Caus!

Un relat de: Ester Safont Artal
Estimes amb afecció feroç, famèl•lica.
I esbrines en l’esguard amat una fruïció bessona
Forges quimeres impossibles curulles d’il•lusions.
I jugues a erigir castells en l’aire en la seva cobejada companyia.
Basteixes plans futurs banyats d’obsequis deliciosos
I, plegats, cerqueu les peces que gesten solucions màgiques de permanència.
Apostes amb aire eixelabrat que ni gra ni boll deturarà afany més noble.

I prest o tard bufa un vent eixordador descalçant miratges, panacees, travesses o fantasies.
Et sacseja inclement de cop en sec, mires ençà i enllà ,atribolat, per l’impertinent embat de realitat que t’ha calçat a terra ferma.
I romans ancorat, encara en comunió infranquejable, avui ja pragmàtic, despert, lúcid…i despagat.

Comentaris

  • Reacció [Ofensiu]
    Prou bé | 28-10-2023

    Una reacció per sobreviure a l'embat del vent destructiu és el pragmatisme. Trist.
    Amb total cordialitat.

  • Rosa Gubau | 25-10-2023

    Hola Ester. He llegit diverses vegades aquest poema, i no he sabut treure'en la meva opinió, no tinc nivell per poder opinar, l'únic que sé, és la qualitat de vocabulari que domines i la musicalitat que transmet, i això és de valorar.

    Una abraçada.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Ester Safont Artal

Ester Safont Artal

16 Relats

39 Comentaris

4359 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Filòloga. Professora de català a l'ESO.
Entusiasta i emprenedora, però amb un món interior que esdevé un autèntic volcà, al qual només puc donar sortida quan escric.
M'encanten els reptes i soc inconformista de mena. Autoexigent, molt!!
Estimo la meva feina a l'Institut, on cada dia hi aprenc coses noves i que em manté irremediablement i afortunadament, al dia. Fer classe amb adolescents és una experiència única que em fa cada dia una mica més sàvia i que, sobretot, em diverteix.
Soc una mare ben fava, que m'estimo amb bogeria la meva preciosa nena adolescent que és i serà la meva raó de viure.
Sempre endavant!