De com mirar el passat i somriure des de lluny

Un relat de: mel

Han passat quatre anys i gairebé havia oblidat com se m'eriçava la pell escrivint...fins ahir.

Una petita papallona ha sortit del seu capoll per tornar-me sensacions perdudes, repetides, però úniques. No es tracta de sentir sinó de viure i sortosament això no es tria. Mai és el millor moment, ni el millor lloc, però quan l'espurna esclata, ja no hi ha volta enrera. Van passant els anys i la meva petita lluna em recorda qui vaig ser , què vaig viure, però els meus ulls ja no són tan clars i el meu cabell ara és fosc com el sutge.

Ara sóna un 'universos infinitos' i els llibres s'arrepleguen sota la pols. Les incerteses s'han convertit en coneixement, en causa i en futur i el camí que un dia vaig triar ja és sota els meus peus, conduint-me, acostant-me i sorprenent-me. Ara els dies passen entre mans hàbils sobre el teclat, ente imatges de la crua realitat i algun tòpic esportiu i malgrat tot, em sento satisfeta.

Miro enrere i penso en aquell temps on em creia petita, on escrivia sobre trens, sobre instants perduts, sobre silencis, sobre histories que comencen i es trenquen a mig camí i no puc fer res més que somriure. Altres hi són ara, el rellotge no s'atura però jo ja he fet quilometratge.

Mentre la música i algun missatge del dia després fan aixecar el vol a la nova papallona, em pregunto si sempre serà així, si mai deixaré de somiar, d'imaginar, de desitjar. Si tot és el moment o tornaré per confirmar que això és només el principi. I penso que la meva ploma s'ha tornat més clara i dura i que quin mal m'ha fet la professió. Però tu només ho entendràs si t'ho enregistro i acumulo frames ordenats amb els audios regulats. Al cap i a la fi, això és l'ara i seguim aquí.


"solamente el grito nos servirà..."

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de mel

mel

18 Relats

38 Comentaris

33782 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Podriem dir que estudio Periodisme, que fa poket que m'he tret el carnet i q tnc un cotxet, tinc una lluna amb dos estels tatuat al tormell dret, tinc deu mil coses dins "el bolso" on mai trobo el mòbil quan em sona, tinc l´habitació desendreçada i pleeena de llibres que algun dia vaig llegir i que potser demà tornaré a agafar, m´encanten les plujes d´estels, el mar, l´olor d´herba molla, ser dalt d´un escenari,"un sonet per tu" de Martí i Pol, caure, aixecar-me, escriure, escriure i escriure. I per sobre de tot en cada paraula, cada somriure, que sempre intento dibuixar, intento travessar el mirall com l´Alícia i decobrir nous indrets.