Cercador
Estendrem les ales
Un relat de: mel[Estàs sola...com tothom... com ningu...
Avui necessito les paraules que mai dius i alguna caricia d'aquelles que mai t'has atrevit a fer. Potser és massa o potser és ben poc. He perdut el compte de la dimensió.Sols sé que ho necessito mirant la lluna que comença a omplir-se de la paciencia que em pren.
Mai ho sabrás però la meva ànima encara no és prou teva. Sols anhelo un somni, un sentiment que encara arrossega ombres. No tinc res ho sé. Tandebó aquesta nit pogués tenir els cabells acaronats i els ulls ben mirats i tandebó pogués tornar a la nit eterna sota la pluja i deixar-me sorprendre. Tandebó pogués.
No tens llàgrimes ni alès per compartir, ni tampoc metzina dins els llavis. Simplement ets i vius com viuen els ocells sense saber on són o potser sense saber com ho saben. Ets encara que no sentis l'escalfor dels instants que es poden perdre.Encara que vulguis guardar-me amb tu i no sàpigues que som mortals i com nosaltres el temps també fa decaure els batecs del moment.
Si tinguessis l'ànima desgelada podria besar-te sabent´he desarmat. Si tingués el cor obert podries matar-me amb la negror dels teus ulls. Podem estar tranquils. La lluita seguirà latent, esperant l'assalt final.
Qui sap si després de tot, la lluita se'ns endurà de tornada al país creat pels dos o si acabarem desterrats del paradís.
...no estàs sola]
l´Autor
18 Relats
38 Comentaris
33780 Lectures
Valoració de l'autor: 9.68