T'estic mirant (ell)

Un relat de: pivotatomic

Fa dies que sé que m'observes. Tu et pensaves que no me n'havia adonat de la teva mirada indiscreta, però el cert és que en vaig ser conscient des del primer moment. Quan allà, al teu pis acabat de llogar, encara envoltada de caixes i estris de la mudança, vas mirar per la finestra i em vas veure, movent-me per casa com si res. Fa anys que sé la fascinació que exerceix sobre la majoria de nosaltres la intimitat aliena. Però la teva reacció va ser extraordinària. Ho vas deixar tot només per observar-me i, des d'aquell mateix dia, vaig notar que em convertia en el teu passatemps predilecte.

Els primers dies m'observaves des del finestral del teu menjador, asseguda còmodament al sofà. Jo, per fer-t'ho fàcil, deixava enceses les llums de tot el pis i em movia d'habitació en habitació com si estigués dalt d'un escenari. Fins i tot et vaig fer el numeret de la dutxa. No podia veure't des de darrere de la mampara embafada, però em delia només d'imaginar la teva mirada, golafre, la teva respiració accelerada, la gota de suor lliscant suament pel teu polze. Aviat vas descobrir que des de la finestra de la teva habitació l'angle de visió era millor, i vas començar a mirar-me estesa damunt del llit. Mentre representava el meu espectacle, m'imaginava si t'estaries tocant quan em seguies amb els ulls per tot el pis. M'agradava pensar que sí, perquè la veritat és que estàs prou bé. Potser un pel baixa, pel meu gust. Però et fas perdonar perquè ets d'aquelles que tenen molt de tot i no se n'amaguen pas... Vaja, una noia a qui li agrada mirar, però també que se la mirin. Resultat? La dona perfecte!

Et dius Lídia. Lídia Garcia. I treballes, cara al públic, a una agència de La Caixa del passeig de Gràcia. El nom el sé perquè el vaig mirar a la teva bústia -estic segur que tu has fet el mateix amb mi, per cert-. La feina, perquè un matí et vaig seguir sense que te n'adonessis. No ho faig mai això de seguir les persones que miro. Però amb tu he fet una excepció, perquè de seguida vaig adonar-me'n que la nostra seria una relació especial. Fins i tot, vaig estar temptat d'entrar a l'oficina i demanar-te qualsevol bajanada. M'hauria encantat veure la teva reacció! Però les coses no s'han de barrejar, oi? Així que vaig acontentar-me observant-te una estona, molt bufona i professional, tu, una actualització de llibreta per aquí, un reintegrament per allà, sissenyor, passi-ho bé, i vaig esmunyir-me cap a casa.

Quan vaig notar que mirar-me s'havia convertit en el centre del teu univers, vaig decidir passar al següent nivell. És el moment crític, perquè mai pots estar segur de les reaccions del personal i, depèn de com, pots engegar-ho tot a dida. Però amb tu vaig fer el pas amb la seguretat absoluta de que no em decebries. Vaig trucar la Tània, una professional russa amb qui he passat molt bones estones i la vaig citar a casa. Després, vaig preparar l'escenari a consciència, perquè veiessis bé el que havies de veure, i gens el que no. I mentre esperava la seva arribada, et vaig fer la meva famosa versió de Le noce di Fígaro, amb coreografia i tot, que reservo només pel públic més especial, com tu. Quan la Tània va trucar, vaig parar en sec i vaig córrer a la porta per donar-li un parell d'instruccions.

-Hola, cariño - em va saludar amb el seu deliciós accent moscovita - ¿Por qué has tardao tanto desde última ves?
-Problemas de saldo, princesa - li vaig respondre, besant-la als llavis. Una de les coses que més m'agraden d'ella és que fa petons- Oye, Tània, hoy es uno de esos días con público. ¿Vale?
-Tú mandas, guapo.

Vaig fer-la passar a la sala, cridant mentalment tres visques a la Mare Rússia, i la vaig fer seure just davant el finestral. Mentre ella m'explicava els seus plans per deixar la professió i posar una botiga de roba amb una amiga i el seu nòvio, jo simulava escoltar-la amb atenció quan, en realitat, el que feia era intentar no perdre'm ni una de les teves reaccions. Et vaig veure aixecar-te, passejar dubitativa per l'habitació sense saber què fer i, quan em va semblar que ja estaves prou nerviosa, vaig atansar-me a la Tània i, mentre l'abraçava, li vaig dir:

-Cuando abras la tienda me lo compararé todo allí.
-Es de ropa de mujer, ¡tonto! - va tenir temps de protestar abans que les nostres llengües s'enrosquessin com dues serps en zel.

M'ho vaig agafar sense presses, per multiplicar la teva frustració tot el possible. Quan vam estar, em vaig aixecar i li vaig oferir la mà a la Tània, mentre li deia.

-Quieres bajar la persiana, por favor. I que se te vea bien, ¿eh?...

Amb els seus pits formidables balancejant-se a dreta i esquerra, la noia va fer baixar el teló de l'obra que havíem representat només per a tu, mentre em deia:

-Un día tienes que contar por qué hasemos esto de ves en cuando...


Des d'aquella nit, la teva vigilància es va fer encara més evident. Et notava espiant-me a totes hores, al matí abans de marxar a la feina i a la tarda, només en arribar a casa. Jo, seguint el manual, vaig començar a fer-me l'interessant i a enllestir-ho tot per quan arribés el moment.

I el moment ha arribat. Aquest matí. Quan he fet veure que et descobria mirant-me.

La teva reacció inicial ha estat de vergonya. T'has amagat i has abaixat totes les persianes de la casa. No m'he espantat. És el que es sol fer abans de donar el pas definitiu d'ensenyar-t'ho tot.

Aprofitant que no em miraves, he acabat de calibrar les càmeres -quatre, de les més potents- i les connexions a internet. Fa una estona, has obert les finestres i has començat a passejar-te amunt i avall, gairebé nua.

Ah, Lídia! Sabia que no em decebries!

Quan un es dedica, com jo, a vendre la intimitat dels altres a les pàgines més indiscretes de la xarxa, o esdevé un connaisseur de la naturalesa humana, o ho porta clar. Només veure la teva reacció del primer dia, vaig saber que tenia una mina d'or entre mans. Amb sort, passaran mesos abans no descobreixis que allò que tu em regales tan generosament, jo ho revenc a preu d'or als voyeurs d'arreu del món. Llavors, faràs com les demés i marxaràs del pis, massa dolguda i avergonyida per dir res. Sentiré de veritat perdre't, Lídia. Perquè sé que, mentre duri, amb tu m'ho passaré millor que mai. En vaig estar segur des del primer moment. Però el plaer és el plaer i els negocis són els negocis, oi?

A més, l'avantatge d'haver-me posat d'acord amb el propietari del pis del davant és que sé que només el llogarà a una noia tan jove, bonica i sola com tu. Potser trigarà una mica, però la part que li dono del pastís el compensa sobradament. És increïble els calés que es poden guanyar amb coses com aquesta.

I llavors, el dia que arribi la nova veïna, el joc tornarà a començar...

Déu, m'encanta la meva feina!

Comentaris

  • Seny i Rauxa | 28-09-2007

    Hi ha comentaris que el consideren previsible.
    A mi, m'ha enganxat, l'he vist molt llarg però no s'ha fet pesat. Ja m'anava adonant de que el tio era un cabró, però realment no esperava ke el que volgues fos aixó xD, ho m'he perdut o estic mig tonta, pero jo no m'esperava el final! En resum! m'ha agradat!!

    apa!
    petonS!

  • vaig llegir el relat ahir[Ofensiu]
    gypsy | 28-09-2007

    i el comentari que vaig deixar, disculpa'm, sis plau, que barroera (encara que vaig ésser sincera, sí, ja ho sé, és un defecte i gros).
    Bé, volia dir-te que no sé com ho fas per involucrar tant al lector i estimar o odiar als teus personatges, quan normalment acostumo a posar-hi una distància entre mig. Deu ser merit teu, sempre he pensat que tens grans idees, grans arguments i opino que cada vegada els exposes millor a nivell formal, molt més acurats en el lèxic. No és sabó eh?, en el del futbol vaig notar un canvi formal i en el repte de Roma, també!.
    A mi, en prosa em passa que sóc fatal pels arguments, si li dic al meu marit, hauria d'escriure un relat sobre tal cosa, m'ajudes a triar tema? doncs si ell em diu, mira pot ser un home que li passa això i allò i podria acabar aixà. Doncs posar-hi mots no em costa gens, podria escriure sobre qualsevol cosa per encàrrec, doncs gaudeixo molt en la manera i la forma, en la musicalitat. Però els guions són importants i no m'agraden, jeje.

    Res que em va agradar molt el relat i que el tio era un dement!!!!

    una abraçada!

  • gypsy | 27-09-2007 | Valoració: 10

    quin horror! jo et ben asseguro que llogo un armari (un matón o com es digui) perquè es carregi al mamón aquest!, perdona, m'ha caigut com un "tiro", quin cabronàs, no és mereix viure, jo faria la continuació veient la seva mort en directe coma ell li agrada.

    Ei, molt ben estructurat i escrit però m'ha posat de malla llet pensar que hi han tios així, ueccs!

    apa, petons!!

  • Fluix[Ofensiu]
    filladelamala | 27-09-2007 | Valoració: 1

    molt previssible tot

  • felicitats sr pivotatomic[Ofensiu]
    marco3434 | 16-09-2006

    M'ha arribat aquest relat teu a mitjes amb el de Gemma34 i la veritat es que un cop llegits tots dos he tingut que anar a comprar-me un barret. Per poder treure'm-el al felicitar-vos.

    Es el segon relat teu que llegeixo i m'has tornat a meravellar.

    Gracies per l'estoneta deliciosa que m'heu fet passar.

  • eeeiii... Sr. Pivot[Ofensiu]
    Gemma34 | 01-09-2006

    no t'havia comentat aquest relat hahahaha...

    ;-)

  • Molt bo![Ofensiu]
    Ligeia | 13-08-2006

    Moltes felicitats a tots dos per aquest fantàstic relat a dues bandes! És molt original i està molt ben escrit: les dues parts encaixen a la perfecció. I a sobre hi ha aquest final tan inesperat que posa "el broche de oro" a tot plegat.
    M'ha agradat també l'estil que heu utilitzat tots dos: senzill, directe i sense floritures. És com llegir els pensaments dels dos personatges.

    Felicitats de nou!

  • segona part[Ofensiu]
    neret | 19-11-2005

    bon experiment! M'agraden molt les històries amb dos punts de vista i a més si realment els dos punts de vista els escriuen persones diferents sembla que encara s'enriqueix més la història.

    Ja he dit a l'anterior comentari que el plantejament de la història em recordava a un conte del monzó, aquest gir final se'n desmarca i la veritat és que no me l'esperava, ben lligat.

    sobre l'estil (sobri, directe, sense floritures i agradable de llegir) només una cosa: no m'agrada que s'utilitzin mots en un altre idioma (com connaisseur) potser és una cosa molt personal, però trobo que queden una mica pedants, encara que en aquest cas, tractant-se d'una reflexió del protagonista, que ja se'l veu una mica sobradet, diria que no desentonen.

    apa, felicitats a tots dos

  • Un cop us he acabat de llegir[Ofensiu]
    Eva_Moreno | 19-11-2005 | Valoració: 10

    he tancat totes les persianes. Mai se sap qui pot estar espiant.
    Molt ben compaginat amb (ella)

  • brumari | 18-11-2005

    M'encanta aquesta SL que heu muntat. Us felicito

    Petons

  • Hola pivotatomic![Ofensiu]
    ROSASP | 15-11-2005

    Felicitats per aquest anyet com a relataire a RC; tens raó el temps passa volant.
    Jo també farà l'any el dia 28 i em sembla impossible.

