com un ocell de cotó folrat amb coure

Aixo es explosiu..!
Aquesta barreja, d'intriga misteri, amor, coses inexplicables, sentiments sensacions... Flipo!
Tot es ttant real!!!
No paro de llegir-te i cada cop estic mes entusiasmada.
Mils de petons*

Hola,
De fet, totes les històries estan mésque comptades; tots tornem a explicar [ de vegades sense saber-ho - per pura ignorància -], les mateixes històries, i en els segles futurs, tornaran a fer el mateix, i aixi, sense fi. Com t'ho explico.
Recordo que en una ocasió, algú en va explicar, una llegenda - mil·lenaria - El Pi de les Quatre Besses EL VELL GUERRER, i ho va fer amb tanta emoció, amb - diria sense ànim blasfem- tanta fe, que no vaig tenir coratge, d'explicarli que aquell relat, tenia un pare, i que el pare, era jo.
El complex d'Edipo, contra el que pogui semblar a més d'un, no és d'en FROID, oi ?. Ara, avui, és de tots, i TOTS en alguna mesura, expliquem les mateixes tràgedies, amb vestits diferents, que ocupen i preocupen als mal anomenats homo sapiens.
M'agrada com expliques històries, i si en tens una que creguis pot estar en la línia de www.guimera.info/avui/tribuna estas formalment convidada a publicaren aquesta pàgina web.
Salutacions molt cordials.
mora.a@guimera.info

M'ha agradat molt. Has descrit la teva trobada amb una persona ferida, i no t'has entretingut en saber si qui era o d'on venia, sinó que t'has centrat en allò més important: oferir la teva ajuda, sense demanar explicacions ni recompenses a canvi.
Felicitats,

Gerard

rere aquest ocell de cotó que ha arribat i ha marxat corrent? Quina és la veritable essència d'aquest ocell de cotó?

És un relat que permet diverses lectures, o com a mínim, més d'una. Perquè deixa surant en l'aire la personalitat d'un dels personatges. Si volem moure'ns en un pla real, pot ser, senzillament, una persona que s'ha assegut, ha fet el paper que li pertocava en aquest relat, i ha marxat. Però si volem jugar a endevinar imatges amagades, en part guiant-nos pel mateix títol del conte, també hi podríem trobar significats.

Sigui com sigui, és un relat que desperta la curiositat de la lectora, i que manté l'atenció. I això ja és un punt molt important a favor de l'autora.

Fins la propera,

LLIBRE

gracies pel teu comentari!encara no havia llegit cap relat teu i la veritat es que m´ha encantat!l´he trobat molt original, obert a possibles interpretacions!segueix escrivint!

El proper dia que te'l trobis i et torni el mocador (o no... potser se'l queda per tenir un tros de tú a casa seva) espero que t'expliqui que li va passar (un accident, una baralla, un robatori,...). M'agradat, aire misteriòs, por, passió, amor, té de tot...
Fins aviat,
Alex
(he fet una altra poesia, si vols, a veure que et sembla, la trobaràs a FesInternet)

M'ha agradat força, però crec que al final es pobre, es podia haver allargat quelcom mes i...
Una salutació d'en Ferran de Montagut

estè resultant efectiva aquesta novela per lliuraments

Massa curt pel que prometia el relat. Crec que donava força de si, per tal com està plantejat (una escena quasi violenta vista de forma una mica màgica, potser romàntica). Seguirem investigant...

Biel.

crec que només per això ja valdria la pena. i el text, com els altres que he llegit teus... molt poètic, evocador, deixant entreveure més que explicant...

m'agrada, ves

L'inesperat i un canvi de direcció. Un començament on sembla haver-hi certa frustració i un final on sembla haver-hi certa esperança davant del desconegut.

O al menys jo he entès això... però m'ha agradat per això.