A vegades

Un relat de: mel

A vegades un moment pot ser etern i altres pot ser efímer com el vol del pensament davant d´uns ulls profunds.

A vegades passa,també,que una amistat comença i acaba en un somni,neix en una nit i mor en l´alba.Sense pena,ni rencor,ni dubtes ni passió.

A vegades,doncs, és millor esclafar els retalls de complicitat iniciada entre les ombres d´un futur mal dibuixat amb llapis d´ulls fos pel teu somriure esquiu.

A vegades moro en un segon pensant en un sol moment que resta perdut en un horitzó sense nom i lluito per refigurar un rostre que el teu va voler crear,sense sort.

A vegades l´eternitat torna a visitar-me per fer caure una llàgrima a la imaginació i vessar així el vas de seguretat omplert per tu i la foscor dels teus ulls.

A vegades una cançó porta el meu cor a una fortalesa derruida per una sola ventada.I és llavors quan un crit desesperat trenca el silenci del meu cos, i l´espina final de la rosa del present es clava i derrama una gota de sang que bombejarà de nou el meu cor per recordar-me que segueixo aquí.

A vegades, retorna el so d´un "per sempre" i cau el mur i sento dins meu la lluita entre l´esperit i la ment i un sotrac em bat el cos al veure perplexa que la lluita acaba sense combatents i jo amb ells marxo en busca del teu record. Que potser un dia desapareixera amb les teus ulls color carbó.

A vegades un d´aquests atura les busques del meu rovellat rellotge i para el tren bloquejant les portes amb una ploma.S í,després de tot,ha guanyat la ment al cor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de mel

mel

18 Relats

38 Comentaris

31651 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Podriem dir que estudio Periodisme, que fa poket que m'he tret el carnet i q tnc un cotxet, tinc una lluna amb dos estels tatuat al tormell dret, tinc deu mil coses dins "el bolso" on mai trobo el mòbil quan em sona, tinc l´habitació desendreçada i pleeena de llibres que algun dia vaig llegir i que potser demà tornaré a agafar, m´encanten les plujes d´estels, el mar, l´olor d´herba molla, ser dalt d´un escenari,"un sonet per tu" de Martí i Pol, caure, aixecar-me, escriure, escriure i escriure. I per sobre de tot en cada paraula, cada somriure, que sempre intento dibuixar, intento travessar el mirall com l´Alícia i decobrir nous indrets.