polsim de lluna creixent

Un relat de: Capdelin

Per a Paika, una persona meravellosa i una amiga especial que somia lliure entre margarides i marietes.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

He tallat els fils
que em tenien lligada
com una titella de drap,
empresonada
en somnis de paper...

Ara,
lluny de fantasmes del passat,
visc la vida amb mi,
torno a riure;
i un polsim de lluna creixent
il-lumina el meu petit món...

Ara,
vora la platja de la Laga,
miro de nou el mar
i les onades em porten, verges,
un dolç somriure.

Margarides i marietes
obren pas...
torno a viure!

Comentaris

  • un bn mirall[Ofensiu]
    mel | 27-01-2005 | Valoració: 10

    és una monada de poema!li farà moltissima il·lusió!estic molt contenta que l´animis tant i la facis sentir tan bé, s´ho mereix!es natural, fresc, mirall de com es ella.mare de deu aqui en cada relat cadascu supera l´altre, soc ben petita enter tanta destresa!enhorabona perque m´ha encantat!be tmb te de dir que tots els que he llegit de teus son subliminals!per mi es la millor manera de començar el dia!moltes gràcies!

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1303659 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )