Foto de perfil de mel

mel

barcelona,

18 Relats, 38 Comentaris
31651 Lectures
Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Podriem dir que estudio Periodisme, que fa poket que m'he tret el carnet i q tnc un cotxet, tinc una lluna amb dos estels tatuat al tormell dret, tinc deu mil coses dins "el bolso" on mai trobo el mòbil quan em sona, tinc l´habitació desendreçada i pleeena de llibres que algun dia vaig llegir i que potser demà tornaré a agafar, m´encanten les plujes d´estels, el mar, l´olor d´herba molla, ser dalt d´un escenari,"un sonet per tu" de Martí i Pol, caure, aixecar-me, escriure, escriure i escriure. I per sobre de tot en cada paraula, cada somriure, que sempre intento dibuixar, intento travessar el mirall com l´Alícia i decobrir nous indrets.

Últims relats de mel

  • De com mirar el passat i somriure des de lluny

    mel - 02-03-2009 - 978 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Torno. Qui sap si només avui, però l'important és que hi torno. Sóc aquells ulls clars, però ja he fet camí. (escrit entre acords de 'love of lesbian') més

  • Qui ets?

    mel - 28-11-2005 - 1794 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    ... més

  • Intensitat

    mel - 13-07-2005 - 1766 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Senzillament això, intensitat. més

  • Mirades congelades

    mel - 28-06-2005 - 1766 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Hi ha moments que cal frenar o tornar a començar per poder seguir caminant sobre herba fresca en lloc de sobre pedres. Si així ha de ser ja tornaran els batecs en connexió i sinó seguirem tenint la mirada clara seguint el mateix horitzó. més

  • Estendrem les ales

    mel - 17-06-2005 - 1710 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Hi ha coses q sempre quedaran en silenci més

  • Paraules silenciades

    mel - 14-06-2005 - 1754 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Hi ha moments que ni la paraula escrita surt sola i que voldries cridar que encara ets viu. Però el silenci també ajuda. més

  • sensacions

    mel - 10-05-2005 - 3170 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Cal viure per sentir i somriure en els errors i en els encerts. Només així mesurarem l'alçada de les coses. més

  • Moltes llunes i un retorn

    mel - 30-03-2005 - 2310 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Sempre hi ha una nit on alguna cosa del passat torna per recordar-nos que no hem viscut en va. més

  • camins

    mel - 08-03-2005 - 2082 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    En algun moment del camí cal refer el sender traçat per recordar en un futur que les nostres petjades van existir i que no hem perdut el temps sinó que hem après d´ell.A totes les persones que algun dia van ser importants i que ara sosl son un record. més

  • L´enveja i jo

    mel - 13-02-2005 - 2008 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Enveja, titellaire que transforma la realitat en bocins de ficció, de desmesura i de confusió. més

  • nit submergida en un somni

    mel - 09-02-2005 - 1545 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    reflex d´aquells somnis surrealistes i que quan despertes es fan estranys que tots hem tingut. més

  • petita

    mel - 30-01-2005 - 1635 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    ... més

  • junts en el mateix vaixell

    mel - 29-01-2005 - 1435 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Enmig del negre sempre hi ha lloc per l´amor. més

  • A vegades

    mel - 28-01-2005 - 1564 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    per aquells moments on ha de guanyar la ment al cor. fa uns quants anys d´aquest escrit. més

  • destí oblidat en un vagó de tren

    mel - 25-01-2005 - 1239 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Per tots els instants fugaços en els que hi penses quan estan encara tebis dins el cor però que quan ja són de pedra únicament són una experiència més que ens fa dibuixar un somriure.Deu tenir uns dos anys també. més

Últims comentaris de l'autor

  • mel | 26-06-2005 | Valoració: 10

    Sant Joan sempre ha estat un dia assenyalat, un d'aquells instants que semblen penjar del fil del món i fer més dolces les nits.Però com la vida, no sempre és així. Sant Joan pot ser una nit d'angoixa, d'enyorança, de llàgrimes salades vora el mar.Però al cap i a la fi, és una nit, diuen que la més curta de l'any, i passarà, de la matexa manera que l'endemà tornarà a sortir el sol.Per mi tampoc va ser una nit màgica ni eterna però si totes fossin així no ho valorariem. L'he trobat preciós, potser perque m'hi he sentit identificada, qui sap. El relat traspua guspires de sentiment, d'escalfor, de vida.

