L´enveja i jo

Un relat de: mel

Tu, maleïda enveja, omples de metzina les meves venes mostrant-me miralls de confussió i boirines cobertes de gel. Tu fas que miri al meu voltant amb un prisme desmesurat, translúcid, que fa que tot sembli més gran, més lluent, millor que jo. Tants anys sentint´he gobernar les ments de persones properes, sentint-me lluny de les teves mans dures, lluny de ser un titella més per tu i ara, quan ja tinc els sacs plens de troballes, de sentiments, de vivencies, de ferides i de cicatrius, vens i colpejes el meu cor talment una mà de morter esmicola una picada de nous i ametlles.

Potser sols hi ha un altre rostre a l´altra banda del mirall i ben mirat, potser jo sóc en l´altre cara del seu, o simplement son els nusos que sostenen els nostres punts en comú que ens porten a mesurar la nostra alçada, una davant de l´altra, sense contemplacions ni pietat. Calen poques raons per sentir que un no és ningú davant d´aquell algú que ens sembla intocable, perfecte, superior a qualsevol expectativa de la nostra existència.

I és potser vist sobre un paper, on les paraules no volen ni el pensament estén les ales, quan descobreixo encara més el poder dels teus raigs gèlids i punyents. Maleeixo cada moment perdut pensant en com ser com tu, en com tenir allò altre, en com poder no ser jo mateixa. Maleeixo cada pensament vessat en gots d´enveja irraonable pensant que ser prop de l´horitzó m´aportaria màgia.

Relament és ara, prop de l´hortizó, quan me n´he adonat que l´únic que ens diferencia és un cop de tarjeta, un ingrés al banc, una passejada pel centre i bosses plenes de diners malversats en disfersses d´algu altre.No et veig mé subida però ja no et sento més lena que jo, som dos punts de diferent color, de diferent tesitura, en diferents camins que en algun extrem segueixen coincidint i compartint espai. Davant d´això, només queda repetir alt i fort que jo sóc jo mateixa, amb color de vesprada a la mirada, amb peus petits i cor gran i amb ossos, venes i carn coberta d´embolcalls de mi, de tot allò que m´ha anat fent com sóc i de tot allò que he après, de tot alllò que m´ha ensneyat a només voler ser jo.

[Paraules que semblen enverinades per un trist pecat capital, menudeses, manies pròpies de la inseguretat, de la infelicitat...És cert que et pot semblar tot això, però sols et cal mirar dins teu per reconèixer part d´aquests mots en tu. No sóc això, simplement, en algun moment, això ha estat dins meu. En tu no? Tranquil algun dia la resposta serà afirmativa]

Comentaris

  • maleïda enveja...[Ofensiu]
    AntavianA | 17-05-2007 | Valoració: 9

    Tant de bo no existís aquest sentiment tant desagradable, aquesta necessitat que, molts tenim, d comparar-nos amb els altres i veure'ns com uns pesolets ben fàcils d'esclafar...

    Un relat en q m'hi identifico massa...i on has aconseguit expressar moltes coses d les q sento quan l'enveja s'alimenta de mí...

    aix! maleïda enveja...

  • El nostre mirall[Ofensiu]
    dunes | 10-03-2005 | Valoració: 9

    L'enveja ens toca a tots, enveja sana, enveja dolenta,... que l'hi diguin com vulguin, però ja ens entenem.
    Tandebò l'enveja fos només com la que planteges tu en aquest relat: una enveja material (a mi m'ha semblat). L'eveja que fa mal és la que pots arribar a sentir molt endins... quantes vegades ens hem volgut canviar l'ànima per sentir tranquil·litat per una estona mentre tot al nostre entorn es destarota? Jo moltíssimes, crec! Però bé, al final del desig sempre t'acabes trobant sol davant el mirall, oi? Tanmateix, penso que aquest "jo" a qui trobem enfront, en aquell vidre perfectament pla, l'hem d'acceptar amb aquest mateix defecte: el d'anhelar ser el de l'altre carrer, o el de l'altre barri, o el de l'altre món... Perquè això també ens fa a nosaltres mateixos...
    Tant se val, no sé si em sé explicar. Simplement, he rellegit aquest relat teu (que ja havia llegit atres cops) i m'han vingut sensacions al cap que he intentat plasmar.

  • em tens...[Ofensiu]
    Capdelin | 02-03-2005 | Valoració: 10

    envejós... també ja ja ja... del teu estil, de la teva riquesa i originalitat de mots, expressions poètiques i sobretot... del teu raonament poderossíssim... has fet un anàlisi llarg, sincer... desenmascarant aquesta maleïda ambició de ser quelcom diferent del que som... és el preu que hem de pagar pel plaer de veure´ns en el mirall comparatiu amb els altres... què bé que has lluitat contra tu mateixa i contra aquells que ens sedueixen dibuixant-nos com voldríem que fóssim per agradar-los... i una merda! (xD) Al final ens ho dius molt clar = vull ser jo mateixa... carregant amb lo bo i lo dolent dels nostres matissos identificatius... i rectificant allò que volem rectificar per agradar-nos més a nosaltres mateixos, no als altres..
    m´ha agradat moltíssim... i has tocat un dels temes més importants que a tots un dia o altre ens han menjat el cap...
    felicitats, mel!
    un petó i una abraçada!!!

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de mel

mel

18 Relats

38 Comentaris

33778 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Podriem dir que estudio Periodisme, que fa poket que m'he tret el carnet i q tnc un cotxet, tinc una lluna amb dos estels tatuat al tormell dret, tinc deu mil coses dins "el bolso" on mai trobo el mòbil quan em sona, tinc l´habitació desendreçada i pleeena de llibres que algun dia vaig llegir i que potser demà tornaré a agafar, m´encanten les plujes d´estels, el mar, l´olor d´herba molla, ser dalt d´un escenari,"un sonet per tu" de Martí i Pol, caure, aixecar-me, escriure, escriure i escriure. I per sobre de tot en cada paraula, cada somriure, que sempre intento dibuixar, intento travessar el mirall com l´Alícia i decobrir nous indrets.