Cercador
Revetlla, fogueres, cendres, enyorança i oblit
Un relat de: Guspira- Compartir:
Si, avui és la revetlla, aquesta festa tan estimada a la nostra terra. Les fogueres cremaran tota la nit; la gent, al voltant, les observaran amb els ulls fixes, mentre jo els observo a ells. M'agrada el màgic reflex del foc sobre les retines dels ulls, em recorden als teus, quan el foc cremava i la flama era viva allà, ben endins del teu cor. Aquesta nit, quan les fogueres comencin a cremar i les flames iniciïn l'encisadora dansa, competint l'una amb l'altre per veure quina s'alça més amunt, en aquest moment, obriré tot sol l'ampolla de cava i brindaré amb la lluna per tu, em perdré en somnis d'il·lusió envoltats de desesperança i d'oblit, em perdré en l'Atlàntida sense saber tan sols com hi he arribat, com podré marxar. I és que a vegades em sembla que hi torno, que la meva ànima recupera el sospir vital que tenia abans la caiguda, que hi ha situacions i persones que em fan recuperar la il·lusió per seguir endavant, aprendre coses noves i cercar dins meu coses que creia perdudes. Però no és més que un miratge, una realitat que s'esquinça quan arriben nits màgiques com aquesta, quan miro la lluna groguenca i immensa i la meva ànima s'uneix al trencaclosques celest, comença a orbitar i a experimentar amb la gravetat, intentant desfer-se del teu record, que pesa massa i l'intent resulta fallit.
Si, aquesta nit sortiré a fer un tomb amb els amics, la solitud m'acompanyarà, és clar, però qui sap... el caos i l'atzar regnen al cel, i potser a mitjanit, mentre observo les flames enfilar-se a la lluna, passa un estel fugaç i, aleshores, no m'ho pensaré, prendré forces, faré un gran salt i m'agafaré a ell, i em durà lluny de tu, i em tornarà la felicitat que tu em tragueres ara fa un temps... I ja no seran els teus ulls, seran els seus; i ja no serà la tristor, serà el somrís; i ja no serà l'oblit, serà l'amor... a la platja, de matinada, quan els primers raigs de sol il·luminin les cendres encara fumejants de les fogueres, que ja ningú mira, que han desaparegut per sempre en el passat, com els teus records.
Comentaris
-
Reminiscències[Ofensiu]Psique* | 27-06-2005
"Penso en tu
penso en mi.
Penso en la dolçor que em dongueres ahir"
No sé, m'hi ha fet pensar, què hi dius?;)
Mmmmh... Sensacional? De veres, sensacional.
Et segueixo! -
Emoció a flor de pell[Ofensiu]brideshead | 27-06-2005
Un relat fantàstic, emotiu, trist, ..... meravellós. Tot allò que s'enyora quan les fogueres de Sant Joan cremen i cremen, i el teu cor també crema,... però de tristesa.
I m'agrada especialment aquest salt que faràs cap a un estel fugaç.... i ja no seran els seus ulls sinó uns altres, i ja no serà la tristor, sinó l'amor, que, de nou, omplirà les teves nits de Sant Joan.
Realment preciós, Guspira, m'ha encantat llegir aquesta "Revetlla...." teva particular, després d'un altre Sant Joan, que com sempre, porta records, uns amargs, d'altres ben bonics.... i el teu ... ben especial.
Un petó!
PD. Estic en plena lectura de "Demian"....mmm.... genial.... t'informo properament! -
Una mica trist[Ofensiu]AINOA | 27-06-2005 | Valoració: 10
Hola Guspíra.
Et vull donar las gracias per el teu comentari mha fet molta il.lussió.
El teu relat tambe m'agradat molt .malgrat la tristesa que es percebeix per el record de una relacio pasada.
Anims i una abraçada. -
llum![Ofensiu]castalia | 26-06-2005
Hola! molt complet, intens, amb melangia i esperança, un grapat de bones paraules que estàn en connexió , que flueixen lliurement i ens transmenten precisament l' esperit de Sant Joan, te molta força , és vitalista i pur, noble, Herman Hesse n' estaria orgullós.!
L' amour c' est l' enfant du la liberté!
-
St.Joan[Ofensiu]kispar fidu | 26-06-2005
Fogueres, si, segurament és el què crida més l'atenció d'aquestes festes tan tradicionals! M'encanten les fogueres també. L'escalfor que sorgeix d'entre les seves flames, escalfant el fred aire de la nit... i com dius tu, veure el seu reflex en els ulls dels qui l'envolten.
Aquest St.Joan no he vist cap foguera. No ha estat un st.joan com de costum. Ha estat diferent i també ha sigut especial a la seva manera.
Que vagi bé!
Bon estiu!!
(i merci pels teus comentaris!)
Gemm@ -
guspires...[Ofensiu]mel | 26-06-2005 | Valoració: 10
Sant Joan sempre ha estat un dia assenyalat, un d'aquells instants que semblen penjar del fil del món i fer més dolces les nits.Però com la vida, no sempre és així. Sant Joan pot ser una nit d'angoixa, d'enyorança, de llàgrimes salades vora el mar.Però al cap i a la fi, és una nit, diuen que la més curta de l'any, i passarà, de la matexa manera que l'endemà tornarà a sortir el sol.Per mi tampoc va ser una nit màgica ni eterna però si totes fossin així no ho valorariem. L'he trobat preciós, potser perque m'hi he sentit identificada, qui sap. El relat traspua guspires de sentiment, d'escalfor, de vida.
l´Autor
143 Relats
311 Comentaris
161715 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74