junts en el mateix vaixell

Un relat de: mel

Un somni desperta una ànima enmig de la foscor, potser és ell? O potser sóc jo? Els batecs segueixen el ritme d´una música emotiva i ressegueixen el somriure de qui porta el mar a la mirada.

En tot trencaclosques sempre hi ha alguna peça que balla.Serà el temsp qui la faci clavar en el seu lloc o porti la seva sort a un altre paradís.

Tanco els ulls i per sort, segueixes aquí,impassible al pas dels dies i dels segons feixucs i valents.És una sort, sí. Perquè sinó hauria de buscar nous horitzons, noves mans obertes, nous coixins on caure i ben segur que com tu no en trovaría.

Seguim envalentonant el pas amb els reptes del temps i alleugerint la duresa de l´àncora dels records. Algun dia, quan tot sigui fos, seguirme batallant sols, junts en el mateix vaixell.Allí m´hi trobaràs.

Comentaris

  • Mirant endavant per a poder tocar l'horitzó...[Ofensiu]
    Linka | 29-01-2005

    És curiós com pot arribar a ser de forta la necessitat que tenim d'algú o d'alguna cosa per seguir endavant. La veritat és que m'he sentit molt identificada amb tu! Tot sovint és tan útil aquest coixí que ara esmentes, el qual ens xiuxiueja constantment que no val la pena rendir-se, que cal aixecar-se després d'haver topat amb aquelles pedres que ens trobem pel camí que, ben mirat, acabem de començar..., no et sembla? Que no s'aturin mai les ganes d'avançar!
    HASTA LA VICTORIA SIEMPRE!!!!

    Un petonàs guapa!!

    irene.

l´Autor

Foto de perfil de mel

mel

18 Relats

38 Comentaris

33778 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Podriem dir que estudio Periodisme, que fa poket que m'he tret el carnet i q tnc un cotxet, tinc una lluna amb dos estels tatuat al tormell dret, tinc deu mil coses dins "el bolso" on mai trobo el mòbil quan em sona, tinc l´habitació desendreçada i pleeena de llibres que algun dia vaig llegir i que potser demà tornaré a agafar, m´encanten les plujes d´estels, el mar, l´olor d´herba molla, ser dalt d´un escenari,"un sonet per tu" de Martí i Pol, caure, aixecar-me, escriure, escriure i escriure. I per sobre de tot en cada paraula, cada somriure, que sempre intento dibuixar, intento travessar el mirall com l´Alícia i decobrir nous indrets.