Cercador
De com mirar el passat i somriure des de lluny
Un relat de: melHan passat quatre anys i gairebé havia oblidat com se m'eriçava la pell escrivint...fins ahir.
Una petita papallona ha sortit del seu capoll per tornar-me sensacions perdudes, repetides, però úniques. No es tracta de sentir sinó de viure i sortosament això no es tria. Mai és el millor moment, ni el millor lloc, però quan l'espurna esclata, ja no hi ha volta enrera. Van passant els anys i la meva petita lluna em recorda qui vaig ser , què vaig viure, però els meus ulls ja no són tan clars i el meu cabell ara és fosc com el sutge.
Ara sóna un 'universos infinitos' i els llibres s'arrepleguen sota la pols. Les incerteses s'han convertit en coneixement, en causa i en futur i el camí que un dia vaig triar ja és sota els meus peus, conduint-me, acostant-me i sorprenent-me. Ara els dies passen entre mans hàbils sobre el teclat, ente imatges de la crua realitat i algun tòpic esportiu i malgrat tot, em sento satisfeta.
Miro enrere i penso en aquell temps on em creia petita, on escrivia sobre trens, sobre instants perduts, sobre silencis, sobre histories que comencen i es trenquen a mig camí i no puc fer res més que somriure. Altres hi són ara, el rellotge no s'atura però jo ja he fet quilometratge.
Mentre la música i algun missatge del dia després fan aixecar el vol a la nova papallona, em pregunto si sempre serà així, si mai deixaré de somiar, d'imaginar, de desitjar. Si tot és el moment o tornaré per confirmar que això és només el principi. I penso que la meva ploma s'ha tornat més clara i dura i que quin mal m'ha fet la professió. Però tu només ho entendràs si t'ho enregistro i acumulo frames ordenats amb els audios regulats. Al cap i a la fi, això és l'ara i seguim aquí.
"solamente el grito nos servirà..."
l´Autor
18 Relats
38 Comentaris
33782 Lectures
Valoració de l'autor: 9.68