    M'he llegit primer el relat de T'estic mirant (ella) i crec que és molt important fer-ho per aquest ordre.
    Aquest intercanvi de sensacions i pensaments entre les distàncies de les finestres està molt aconseguida. Mirades de reull, exhibicions habílment estudiades...
    Crec que has lligat molt bé la història i has creat una ambientació molt suggerent.
    No m'imaginava que el final anés per aquest camí, encara que ben mirat té la seva lògica.
    Un muntatge teatral que forma part de la feina, que per cert li encanta (deu ser vocacional).

    Felicitats i fins la propera!

  • Altre relat,...[Ofensiu]
    rnbonet | 14-11-2005 | Valoració: 10

    ...altra història, mateixa parella... Ui, ui!
    Un bon exercici literari, a més de motivador, això d'escriure el punt de visió diferent d'un
    mateix fet.
    I si els alliberaments finals de les anteriors-sense cap motiu, tot val a dir-ho- em recordaven la seqüència darrera d'un film en blanc i negre, aquestes dues, en conjunt -sobretot la del "pivotatomic"- m'han semblat un homenatge a "La finestra indiscreta".
    En aquesta, xicot, trobe més sentit del ritme i situacions, i ha estat,-al meu parer-més elaborada lingüísticament.

  • Mmm, ... i jo no us he fet cas[Ofensiu]
    OhCapità | 14-11-2005

    Sí, pivot no us he fet cas. Primer he llegit la vostra part. No m'ha decebut. Després he llegit la part d'ella i, sí teniu raó és millor la seva part, en confiança. En la vostra part no em queda clar si viuen al mateix bloc o no de pisos, ja que segons vós, ell la segueix. En canvi en la part d'ella, crec que hi queda clar que viuen en un mateix bloc de pisos. És una petitesa comparat amb el resultat del gaudi que m'heu provocat.

    En la teva part, mmm, i sé el perillós que és fer-vos empipar (tenint en compte que el dia 15 és demà), us he de confessar que hi ha dues parts que em grinyolen en la vostra part: El nom el sé perquè el vaig mirar a la teva bústia -estic segur que tu has fet el mateix amb mi, per cert-. La feina, perquè un matí et vaig seguir sense que te n'adonessis. No ho faig mai això de seguir les persones que miro. no queda clara la frase, o falta que la puntuació sigui més adequada, o sóc jo que sóc una mica perepunyetes.

    Però tot i aquestes dues futeses, mmm, el resultat ha estat digne i molt divertit. Vós, amb el vostre sentit de l'humor que us caracteritza i ella amb el gir que li dona a les històries.

    OhCapità.

  • Això de fer duos m'agrada.[Ofensiu]
    Sergi_Casals | 13-11-2005

    espero que en el futur en feu més. Quan ho llegia era com si de veritat estigués a dues bandes.

Valoració mitja: 8.2

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de pivotatomic

pivotatomic

42 Relats

588 Comentaris

140459 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Xatos, què us puc dir que us pugui interessar de veritat? No massa, suposo. Tinc 41 anys (Quaranta-un? Ja? Collons, ja sabien el que es deien els romans quan es van empescar allò de "Tempus fugit irreparabile"!), sóc de Sabadell, el bàsquet és la meva passió (d'aqui el sobrenom, que em va posar un amic que m'estima com us podeu imaginar) i m'ha agradat llegir des de ben petitet. Escriure va començar a agradar-me bastant més tard i, per ser-vos sincer, he escrit ben poc tenint en compte el molt que m'agrada. Suposo que és perque, un cop acabat, el relat gairebé mai em sembla digne de ser llegit i això fa que em talli bastant a l'hora de fer-ne un altre.
Agrairé molt i molt qualsevol tipus de comentari (especialment els crítics), encara que ja us aviso que estic molt més interessat en els comentaris sobre l'estil que no pas sobre el tema (com veureu, són força intrascendents els meus temes).
I, si us agrada, tampoc no us talleu. Feu-m'ho saber també. Potser així m'animo a escriure una miqueta més i li dono el cop de gràcia a la literatura catalana :-)

Si voleu contactar amb mi per a qualsevol cosa: Knick34@hotmail.com



R en Cadena

"EmmaThessaM em va encadenar i jo he passat la cadena a Carles Malet i Thalassa"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")