  • mel | 30-03-2005 | Valoració: 10

    l´he trobat precios!es mlt dolç!he llegit la biografia i me sorpres xq soc de setembre del mateix any i tmb vaig a la uab!quina casualitat!jaja.vinga a seguir escrvint!

  • mel | 22-03-2005 | Valoració: 10

    "Després de la tempesta sempre arriba la calma"... i despres duna nit de penes en ve una de somriures.potser´és per això que repeteixes que es ficció, que la vida té moltes altres escenes que encara no han omplert vassos de poesia prosaica sota els teus dits. Ben mirat, hi ha tantes mirades penetrants, tantes olors intenses, imperturbables per el temps i la distanca en la teva vida que bé podries ser-hi sota el jersei de la protagonista. Potser no, sols és una història inventada per aquella que somriu amb postes de sol i amb paraules dolces i plora recordant paraules crues escrites amb punys de ferro. "El temps ho cura tot" diuen i tu et negues a creure que tot es rendeixi als granets de sorra que van caient quan gires el rellotge. Dins teu: cofres i cofres de records, silencis, paraules, somriures (molts), llàgrimes (potser massa) que et cobreixen el rostre de vidre acabat de treure la pols, net i clar. Ulls negres que amaguen pensaments profunds i nits en vetlla i gran alçada que no t´és útil per reduir la petitesa en la que a vegades et sents. Tanca els ulls i riu pnesant en les hores mortes recorregudes, en els camins que hem de recorrer i en aquells llavis que saps que algun dia arribaran. Coneixer, viure, snetir, reflexionar, com has fet sempre.un petonet bonica. Es el millor de tots els escrits!spero el seguent!muaaakkk.
    pd.tenim un cafe pendent eh?;)

  • mel | 09-03-2005 | Valoració: 10

    precios, sencill, encantador, mas deixat sense paraules...

  • mel | 08-03-2005 | Valoració: 10

    intimitat, experiencies, passats, presents...tot ajuda a dotar d´una aura especial a la persona que sent aquí ens transporta molt més enllà.Sovint t´enadones que busques, vius, sents, passes i ten vas i tot resta igual i quan menys to esperes, quan realment tanques els ulls, allí està, llençant pedretes d´opurtunitat a la teva finestra per despertar la teva sort i jaure amb ella.amor trobat massa lluny del propi horitzó, amistat trobada massa aprop de les fronteres, cal anar més enllà, on els ulls deixin de veure el limit i els batecs deixin de sentir-se.un poema precios.

  • mel | 28-02-2005 | Valoració: 10

    sempre cal viure per poder caure i sempre cal caure per poder-se tornar a aixecar.els somnis s´han d´amassar, disfrutar i sentir perque algun dia sobre la trencadissa de molts, un es fara real.molt bo el paralelisme.

  • mel | 28-02-2005 | Valoració: 10

    m´agradat molt trobo que en la realitat quotidiana es troben ben be els diferents estils de vida del quls normalment no en fem cas.trobo que descrius molt be les situacions i els estats d´anim.una pregunta, tu vas al 02 de priodisme?a seguir escrivint!

  • mel | 24-02-2005 | Valoració: 10

    gracies pel teu comentari!encara no havia llegit cap relat teu i la veritat es que m´ha encantat!l´he trobat molt original, obert a possibles interpretacions!segueix escrivint!

