Parells o senars.

curt i intens. En pocs mots condenses tota una història que fa patir, per la noia. El primer que he pensat ha estat, "això és possible?", suposo que sí, el que li ha passat a la protagonista, terrible. El que se surt del normal és la reacció d'ella tan pensada i mental, sense arravataments que no duen a res.
M'ha encantat!

gràcies pels comments!

gyps

implacable, portat amb fredor... Molt ben descrit tot plegat.

aquest relat teu, perquè és fresc i divertit al mateix temps que amaga el problema de la protagonista a la recera del pare del seu fill fins a l'últim moment. Penso que està molt ben escrit i pensat per mantenir l'interès del lector.
Moltes gràcies i una abraçada!

Impressionant relat, brevíssim però dens, suggeridor de tota una història, d'un passat i d'un futur carregat d'esdeveniments...

Una vida que s'engendra al mateix temps que una venjança! I totes dues han de créixer...

Esgarrifós plantejament que comença amb un joc aparent, amb una beneiteria de criatures adolescents a la platja!

Has fet una bona, molt bona jugada amb aquest relat, Francesc: la meva enhorabona més sincera!

T'envio una abraçada... no, dues, per a què siguin parells,
Unaquimera

poses al teus relats aquella mica d'humor que et distancia una mica. Però, és una distància aparent. En aquest hi un corrent subterrani fortíssim que arrossega, una ira continguda, una acció implacable i definitiva. Tot en la "inofensiva" acció de joc del pels.
El trobo genial!

Gairebé l'hauries pogut penjar al recull de relats del Dia de la Dona. L'he trobat molt enginyós, tot i la inversemblança d'això de pels (jeje) té alguna cosa que el fa molt real. M'ha agradat molt també el format de relat curt, obviant tot allò que segurament seria superflu. Molt bo (en el teu estil molt personal).