdies que caram,
em fan anhelar situacions, jejeje
Saps m´ha encantat sentir les sensacions, sentiments d´ells, perquè tu les transmets d´alló més bé. Trobo que segurament las han viscut així, Ella segura de que el sorprendria,
satisfeta, il.lusionada, segura. Ell impacient,
nerviós, per un moment dubtós, fins que la noteta li fa canviar el gest de la cara i somriu il.lusionat.
M´alegro per tots dos, la nit és llarga i que res més bonic que una nit romàntica que arribarà on ells vulguin o puguin.

La nit és màgica........

Però ara que és de dia també he sentit la màgia de que a pesar de distàncies, de no saber com i de quina manera, les persones ens comuniquem i ens transmetem sentiments.

Una abraçada plena d´amistat

En aquest escrit hi percebo una melodia interna des de la primera frase. Té un ritme de nit, silenciós, estudiat, metòdic, tot controlat i alhora em fa sentir l'ai al cor, el desassossec que comporta jugar a un joc de dos, perquè el que se sap que es trobarà és el descontrol. Els detalls, els grans detalls que van donant veracitat a la història són com la percussió del ritme a que em refereixo. Per això sento música i percebo la passió malgrat que el decorat sigui altament impersonal, fred, asèptic...
I al final, veig que tu també fas referència a la música i al ball.
Caram amb la teva oficina, Uq, m'ha agradat molt i em fa pensar, a més, que és un relat dins del qual tot es va transformant, l'ambient, els decorats i els personatges.

Una abraçada amb música de nit...

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Meravellós. La frase m'ha colpit: "S'atansa i oferint-li la mà la treu a ballar", una bona conseqüència de tot plegat o desplegat.

M'ha agradat, te una perspectiva de la parella, que no te altres narracions.

M'ha agradat, te una perspectiva de la parella, que no te altres narracions.

...je je je!!! La història ens enganya de bon començament, la ment maquina nits de sexe en diferents llocs, amb trobades juganeres,... i finalment un relat sensual amb melodies de fons, amb un objectiu, el ball. Bon gir final!

Una abraçada!

...i per aquesta genial recomanació. M'ha encantat el relat. És entremaliadament romàntic i juganer. Sobre tot m'ha posat un somriure a la cara la manera que tenen els protagonistes de marcar el seu "punt de trobada"; amb un PostIt, és tant d'oficina.

A mi també m'agraden molt els relats amb sorpresa final, de fet la immensa majoria dels meus són així. Suposo que en té la culpa haver llegit contes de Roald Dahl.

Seguiré buscant més sorpreses als teus relats.

Una abraçada.

per adjuntar, en el teu comentari, l'enllaç que m'ha adreçat fins aquest treball teu que evidentment, no te res a veure al meu Nocturn, aquests dos relats amb estils i temes tant diferents deixen pales que, a la nit poden esdevenir mil i una coses, des de una nit tranquil·la fins al malson mes horrorós, passant per un agradable somni o per viure sense "pecar" una desitjada aventura.
Tornant al teu treball, i com passa amb totes les teves obres, el resultat es un magnífic relat en el que amb destresa has sabut arrossegar certa intriga alhora que descrius acuradament la situació i el moviment de cada personatge. Intriga que si bé s'intueix abans pot esdevenir amb un desenllaç mes o menys eròtic, l'has sabut portar amagat fins el darrer punt amb una destresa, un aire, una correcció i una elegància pròpies del teu tarannà literari.
Una abraçada

Lluís Cusidó

Un relat molt visual, que ens porta del bracet, com si fos el d'un "follet entremaliat", per les entranyes del món productiu quan cessa la seva activitat. L'empresa en punt mort, com el cos de l'animal diürn que reposa en la tenebra de l'esforç diari per mantenir la demanda alimentària del seu cos.
La nit és el territori d'animals més silenciosos, més discrets sens dubte, que s'emparen en les ombres per dur a terme les seves activitats clandestines -sempre als ulls dels diürns-, plaents... I potser més plaents sabent-se ocultes a la majoria de la fauna, que viu a esquenes de tals activitats, activitats que poden ser tan frenètiques i explosives com les que es desenvolupen a la llum del dia.
Una abraçada,

franz

una situació un pèl diferent a la cruïlla -la coincidència semble que s'ha allargat més- però, per mi, bastant més atractiva... m'ha agradat! :)

Una historia amb nocturnitat. Amb alevosia.
Una situació especial. Distinta.
No deixes de sorprendre. No deixo d'aprendre.
m

...la que ho converteix en màgic. La que els permet entrar en aquest joc tan únic. Que és només seu, i que només coneixen ells...i la nit.
Mil gràcies per comentar-me :)
Un peto molt gran :)
D'aquells que no s'emporta el vent.

recordo un poema intimista, rítmic i molt ben resolt, ... i ara, ... em quedo realment captivat pel vostre Nocturns.

Escriviu bé. Sense floritures i amb una coherència envejable, ... mmm, on estava jo? Ara que m'ho pregunto, ... estava perdut, marejat i sense rumb. Mmm, ...

(m'he quedat sense paraules, ... tot pensant amb la vostra pregunta, ... i reconec que no sé que respondre-li)

Us seguiré llegint, ... acariciat pels vostres encanteris, ...

Un bes molt suau i dolç, ...

OhCapità.

eis! torno a ser jo! sí, sí, és que volia compensar les males innocentades! no és just que hi hagi gent que vagi "vagabundejant" pel web deixant el seu rastre desafortunat i malcarat a aquells que intentem expressar el millor... i és que a sobre, quina barra!, en l'anterior text, un 1 acompanyat d'un "molt bonic!"...!

Aquest cop, també pel títol i per l'inici del text, pensava trobar-me amb l'escenari d'una empresa ja sensa treballadors, de nit, quan sols els guardes de seguretat i les dones de neteja vaguen pels espais silenciosos...

però no! ho has transformat convertint aquests personatges en íntims companys, iniciant una relació més propera, amb la música d'un ball i l'ambient idoni per a l'intent de la seducció...!

ens veiem entre lletres!

cuida't,
Gemm@

Il·lusió és la paraula que em ve quan acabo de llegir aquest relat: il·lusió enmig de les rutines de la vida quotidiana. Si en busco una altra, se m'acut tendresa, també. M'ha agradat, i, a més, m'has encertat el lloc: l'arxiu!!!
Per altra banda també és il·lusió el que he sentit al llegir el teu comentari, el primer que rebo. I la segona paraula seria en aquest cas gràcies: gràcies per dedicar-me un xic del teu temps i gràcies per l'estímul. Fins aviat.

Comença el relat de forma planera i al poc canvia de direcció i es dirigeix clarament a un lloc comú. El relat és previsible però agradable de llegir i està ben construit i el segueixo llegint de forma agradosa, i de cop i volta un festival de colors, un final insospitat. Genial.

Renoi que bonic que es veure la vida desde els ulls d'una quimera.

Hola, només donar-te gràcies pel teu comentari, que bé que escrius ! llegeixo els teus escrits i el trobo molt elaborats, rics de vocabulari saps expresar el que vols dir, i amb enginy. Jo em sento molt torpe al moment de comentar un text ,potser ja aniré agafant soltura més endavant.

Un petó Anaoj

No, res d'autobiogràfic, encara que 'encanta ballar...
Uq

Llegir i rellegir és ballar al ritme de les paraules que ofereixes!
En elles m'he trobat i només em queda dir-te una cosa més: gracies!
SB
Continuaré!

i un poc més i m'ofego.

Ràpid i brillant, final obert?

Salut!

autobiogràfic?

Salut!

Intens! En els quatre paràgrafs que un repte permet, col·lapses, omples el relat de frases intenses i completes com aquesta. L'emoció dels dos amants es pot palpar a cada paraula, es pot compartir fins a sentir-la com a pròpia.

M'encanta com aconsegueixes transmetre tantes coses amb tan poques paraules.

Des d'aquí t'envio una forta abraçada.

Sort!!

Dan

Gracies per oferir-nos els teus escrits, te descobert avui i no deixae de llegir-te, els teus escrits em deixen un regust molt bo a la boca, a mes...recorda que compartim dades a les nostres biografies.....

per la musica del relat i em poso a ballar a la llum de la pantalla.
Feia temps que no em conectava - malegro molt dhaverme posat avui.
I endavant, que el temps no va endarrere!
Valentí Valent

...amb les paraules precises, i frases esmolades.
Continuaré llegint-te.

Culpables de nocturnitat, de premeditaci´o,
d´alevosia, de sensualitat, de complicitat, de ritme, d´atracci´o.

Veredicte: magn´ific relat!

T'acabo de descobrir desde que em vas comentar. Es que no hi volto massa sovint per aqui.
He estat llegint algun dels teus relats i m'has enganxat. M'ha agradat especialment el ritme que dones a les paraules. Es com un xiuxiueig que no et permet apartar la mirada del text.
Et felicito i t'envejo aquesta capacitat d'encadenar sensacions.
Gràcies per comentar-me.
Realment teu
trumfa

i, la veritat és que els he trobat molt sensuals............ m'agrada molt la teua discreció

gràcies pel teu comentaria
Besets

pepastor

i romàntic.

Ben construït, amb el ritme adequat per aconseguir l'efecte que pretens.

Descripcions de l'entorn, sòbries i riques alhora.

Bona la imatge del bosc classificat de l'A a la Z i per dates.

Et felicito.
Una abraçada

el sexe pot ser absolutament romàntic, com aquest teu, amb màgia i sorpresa, sense vulgaritat, divertit i imaginatiu.

Donen com envejeta aquest parell, jeje.

relat impecable Uq!, meravellós, compacte amb el tó just i elegant amb una classe espectacular.


petonassos!

gypsy

Exel·lent. Quin relat! me quedat sense paraules.. Un petonas i una forta abraçada d'una admiradora.

Hola...m'ha agradat molt aquest relat...per la seva brevetat, per la seva senzillesa, per l'erotisme latent... Et llegiré més

Quin relat més bo!Té molt d'ambient, un clima propi es podria dir. Porta molt be la narració i el desenllaç es perfecte.
M'ha agradat l'efecte que produeix, ja que sense masses descripcions de les persones, te'ls pots imaginar perfectament o al menys a mi em resulten molt visibles. Jo els veig buscantse, mirantse els ulls en la foscor, ballant a la nit.
Un petó i fins molt aviat, espero!
Aquarela

Com bé dius... Tu sonrie y verás... El que jo dic. M'ha fet molta gràcia descobrir-hi una part de mi (si m'ho permet Rosana) a la teva biografia. Ja fa molts anys, de fet, des que va sortir, que vaig pendre aquesta cançó com a himne de la meva vida, i així em va, de bé.
Mil gràcies pel teu comentari! M'has alegrat el dia i part (i per què no tot?) del cap de setmana!!
És un plaer llegir artistes com tu, de debó. Espero poder seguir fent-ho per molt temps!
Mil besades i una infinitud de somriures per a tu, de la teva Queca!

que no abandona la poesia que destila entre les paraules, que deixen anar màgia, intriga i precisió: no en sobra cap.

Encantat de rellegir-te.
A reveure, SB

Per ser un relat tant curt, sembla que ho hi manca cap ingredient, l'interès i l'intriga fins el final, i ple de sensacions descrites amb sensualitat. M'agrada especialment l'últim paràgraf. Enhorabona Unaquimera.
Una abraçada.
mjesus

amb erotisme només, ple d'espressions etiquetades i amb el mateix cos de guió... però tu l'has vestit d'una escenografia exquisida i així la sensualitat sorprèn i exhibeix tota la seva esplendor.
Genial. Perfecte!
Una abraçada, també, al cor.

Ho trobo d'una sensualitat.... com tho diria? joganera i excitant! Es un relat que fa promeses i les cumpleix!
M'ha agradat molt!

Sort,
Pell

No et puc encadenar, veig que ja estas, jo m'acabo d'afegir a la cadena... he estat temps desconectada, pero aviat em tornare a posar en marxa. Espero que em llegiras...

Escrius de meravella! M'encanta llegir-te. Què podria dir-te que no t'hagi dit abans i que no sembles un afalagament carent de sentit... Però la veritat és que els teus relats els gaudeixo d'alló més, els espero en candeletes, de debó!
Aquest... no sé com dir-ho, és molt... madur? No sé, li veig tantes virtuds. Primer, l'estil, molt adecuat, com sempre, i molt llegíbol, i alhora, i com sempre també, molt poètic, ple de metàfores absorvents. Després l'estructura, dividida en dos, ell, ella, que ens posa dins la història (o la seva foto) poc a poc, suaument. I després, la història, plena d'imaginació, nascuda, així ho entenc jo, d'una intensa sensibilitat. La imatge dels dos ballant en un edifici mut i fosc m'atrau de manera poderosa. Has tornat a fer un relat meravellós i poderós. Gaudeixo molt llegint-los.

Una abraçada i fins el proper, que arribi aviat!

Arbequina.

...de sensacions, de temors, de suposicions i d'intriga donen lloc a un desenllaç inesperat, suau i tendre. I a més a més, amb nocturnitat....i alevosia!
Magnífica peça!
Molta salut i molta rebolica, xicona!

És sensual i amb un toc de tendresa que enamora, de debò, m'ha agradat molt. Una abraçada

... i quin final! Es genial!!

Em sembla que m'agradaria treballar en aqquesta oficina o al menos trobar on treballo algu amb qui compartir escenes com aquesta que has descrit tant i tant bé!

Gracies per comentar la meva trilogia i animar-me, t'envio una abraçada gran a canvi de toptes les teves,

Xocolatina

Sensualitat nocturna, sentits desperts en mig de la foscor... en nom del desig, t'ho agraeixo!

Carn

Sensualitat nocturna, sentits desperts en mig de la foscor... en nom del desig, t'ho agraeixo!

Carn