  • mel | 24-02-2005 | Valoració: 10

    L´impossible amb el temps es va tornant possible i tot allò que un dia era somni arriba a fer-se realitat. Però, llavors, malauradament oblidem el desig perque seguirem somiant impossibles, desitjant utopies que quan ja no ho siguin perdran el seu encant. Necessitem el mite per desmitificar-lo i un cop desmitificat, la relaitta pot resultar abrumadora.Cal tenri un sostre on somiar i un sól on tofcar de peus a terra per aprendre a estiamr la realitat de la mateixa manera que estimem els somnis.Molt maco.Gracies pel comentari!per cert, precios el poema de la lluna de la biografia!

  • mel | 23-02-2005 | Valoració: 10

    A vegades sembla que les paraules, els cossos, la veu ho diuen tot, son reals, son certes i la veritat és que en moltes ocasions fins allò més físci, més tangible pot ser fals. Els sentiments no es poden crear amb vidres ni cables pel mig de la mateixa manera que un moment pot no significar l´eternitat. En el món d´allò que fa eriçar la pell tot és massa complex per dependre sols d´uan nit de sexe, d´una mail, d´una trucada. Cal reconeixer els trossos de realitat en cada detall i saber-ne mesurar l´alçada.

  • mel | 21-02-2005

    Un gran reflex d´una etapa de la vida on tot sembla negre, podria ser perfectament dins de "rabia" de Sierra i Fabra. una etapa on tot es llibertat i opressio alhora i on tot sembla impossible.per sort o per desgracia, el rellotge segueix corrent i quan ja tens mes de divuit sacs plens de coneixences et trobes amb noves revoltes on l´únic incentiu és la propia llibertat.

  • mel | 17-02-2005 | Valoració: 10

    m´ha encantat!penso que la combinació de sencillesa i tendresa amb la intensitat de les paraules com a mirall d´allò viscut o d´allò sentit confereixen al text un polsim de màgia.Moltes Felicitats!

  • mel | 07-02-2005 | Valoració: 10

    el temsp passa, corre i vola pero les persones, aquelles que s´han fet un espai dins el teu cor, resten alli, inmobils, espectants.aixi, cada nou dia, les paraules, mateixes, repetides, noves o oblidades, encenen una espelmeta en la teva mirada i aixi serà fins que els rellotges perdin el seu pols i la terra, cansada de ser trepitjada, deixi d´existir.quan no és així, no t´amoinis que és perque no valia la pena. no hi ha classes compartides, ni "altres puntes del mon", ni misteris, ni angoixes rutinaries, ni examens ni llagrimes d´histerisme compartit pero sempre quedara en petit mon a part on restaran els nostres noms.menalegro que haguem tingut una altra albada.petonets

  • mel | 31-01-2005 | Valoració: 10

    dunes, postes de sol, rosana, paraules, dolçor, calma, pensament, raó...tants mots per descriure i en cap m´hi aparaix la por, sempre endavant com les petites barquetes que volen arribar a l´horitzor, pas a pas, pam a pam. fent camí per arribar a nous indrets, a noves sendes.recordes aquell poema?viatge a ítaca

    "...pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les vegades que entraras en un port que esl teus ulls ignoraven...has d´arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia...Més lluny, sempre molt més lluny"

    sempre serem en aquell espai i en aquell tesmp quan ho volguem, quan les forces ens manquin o quan un somriure ens creui els llavis.pero mai amb la nostalgia daquell que no sap terpitjar ferm o viure les hores del rellotge amb la felicitat de qui se sap etern.un petonas, preciosa.esperare atenta el teu proxim escrit.i oblida la por, canviala per somnis!

  • mel | 27-01-2005 | Valoració: 10

    és una monada de poema!li farà moltissima il·lusió!estic molt contenta que l´animis tant i la facis sentir tan bé, s´ho mereix!es natural, fresc, mirall de com es ella.mare de deu aqui en cada relat cadascu supera l´altre, soc ben petita enter tanta destresa!enhorabona perque m´ha encantat!be tmb te de dir que tots els que he llegit de teus son subliminals!per mi es la millor manera de començar el dia!moltes gràcies!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: