Estendrem les ales

Un relat de: mel

[Estàs sola...com tothom... com ningu...

Avui necessito les paraules que mai dius i alguna caricia d'aquelles que mai t'has atrevit a fer. Potser és massa o potser és ben poc. He perdut el compte de la dimensió.Sols sé que ho necessito mirant la lluna que comença a omplir-se de la paciencia que em pren.

Mai ho sabrás però la meva ànima encara no és prou teva. Sols anhelo un somni, un sentiment que encara arrossega ombres. No tinc res ho sé. Tandebó aquesta nit pogués tenir els cabells acaronats i els ulls ben mirats i tandebó pogués tornar a la nit eterna sota la pluja i deixar-me sorprendre. Tandebó pogués.

No tens llàgrimes ni alès per compartir, ni tampoc metzina dins els llavis. Simplement ets i vius com viuen els ocells sense saber on són o potser sense saber com ho saben. Ets encara que no sentis l'escalfor dels instants que es poden perdre.Encara que vulguis guardar-me amb tu i no sàpigues que som mortals i com nosaltres el temps també fa decaure els batecs del moment.

Si tinguessis l'ànima desgelada podria besar-te sabent´he desarmat. Si tingués el cor obert podries matar-me amb la negror dels teus ulls. Podem estar tranquils. La lluita seguirà latent, esperant l'assalt final.

Qui sap si després de tot, la lluita se'ns endurà de tornada al país creat pels dos o si acabarem desterrats del paradís.

...no estàs sola]

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de mel

mel

18 Relats

38 Comentaris

31641 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Podriem dir que estudio Periodisme, que fa poket que m'he tret el carnet i q tnc un cotxet, tinc una lluna amb dos estels tatuat al tormell dret, tinc deu mil coses dins "el bolso" on mai trobo el mòbil quan em sona, tinc l´habitació desendreçada i pleeena de llibres que algun dia vaig llegir i que potser demà tornaré a agafar, m´encanten les plujes d´estels, el mar, l´olor d´herba molla, ser dalt d´un escenari,"un sonet per tu" de Martí i Pol, caure, aixecar-me, escriure, escriure i escriure. I per sobre de tot en cada paraula, cada somriure, que sempre intento dibuixar, intento travessar el mirall com l´Alícia i decobrir nous indrets.