destí oblidat en un vagó de tren

Un relat de: mel

Una petita papallona aprèn a volar mentre un corb li pren el polsim de les ales,gelós de la seva inocent llibertat,ella cau dolguda i quan el mira ell no l´enten doncs sols te el negre com a color.Qui no té cor mai entendrà el que estima,qui no enten de llibertat mai sabrà volar. Per entendre aquest món no n´hi ha prou amb deixar-se portar per ell, cal seguir el rumb dels seus girs ,aprenent que hi ha qui camina i hi ha qui fa la traveta, qui somia i qui obre els ulls a l´altre, qui juga i qui viu, qui estima i qui enganya, qui mereix ser escoltat i qui no sap escoltar, qui mor amb un somriure i qui mata ilusions.

Perquè seguir creient que el destí porta la sort, que el dolor mor amb un peto, que la il·lusió es pot trobar en un vago de tren, perquè seguir creient que pots ser tu qui em faci oblidar el que he viscut?perquè seguir pensant que trobar-te al mig del camí,significa ser en el cami encertat?perquè seguir creient que amb tu, tot pot ser diferent?potser serà el millor,que tornis al teu cau,que t´empasis el teu món i el teu somriure passatger i segueixis fent tard, ja que amb mi ja ho has fet. oblidat? potser que comencis a ser-ho.

Perquè no somriure quan el que t´ho feia deixa de mirarte?perquè no viure si el que tens és millor que el que podries tenir?perquè no ser feliç amb el conegut si el que hi ha per coneixer no val la pena?

Camins que es creuen per seguir sent paral.lels en la foscor.Potser serà el millor

Instant fugaç,desti perdut en el temps,oblidat en aquell vagó de tren.



Comentaris

  • I jo em pregunto...[Ofensiu]
    dunes | 30-05-2005 | Valoració: 10

    Per on avança aquest vagó? Sembla que es mogui per dos carrils amb dos destins ben diferents...
    En aquest relat (em sembla a mi) deixes caure pinzellades de desolació alhora que en deixes caure d'altres que reflecteixen esperança. Aquests són els dos vagons. Però no crec que calgui separar uns moments dels altres.
    "Perquè seguir creient que el destí porta la sort, que el dolor mor amb un peto, que la il·lusió es pot trobar en un vago de tren, perquè seguir creient que pots ser tu qui em faci oblidar el que he viscut?"
    Però per què oblidar tot allò en el que has cregut? Tot allò també t'ha fet tal i com ets ara… Clar que cal tornar a somriure, però no crec que per això hàgim d'oblidar allò que abans ens en dibuixava un, també, de somriure.
    Veus? Els teus relats sempre em porten coses en les que pensar. No deixis d'escriure; rectifico (perquè no crec que deixis de fer-ho): no deixis de publicar els teus escrits…

  • com la mel...[Ofensiu]
    Capdelin | 27-01-2005 | Valoració: 10

    dolça...
    com un eixam d´abelles... culpidora
    = producte perfecte = "jalea reial"!!!!!!
    "camins paral-lels en la foscor" = què wapo!!!
    i sempre... la pinzellada del vagó de tren... que corre per les vies del teu relat...
    fas uns relats molt ben estructurats, premeditats, arquitectura de la poesia en prosa... has deixat escapar el tren... el destí no valia la pena... i en l´andana de la vida... esperes un altre tren... millor... on les vies creuades faran seients de dos en un...
    m´emocionen els teus relats... tenen l´aparença, el vestit... senzill, però tenen tanta força melangiosa i a la vegada REAL... que et fan somiar amb els peus tocant fermement a terra...
    gràcies pels teus comentaris tan generosos i carinyosos... àdhuc fent comentaris... fas poesia... potser és que no tens dues ànimes, sinó una sola, eterna!
    petons i abraçades, amiga, que t´estimo de veritat!!!!!!!!!!!!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de mel

mel

18 Relats

38 Comentaris

31641 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Podriem dir que estudio Periodisme, que fa poket que m'he tret el carnet i q tnc un cotxet, tinc una lluna amb dos estels tatuat al tormell dret, tinc deu mil coses dins "el bolso" on mai trobo el mòbil quan em sona, tinc l´habitació desendreçada i pleeena de llibres que algun dia vaig llegir i que potser demà tornaré a agafar, m´encanten les plujes d´estels, el mar, l´olor d´herba molla, ser dalt d´un escenari,"un sonet per tu" de Martí i Pol, caure, aixecar-me, escriure, escriure i escriure. I per sobre de tot en cada paraula, cada somriure, que sempre intento dibuixar, intento travessar el mirall com l´Alícia i decobrir nous indrets.