la jugada

Un relat de: Capdelin

Penses
que ja em coneixes a fons
perquè has fet l´amor amb mi
i per tant, ja tot està fet, només
queden repeticions
de la primera jugada.

Ignores
que tots els cossos
s´assemblen molt en la foscor,
que el joc és el mateix
i que també t´avorriràs
de la repetida jugada.

Oblides
que ha d´haver-hi quelcom més
en aquest joc... estratègia,
anar poc a poc, sentiments potser?
Necessites temps, quelcom més que...

una brillant jugada!

Comentaris

  • cal saber mesurar l´alçada[Ofensiu]
    mel | 23-02-2005 | Valoració: 10

    A vegades sembla que les paraules, els cossos, la veu ho diuen tot, son reals, son certes i la veritat és que en moltes ocasions fins allò més físci, més tangible pot ser fals. Els sentiments no es poden crear amb vidres ni cables pel mig de la mateixa manera que un moment pot no significar l´eternitat. En el món d´allò que fa eriçar la pell tot és massa complex per dependre sols d´uan nit de sexe, d´una mail, d´una trucada. Cal reconeixer els trossos de realitat en cada detall i saber-ne mesurar l´alçada.

  • bona pensada...[Ofensiu]
    ROSASP | 23-02-2005

    Una bona reflexió, pels que creuen conéixer tota la màgia del teu cor només amb una nit de sexe. Les persones som complexes i riques, amb mil matissos per descobrir i això comporta un endinçar-se més enllà del cos...
    Una abraçada!

  • Molt bé![Ofensiu]
    Dreamy_Girl | 23-02-2005 | Valoració: 10

    Amb aquest poema reforçes el que et vaig dir per correu, o per un comentari, no es necessari el sexe per saber i adonar-te que estimes a una persona, hi han moltissimes coses més que aixo i moltes vegades no les sabem veure.
    Sempre hem de pensar que l'amor verdader dura per sempre, amb sexe o sense..
    No es necessari el sexe per a ser feliç.
    Petonets Wapo! La Nea..

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1303607 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )