Aquest no és el meu nen.

- Ja pot passar, senyora. - Diu el comissari tot obrint-me la porta. - El van trobar al solar de darrere la depuradora d'aigües. L'autòpsia revela que va morir de sobredosi. Estava indocumentat i, com fa setmanes que vostè va denunciar la desaparició del seu fill... El podria identificar?

Un agent jove destapa el cadàver. Sí, és ell. Els meus pitjors temors s'han confirmat. El meu petit jeu mort al dipòsit. Per culpa de la droga.

Com ha arribat a canviar el meu fill d'ençà que va enganxar-se. Ha acabat fet un secall, tan rodanxó que havia sigut sempre. I els ulls, aquells ulls tan vius, han anat morint i emboirant-se dosi a dosi. Però el canvi més dolorós han estat les mentides. Ell no m'havia mentit mai abans de l'addicció. Ara ho feia a diari, per prendre'm diners, per justificar les llargues absències... Era un nano que no havia estat més de tres dies seguits fora de casa abans d'aquesta merda!

L'heroïna ha transformat el meu fill en la despulla humana que hi ha sobre la taula d'operacions. Aquest no és el meu nen! Jo no el recordo així! No el vull recordar així! Això d'aquí no és més que un "ionqui" mort!

- Senyora. Ens podria dir si aquest és el seu fill?

- No. No l'és. - Contesto mentre giro cua i surto d'allí.

- N'està segura? La descripció concorda. Recordi que mentir a la policia és un delicte...

- Calla, tros de soca! - Interromp el comissari a l'inexpert agent. - No hi ha ningú que conegui millor a un fill que la seva pròpia mare.

- Els repeteixo que aquest no és el meu nen. Espero que el trobin aviat... i que també aconsegueixin identificar a aquest desgraciat.

- D'acord senyora. Gràcies per la seva col·laboració i disculpi les molèsties.