com un ocell de cotó folrat amb coure

Un relat de: donablanca

Tenia una hora lliure i he sortit a passejar pels voltants,
Ja fa dues setmanes que ens vam veure i ni ell m'ha trucat ni jo tampoc.
No tinc paciència per aquestes coses.
He estat assentada en un banc la major part del temps, em donava el sol de cara i m'ha fet mandra seguir caminant.
He estirat les cames i m'he adonat que les tinc una mica arquejades. Abans no les tenia així. Potser és de fer gimnàstica, i trobo també que tinc els bessons són massa gruixuts. Encara que els turmells em causen bon efecte; tenen una bona mida.
Ha vingut corrent i s'ha deixat caure sobre el banc. M'he espantat. Esbufegava força i li suava el front. Primer no m'he adonat, però al cap d'un moment, al mirar-lo de reüll e vist que duia un tall al braç per on no parava de regalimar-le sang.
Li he preguntat si li feia mal.
M'ha dit que una mica.
M'ha semblat que estava espantat. Tant com ho estava jo.
Li he tornat a insistir si el podia ajudar. I mig somrient-me, m'ha tornat a dir que no.
S'ha tapat la ferida amb el meu mocador vermell. Ha premut tant fort que m'ha fet angunia.
És menut, i es mou inquiet com una mostela. Ho deuen fer els nervis.
No he pogut dir-li res més, s'ha aixecat i a les poques passes a començat a córrer fins que l'he perdut amb la vista.
M'ha semblat que em deia adéu.
Ha quedat un petit bassal de sang al meu costat. L'he tocat avui per acabar de creure-m'ho. I sí, està calent i és viscós.
El vermell intens s'ha acabat enfosquint damunt dels meus dits.
Se m'ha fet fosc allà aseguda. Pensant i tractant de retenir-lo a la retina. El pas del temps me'l anava esborrant del pensament.
Que ha pogut passar-li? Qui la ferit?
De fet, tot ha passat molt de presa.
Potser demà torna per donar-me el mocador.
Potser un altra dia.

Comentaris

  • Uaaaaaaaaau![Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 02-09-2005 | Valoració: 10

    Aixo es explosiu..!
    Aquesta barreja, d'intriga misteri, amor, coses inexplicables, sentiments sensacions... Flipo!
    Tot es ttant real!!!
    No paro de llegir-te i cada cop estic mes entusiasmada.
    Mils de petons*

  • Tot sona conegut, oi ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 14-06-2005 | Valoració: 10

    Hola,
    De fet, totes les històries estan mésque comptades; tots tornem a explicar [ de vegades sense saber-ho - per pura ignorància -], les mateixes històries, i en els segles futurs, tornaran a fer el mateix, i aixi, sense fi. Com t'ho explico.
    Recordo que en una ocasió, algú en va explicar, una llegenda - mil·lenaria - El Pi de les Quatre Besses EL VELL GUERRER, i ho va fer amb tanta emoció, amb - diria sense ànim blasfem- tanta fe, que no vaig tenir coratge, d'explicarli que aquell relat, tenia un pare, i que el pare, era jo.
    El complex d'Edipo, contra el que pogui semblar a més d'un, no és d'en FROID, oi ?. Ara, avui, és de tots, i TOTS en alguna mesura, expliquem les mateixes tràgedies, amb vestits diferents, que ocupen i preocupen als mal anomenats homo sapiens.
    M'agrada com expliques històries, i si en tens una que creguis pot estar en la línia de www.guimera.info/avui/tribuna estas formalment convidada a publicaren aquesta pàgina web.
    Salutacions molt cordials.
    mora.a@guimera.info

  • L'ocell misteriós[Ofensiu]
    homenot | 11-06-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt. Has descrit la teva trobada amb una persona ferida, i no t'has entretingut en saber si qui era o d'on venia, sinó que t'has centrat en allò més important: oferir la teva ajuda, sense demanar explicacions ni recompenses a canvi.
    Felicitats,

    Gerard

  • Què s'hi amaga...[Ofensiu]
    Llibre | 27-05-2005

    rere aquest ocell de cotó que ha arribat i ha marxat corrent? Quina és la veritable essència d'aquest ocell de cotó?

    És un relat que permet diverses lectures, o com a mínim, més d'una. Perquè deixa surant en l'aire la personalitat d'un dels personatges. Si volem moure'ns en un pla real, pot ser, senzillament, una persona que s'ha assegut, ha fet el paper que li pertocava en aquest relat, i ha marxat. Però si volem jugar a endevinar imatges amagades, en part guiant-nos pel mateix títol del conte, també hi podríem trobar significats.

    Sigui com sigui, és un relat que desperta la curiositat de la lectora, i que manté l'atenció. I això ja és un punt molt important a favor de l'autora.

    Fins la propera,

    LLIBRE

  • gracies![Ofensiu]
    mel | 24-02-2005 | Valoració: 10

    gracies pel teu comentari!encara no havia llegit cap relat teu i la veritat es que m´ha encantat!l´he trobat molt original, obert a possibles interpretacions!segueix escrivint!

  • quan et torni el mocador...[Ofensiu]
    ALEXÍN | 22-02-2005 | Valoració: 9

    El proper dia que te'l trobis i et torni el mocador (o no... potser se'l queda per tenir un tros de tú a casa seva) espero que t'expliqui que li va passar (un accident, una baralla, un robatori,...). M'agradat, aire misteriòs, por, passió, amor, té de tot...
    Fins aviat,
    Alex
    (he fet una altra poesia, si vols, a veure que et sembla, la trobaràs a FesInternet)

  • Es una excelent Narració[Ofensiu]
    Ferran de Montagut | 19-02-2005 | Valoració: 9

    M'ha agradat força, però crec que al final es pobre, es podia haver allargat quelcom mes i...
    Una salutació d'en Ferran de Montagut

  • per lliuraments[Ofensiu]
    vilella | 17-02-2005 | Valoració: 10

    estè resultant efectiva aquesta novela per lliuraments

  • Massa curt[Ofensiu]
    Biel Martí | 17-02-2005 | Valoració: 8

    Massa curt pel que prometia el relat. Crec que donava força de si, per tal com està plantejat (una escena quasi violenta vista de forma una mica màgica, potser romàntica). Seguirem investigant...

    Biel.

  • m'encanta el títol[Ofensiu]
    neret | 17-02-2005

    crec que només per això ja valdria la pena. i el text, com els altres que he llegit teus... molt poètic, evocador, deixant entreveure més que explicant...

    m'agrada, ves

  • Direccions[Ofensiu]
    BlauFosc | 17-02-2005

    L'inesperat i un canvi de direcció. Un començament on sembla haver-hi certa frustració i un final on sembla haver-hi certa esperança davant del desconegut.

    O al menys jo he entès això... però m'ha agradat per això.

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: