petita

M´agradaria ser minúscula, resta inmòbil en un petit plec de la teva pell i veure passar el món, aguantar inerta les inclemències del temps i restar quieta, espectant, bategant o simplement nua davant els mots, les agulles rovellades del teu rellotge o del batec contant i cruel del món que tot ho fa reneixer dia i nit com petites llumenetes de cuques de llum que sembla que s´apaguin i amb breus instants tornen a brillar en la foscor.

M´agradaria ser tan petita com la nineta dels teus ulls, com les urpes del gat que avui passarà miolant i demà s´adormirà entre els teus llençols.Petita com el meu cor quan la mà demoledora del món me l´oprimeix, petita com les llàgrimes que en silenci vesso al buit sense contemplacions, sense motius i sense empremtes.

Algun dia quan les petites coses deixin d´importar, quan tinguem el món en un puny i la lluna en un cove, quan els estels vesteixen el cel de dia i d nit el sol ens enlluerni, llavors sabré que la meva petitesa s´ha tornat un gagnt de set caps.

Fins llavors segueix jugant amb els meus ulls, perdent-me per laberints dseconeguts, sent tan petit com jo.