camins

Un relat de: mel

Camins que s´allunyen, altres que s´acosten. Un bon xàfec mullarà l´herba de claror i de futur. La majoria de la gent passa, camina, corre, salta, vola i segueix caminant sense mirar enrera, potser per la por sabuda a convertir-se en una estatua de sal. Potser una part de mi, la part forta, la part segura, sap que ni la sal em tornarà de pedra ni jo em cremaré com Joana d´Arc a la foguera per una simple revolada al cofre dels records.

Sembla estrany com amb el temps tots passem a ser ombres de senders desconeguts, petjades que les inclemències del temps esborraran sense pietat.I jo em nego a contemplar tal espectacle dantesc de veure´m reduïda en ombra vana, víctima d´un destí imposat o moguda per les agulles d´un rellotge oxidat. Miraré enrera, buscaré perquès guardats en formol i triaré les meves respostes per sentir el ressó del meu pas sobre la Terra.

Potser tu seguiràs creient la llegenda del no record que diu que amb el temps i la distancia tot s´oblida i potser quan algú et pregunti, no recordaràs el meu nom ni el meu perfum ni tan sols quan sol i abandonat per la sort un algú qualsevol se t´assegui el costat portant els meus ulls, el meu somriure, les meves paraules recordaràs que un dia vas esperar una hora de peu en la foscor per mi ni que vaig ser jo qui t´envià aquella postal que encara guardes ni que algun dia vam canviar de camí.

Sembla grotesc, però no m´espanta ni ofega el meu alè perque jo, fosa en el meu present asfaltat pel meu pasta tornaré a repetir que sóc feliç que vaig ser algú i que malgrat tot, segueixo aquí, sense tu ni sense mi d´abans però amb ell i amb el mi d´ara. Si tot es reduís a ombres i el record fos una paraula oblidada, difosa en núvols d´eternitat, semblaria com si la meva vida hagués quedat esborrada i com si les passes recorregudes haguessin estat en va. Cada persona escull una part del seu destí, de la resta ja se n´encarregarà la vida.

Comentaris

  • M'agrada la[Ofensiu]
    Jondalar | 09-04-2005

    densitat conceptual de la teva manera d'escriure, que es combina amb un extrany equilibri per la facilitat en la lectura.

  • Quina sort...[Ofensiu]
    ximxim | 30-03-2005 | Valoració: 10

    que m'hagis comentat el meu poema, m'estava perdent escrits realment bons! M'he passejat una estona pels teus relats i m'han agradat molt.
    Sobre aquest, tens raó, s'ha de ser valent per acceptar el què som i el què hem estat i per triar com volem ser. I a més de tenir raó, està expressat amb una bellesa encisadora! De veritat, tens un estil bonic i tendre, relats amb força però carregats d'emocions...
    Per cert, de quin dia de setembre? Jo sóc del 5 :-)

  • Escala de cargol, records en mà[Ofensiu]
    dunes | 10-03-2005 | Valoració: 10

    Malgrat que estem aquí, "xerrant", m'és impossible atrevir-me a dir-te direcament que només en llegir la introducció m'ha vingut aquella sensació al nas que notes just abans de deixar caure una llàgrima...
    Parles dels records, de la bellesa i la meravella de poder guardar en la nostra pròpia caixa allò que no volem oblidar. És clar que en la mateixa s'hi escolen aquells moments que més aviat desitjariem oblidar... però tot ens forma com a persones, oi?
    Sóc una enamorada dels records i, per defecte o per virtud, la nostàlgia m'acompanya en cada moment que deixo enrere; que deixo enrere però que no abandono...
    A mi els records em serveixen per somriure, i per plorar, i totes dues coses les necessito. Em sento tan viva quan penso que he viscut moments inoblidables amb persones que han significat alguna cosa per mi [he d'admetre que també em crea certa pena, perquè no m'agrada gaire veure que hi ha coses que ja he perdut, potser]... Tens raó, aquestes petites coses que potser amb el temps anirem oblidant, van construint mica en mica un graó més de la nostra escala... I la meva escala és d'espiral, es tanca, per no perdre en cap moment un sol record...
    Gràcies per fer-me recordar els meus moments i per dur-me de nou al cap tots aquests pensaments;... m'omplen

  • mirar enrera...[Ofensiu]
    Capdelin | 09-03-2005 | Valoració: 10

    aquesta opció que diuen que és arcaica, perillosa, propi d´edat massa madura, massa melangiosa, pèrdua segura de temps... és tan fàcil etiquetar i sentenciar les opcions i els camins de la vida... tu, valenta... mires enrera, busques i rebusques no per tornar inútilment a reviure l´impossible... sinó per seleccionar, acabar d´esborrar, resaltar, desenpolsegar pensaments, idees bones que poden ser encara vigents, d´utilitat, per aprendre d´errades ja rovellades... potser en el passat també s´hi pot trobar algun tresor amagat per la innocent infantesa, per la boja i precipitada adolescència... no podem enterrar-ho tot, perdríem la nostra història i la nostra essència...
    M´agrada tant com escrius... ets una mestra per a mi... tens una força i un vocabulari... que sembla que encara et sobren milers d´expressions poètiques que ja no hi caben en el relat... potser aquests ulls teus tan vius, desperts i imaginatius veuen totes les dimensions de les paraules i de la vida...
    felicitats, amiga... et seguiré llegint sempre! i moltes gràcies pels teus comentaris que són altres relats plens de riquesa i simpatia...
    un petó i una abraçada!!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de mel

mel

18 Relats

38 Comentaris

32420 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Podriem dir que estudio Periodisme, que fa poket que m'he tret el carnet i q tnc un cotxet, tinc una lluna amb dos estels tatuat al tormell dret, tinc deu mil coses dins "el bolso" on mai trobo el mòbil quan em sona, tinc l´habitació desendreçada i pleeena de llibres que algun dia vaig llegir i que potser demà tornaré a agafar, m´encanten les plujes d´estels, el mar, l´olor d´herba molla, ser dalt d´un escenari,"un sonet per tu" de Martí i Pol, caure, aixecar-me, escriure, escriure i escriure. I per sobre de tot en cada paraula, cada somriure, que sempre intento dibuixar, intento travessar el mirall com l´Alícia i decobrir nous indrets.