Aquest meravellós comiat en poesia m'ha alliberat de la "llista dels més comentats".

No cal que et digui que tornis. Tu, com jo, no et marxarà mai la passió que portes dins les venes, perquè la tinta que circula per elles és inquieta.
Siguis on siguis portaràs sempre al damunt un bolígraf, i sinó en tens cap, escriuràs sobre la sorra de la platja. L'aigua salada esborrarà la lletra, no pas els pensaments.

Petons.


Gemma
@--'-,---

Jajajaja. Tens camí lliure per fer aquestes coses. Jo vaig fer el mateix amb el relat del foster.

Petons.

Gemma

gràcies.

És important poder creu amb les persones que ens envolten. Hi ha qui vol viure enganyat, però qui vol mentires pietoses no veu la realitat.

mmmh... aquest final em fa pensar molt.

"d'aquesta estranya serenor
que ens permet, falsament,
aturar-nos"



Gemma34


.

L'he trobat molt ben lligat, i has utilitzat un llenguatge amè, que feia endinsar-te ràpidament en la història. El final és un xic previsible però no per això et trauré punts.
No sé si és una errada, però has posat "a les dues i quart" i crec que hauries d'haver dit " a un quart de tres"
Cap a mig relat dius "en Dedé estava segur que era una de les millors experiències sexuals que havia tingut mai, i es proposà no deixar escapar més ocasions com la Sophie a partir d'ara" Aquesta frase m'ha xocat, i no em facis gaire cas, que tu ets l'autor, eh? Creia que hauries d'haver dit: "...no deixar escapar més ocasions amb la Sophie..." Perquè en aquest punt em creia que havia descobert que la sexualitat amb la Sophie havia estat excepcional, millor que mai. I en realitat estàs dient, que a partir d'ara no deixarà escapar cap oportunitat per experimentar sensacions noves. I jo em pregunto: Quan ha deixat passar l'oportunitat de res en Dedé? Perquè ehem, ehem... es veu un paio sense lligams, i amb prou llibertat com per no deixar escapar res. Jejeje
Hi havia altres coses, però he cregut millor no dir-les perquè, fins i tot jo, he cregut que pots pensar que ho faig per tocar el potet. I no voldria que et pensessis que no m'ha agradat perquè justament es tot el contrari.
Molt bé Biel, tu a per la Novel·la que l'extensió se't dóna bé.

Uff... crec que és el comentari més llarg que he fet mai jejejeje


Gemma34

Quan un es a dins d'un pou intenta sortir-se'n de la pitjor manera.
O sigui: que poques vegades sap fer res per ell mateix, creu que no podrà escalar els murs llefiscosos del pou i en mirar l'alçada ja s'esgarrifa, no té prouta força. Però de vegades, el pou no es troba verticalment sinó que es horitzontal, i el que creia que era un pou... acaba sent un túnel. I no cal escalar, tot és més fàcil, i un mateix no s'adona perquè està desorientat i espantat.

no t'havia comentat aquest relat hahahaha...

;-)

per atzar havia escollit aquest relat d'entre tots els que tens, però sento dir-te que m'ha decebut un xic. Potser no és el meu estil, o tinc el dia espès. No ho sé. Entre altres coses em sobrava la paraula repetitiva de fantasica i fantasia. Ja sé que ho volies així, però jo et dic la meva opinió, que val tant com res.
Ara mateix m'estic imprimint el teu relat del "Tres tristos tigres" tal com m'has recomenat. Ja t'explicaré. 56 minuts no sé d'on els treuré, però t'asseguro que ho llegiré! jejeje

Un petonet.

@--'-,---

Moments de molta reflexió. Però de segur que aportaran canvis. No t'espantis, ho estàs fent molt bé.

font color="red">@--'-,---


Gemma34


.

Tants relats que tens, i he acabat rellegint un que ja havia llegit. La veritat, no és que anés a buscar-lo expressament, no ha estat per obsessió, sinó que no m'he adonat que ja l'havia llegit fins al cap d'unes línies, però la lectura m'ha tornat atrapar, i l'he volgut llegir un altre cop.

Però ara imprimiré un d'aquells que tens tan llargs, un que no estigui dividit en fascicles, i el llegiré avui mateix, ja te'l comentaré. De totes maneres, em pots recomanar algun? Algun relat que t'estimis, que et sentis orgullós.

Gemma34

Un petó.

"veu passar un estel que
s'emporta el seu desig"

és preciós. Però tremendament trist. Ara he descobert que, quan un desig se m'ha complert, ha estat robat d'algú altre. No li tornaré a demanar cap desig als estels...

Un petonet Jordi.

@--'-,---



Gemma34

i jo pensava que els dilluns eren els dies més tristos!

Grrr... Grrr...

els viatges sense retorn també són necessaris, de vegades, però, ens podem perdre del tot, però l'aventura no és ventura si no deixem de mourens per circuits tancats.

UUuuuuooolaaa!! no sé que carai he volgut dir però queda prou bé jejeje... això d'improvisar té el seu misteri.

Petons als dos.

Gemma34

un gran títol.

Per valorar el silenci un l'ha d'haver perdut per adonar-se'n que l'enyora.

un petó Jofre.


Gemma34