Surto de la gàbia de l'oblit

Encara que de vegades ens sembla que quedem ancorats en un passat trist. La vida té això, que quan menys ens ho pensem,sorgeix alguna cosa que ens fa sortir del cau ombrívol i ens obrim a la felicitat.
Me'n alegro molt per tu que t'arribi un d'aquets moments.
Aprofita-ho tan com pugis.

Una abraçada

L'enhorabona, amic meu, per aquest alliberament!
Un dia o un altre, tots ens hem d'enfrontar a la memòria i hem de plantar cara als records: mirant de front a l'ahir, amb calma i amb perspectiva, des de l'avui, podem col·locar cadascun d'aquests records en la seva categoria i construir llavors, pas a pas, un futur sense hipoteques esclaves del que ja no hi és, d'allò que ja no hi ha.

Podem optar per dir-li a la memòria: Jau! o Arriba el temps de viure! o moltes altres coses... però ha de ser nostra i no viceversa.
M'ha complagut molt aquesta coincidència entre els nostres poemes, no només en la temàtica. Això em permet sentir-te més proper, tot i la distància.

T'envio una abraçada amb olor de terra mullada i color de pell morena,
Unaquimera

...és la millor manera de viure, la més plena. Un poema genial.

Una abraçada.

Buenas Avet blau, m'agrada molt el teu poema, és molt maco, té un punt estripat que li dona molta força, és molt visual...

Per mi, és clarament un cant a la vida però no obstant, m'inquieta el joc entre passat, present i futur... em solidaritzo i m'identifico amb el personatge esperant que aquet futur sigui immidiat i no idealitzat...

Fins la pròxima!

Entenc el poema com un punt i a part. Aquells que necessites fer quan t'adones que la vida no espera, simplement va passant mentre tu fas el ruc, mentre tu t'encaparres amb les pedretes del camí, i de tant de mirar-les només veus entrebancs perque no aixeques la vista per a mirar més enllà.
Cada dia és temps de viure, no l'hem d'esperar, només trobar-lo en nosaltres mateixos.
Una abraçada.