Paraules silenciades

Un relat de: mel

Voldria dir-te moltes coses: el dolor que em temo veure't al rostre d'aquí uns dies, la tremolor de la veu des d'algun punt de la ciutat que sé que sentiré, les paraules tan sabudes que tornaré a escoltar, la por que tindràs quan et llevis, la nostalgia que et rossegarà demà quan ja no hi sigui. Podria fer-ho i dividir entre dos la meva angoixa, o callar i estalviar doblar la teva.

Beso el silenci i maleeixo els mots que no volen sortir, que no entenc. Inicio una batalla contra el dubte, contra la incertesa, contra tot allò que se m'escapa. I els meus llavis segueixen serrats. Ara cridaria, ho sé. I la mala costum de no trencar l'harmonia de la nit em fa fer-me enrera i seguir quieta, inmóvil davant la llunyania i la vida que no és meva.

Voldria plorar i vessar la por que sento dins. No, no em facis definir-la. És por, aquella que m'ombreja l'expressió de tan en tan, aquella que de cop i volta empeny una llagrimeta que de seguida s'amaga entre les meves pestanyes. Por, sencillament por.I em consola saber que algun dia tu també l'has sentit.

Acarono el rostre de la ficció tocant de peus a terra. Mato el temps amb el motlle del castell que ens vam deixar a la platja deserta. I mor també una part de mi creient-me freda. Em fa mal tot i tanmateix segueixo aquí, esbatanant sentiments contra un vidre opac.

Voldria gelar el meu cor i així deixar en punt mort la sensació de buit que evoca l'eco dins les meves venes. O potser omplir de rosada la sensació d'anegament d'aigua que em cobréis l'ànima en pensar què t'està passant per no saber dir no.

T'abraço i perdo l'egoisme del jo per entendre el tu . Només cal que de tan en tan obri els ulls al món que gira amb mi. Només cal que de tan en tan la fletxa de cupido no t'emmetzini tan com per deixar de dir sóc. Només cal un ara i un mai per saber que la vida passa massa ràpid per relentir els nostres batecs.

Comentaris

  • M'has deixat muda...!![Ofensiu]
    dunes | 15-06-2005 | Valoració: 10

    Sense paraules... és que m'has deixat sense paraules. No trobo metàfores adients, ni oracions que puguin enaltir-te enmig de tot aquest mar de relataires... Ha estat llegir-te i quedar-me gairebé glaçada...
    I no sé si és ben bé per la bellesa dels mots, per l'humanisme dels sentiments que traspuen, per la por de la que parles, pel glaç forçat al bell mig del cor... Ves a saber... però un cop més les teves sensacions, com per no trencar la rutina, en desperten de meves dins el meu món, el meu món...
    Crec que amb paraules colpidores deixes amagades mil paraules més en el silenci, amagades perquè qui vulgui sàpiga trobar-les, escoltar-les, sentir-les dins, amb mil sensacions, mil pors i mil camins per encetar.

    Ja ho deia... m'has deixat sense paraules que puguin posar nom al que penso d'aquest relat...

l´Autor

Foto de perfil de mel

mel

18 Relats

38 Comentaris

33784 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Podriem dir que estudio Periodisme, que fa poket que m'he tret el carnet i q tnc un cotxet, tinc una lluna amb dos estels tatuat al tormell dret, tinc deu mil coses dins "el bolso" on mai trobo el mòbil quan em sona, tinc l´habitació desendreçada i pleeena de llibres que algun dia vaig llegir i que potser demà tornaré a agafar, m´encanten les plujes d´estels, el mar, l´olor d´herba molla, ser dalt d´un escenari,"un sonet per tu" de Martí i Pol, caure, aixecar-me, escriure, escriure i escriure. I per sobre de tot en cada paraula, cada somriure, que sempre intento dibuixar, intento travessar el mirall com l´Alícia i decobrir nous indrets.