Aspror

Te n'adones, ara? Ja no pots tornar enrere. Jo ja t'havia anat deixant senyals aquí i allà, però tu no t'hi fixaves, o potser et feies l'orni. Però ara ja has obert els ulls. Has vist com he abraçat aquell cos jove, ple de salut, curull de projectes i, ale hop!, m'has descobert del tot. I és clar que sí. Perquè hi sóc. Sempre hi he estat, ben a prop teu, parlant-te a cau d'orella, xiuxiuejant-te abraçades.

I és que fa tant de temps que observo el vostre pas caduc, tant de temps que atalaio les vostres fugisseres glopades d'aire, que confesso que no em deixeu de sorprendre. Desorientats? No sabeu per on tirar? Collons! Davant vostre, l'única certesa que dóna valor a la vostra existència, l'únic tronc prou arrelat que podríeu abraçar tantes vegades i al qual sempre us obstineu a ignorar.

Però tu sí que em veus ara. I tant. Ja has comprovat el poder de la meva abraçada. Doncs, sisplau, ara que em mires fixament, escolta'm, i escolta'm bé. S'han acabat els dubtes, els interrogants sense resposta, les pors i les angoixes, els "i ara què faré?"... Sí, ja ho sé, ja ho sé, us parlen tothora de futur, de transformacions, de progrés. Oi que sí? Us parlen de productivitat, de ser competitius, d'invertir en qualitat, d'avançar. Oi que és això? I diuen que si no ho feu esteu morts -quina gràcia!, de morts parlen-. Doncs sàpigues que a tots ells, a tots aquells que parlen, un per un sense excepció, els aniré també abraçant. Com abraçaré el director general del banc propietari del teu pis o el cap que et demana més rendiment si vols promocionar, com abraçaré l'amant de la teva dona... (ai!, pobret, que no ho sabies...). I com t'abraçaré a tu també, arribat el moment.

Fixa-t'hi, no tens massa més crèdit. És, doncs, l'hora d'escoltar-me, l'hora d'escoltar-te a tu mateix. Ara que m'has vist has copsat que en el món no hi ha res més sinó tu, perquè quan arribi el dia assenyalat, siguis on siguis, al sofà de casa teva o enmig d'un concert multitudinari, seràs tu l'objecte exclusiu de la meva abraçada. Així què? Que vols tocar el fiscorn? Doncs, fes-ho. I no triguis. Però abans, corre, vés a l'escola, recull els nanos i abraça'ls; estrenye'ls tanta estona com puguis i no els deixis anar. Alerta!, però, sobretot no els diguis res, no els parlis de la teva descoberta; són massa tendres. No han de saber encara el secret que tu i jo compartim; no cal que sàpiguen que, ja hores d'ara, segon a segon, també ells són més a prop dels meus braços.