la meva deessa

Un relat de: Capdelin

A una gran amiga i gran persona
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _


Dalt d´un altar et tenia,
entre flors que, descalç collia
per camps de desig.

Sacrificava als teus peus de deessa
la meva ànima, encens de somnis
que t´adoraven dia a dia, nit a nit...

Mai tocar-te podria... sabia
que al teus peus, d´esperar-te
eternament... moriria.

Però un dia vas baixar del teu olimp,
deixant lloc a altres ambicioses
que ocupar el teu lloc volien.

I ara, estàs aquí, humana com jo,
oferint-te el que tu vulguis de mi:
una mà, un somriure... potser
un llarg camí?

Comentaris

  • Em deixes...[Ofensiu]
    Sareta_16 | 30-03-2005 | Valoració: 10

    impresionada!Tens cada cosa!Uooo és molt bonic...te l'ha deus estimar molt!^^ Bueno a mi ja m'estimes una mica...jaja :P Osigui que no em queixaré!:) jaja aiiis q macuuu!!T'admiro tanta bellesa escribint no pot sortir de una persona que no tingui un cor immens!Un cop més gràcies per deleitar-me llegint-te!
    La teva amiga virtual...^^

  • afrodita | 02-03-2005 | Valoració: 9

    ...asies x ser-hi, no canviis

    AfrODitA

  • Millor ser humans,oi?[Ofensiu]
    Ilargi betea | 24-02-2005 | Valoració: 10

    Hi havia una vegada una noia que un noi adorava com a un ésser superior, i ella no arribava a entendre-ho... poc a poc, mail a mail, el noi la va anar coneixent i això va fer que la baixés del pedestal on era i la posés al seu costat, allà on la noia havia volgut ésser sempre, ja que ella l'admirava molt i des d'allà dalt no li podia demostrar prou bé. Des de llavors van ser grans amics, s'ho explicaven tot i sempre comptaven l'un amb l'altre i van fer de l'ordinador una catifa màgica que els duia on ells volien....

    Aquella noia m'ha dit que et doni les gràcies per fer-li un poema tan bonic (com esperava de tu) i per ser sempre... per ser com ets!

    Una abraçada més grossa que mai i un petó de llet condensada que enganxa l'amistat!

  • impossibles possibles[Ofensiu]
    mel | 24-02-2005 | Valoració: 10

    L´impossible amb el temps es va tornant possible i tot allò que un dia era somni arriba a fer-se realitat. Però, llavors, malauradament oblidem el desig perque seguirem somiant impossibles, desitjant utopies que quan ja no ho siguin perdran el seu encant. Necessitem el mite per desmitificar-lo i un cop desmitificat, la relaitta pot resultar abrumadora.Cal tenri un sostre on somiar i un sól on tofcar de peus a terra per aprendre a estiamr la realitat de la mateixa manera que estimem els somnis.Molt maco.Gracies pel comentari!per cert, precios el poema de la lluna de la biografia!

Valoració mitja: 9.8

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1301599 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )