PLOU

Plou.
Els carrers filtregen amb els amants arrecerats sota una flassada càlida, tot xiulant tonades sibilants que asserenen.
S’escolta el xipolleig cabut de tardes gris perla còmplices de confidències franques.
La llum tènue rescata rics matissos perduts en la fressa complaent del raig vibrant desprès de parets banyades per gotes de pluja sublims.
S’intueix la deliciosa melodia d’un violí que condueix de dret al fons de l’ànima i hi aparca.
Els cossos s’atansen cercant escalf.
Les mans enllacen carícies que viatgen insolents pels camins traçats pels plecs sensuals d’una pell suau.
Les mirades es creuen en un joc de ninetes que reflecteixen la lluïsor plàcida d’una companyia cobejada.
I els llavis concorren en un bes humit, testimoni d’un plugim seductor que bateja un amor lleial.