sensacions

Un relat de: mel

Sensacions...sensacions convertides en batecs, en ales, en fronteres desarmades, en somnis closos sota coixins compartits. Sensacions...

Sentir que el temps s'atura, que no seguim les agulles del rellotge sinó les passes dels nostres pensaments. Paraules, minúcies que poden moure muntanyes. Muntanyes que poden moure somriures i llàgrimes. L'eterna dicotomía. L'etern misteri de viure i de sentir. Sentiràs el vent, la pluja, les mans tèbies i el cor fred. I la fredor et tornarà al món, a la realitat de les esperes llargues en estacions desconegudes, a les hores mortes sota el sol de les tardes de diumenge. Diumenges que porten a dilluns. Dilluns que s'eternitzen. Eternitats que es perden o es transfomen. Transformacions del sentir. Sensacions...

Viure l'ara i sentir el pes dels sacs plens a l'esquena i somriure i tornar a passar pel cor aquells moments de felicitat. Felicitats per la sort d'haver viscut, d'haver sentit, d'haver-te guanayt un tros de cel. Cels de claror, de pausa, d'impàs entre el teu valor i la meva valentia. Valenties que es discuteixen. Discussions que es banalitzen. Banalitats transformades en batecs. Batecs que passen a ser tamborinades de misteri, de curiositat. Curiositats perdudes i guanyades en nits que penjen del fil del món. Móns coberts de gel i de foc. Focs d'artifici per ànimes valentes. Valenties que desperten els sentits. Sensacions...

Arriscar-se a errors i a encerts. Encertar la pròpia zona d'influència i de recel. Recelar del vent, de l'etereïtat de les paraules, dels somriures fugissers. Fugir de la monotonia de caminar sense correr, de correr sense patins i de volar sense ales. Aletejant com papallones solitaries ens trobem i ens perdem en foscors escollides, segurs del nostre present. Presentiments que cauen, que s'edifiquen, que es derrueixen sota els camps de concentració de les ànimes lliures. Llibertat d'expressió, de culte, de cossos i de ments que es creuen una a mil quilòmetres de ser-ho. Ser o estar. Estar al primer revolt, a l'últim, esperant la dona de la curva. Curves que porten al desig, a la comprensió, a la desesperació de saber-se perdent el sentit de la realitat. Realitats en trossos de diaris. Diariament, res es redueix a sentir. Sensacions...

Sensacions... veus alçades, cossos distorsionats per la imaginació, ànimes perdudes en busca de respostes, presents acabats d'estrenar. Sensacions...

Comentaris

  • Mil sensacions en una sola pantalla[Ofensiu]
    dunes | 15-05-2005 | Valoració: 10

    Bufff… Quantes coses en tant poc espai… Ets increíble, ets capaç de dir molt amb tan sols quatre paraules. Has omplert la pantalla de sensacions, precisament de sensacions. Obres la ment i el cor de qui et llegeix, retornant-li records amagats.
    Poca cosa puc dir, perquè tanta paraula em deixa sense paraula, mots que m'arrosseguen als meus propis records. I és curiós veure com tu deixes caure les teves, de sensacions, i que qui les recull (aquell qui et llegeix) les transforma en seves.
    Poca cosa puc dir, perquè tanta paraula em deixa sense paraula,…
    L'afegeixo als preferits.

l´Autor

Foto de perfil de mel

mel

18 Relats

38 Comentaris

33780 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Podriem dir que estudio Periodisme, que fa poket que m'he tret el carnet i q tnc un cotxet, tinc una lluna amb dos estels tatuat al tormell dret, tinc deu mil coses dins "el bolso" on mai trobo el mòbil quan em sona, tinc l´habitació desendreçada i pleeena de llibres que algun dia vaig llegir i que potser demà tornaré a agafar, m´encanten les plujes d´estels, el mar, l´olor d´herba molla, ser dalt d´un escenari,"un sonet per tu" de Martí i Pol, caure, aixecar-me, escriure, escriure i escriure. I per sobre de tot en cada paraula, cada somriure, que sempre intento dibuixar, intento travessar el mirall com l´Alícia i decobrir nous indrets.