Reviure el passat m'apropa a tu

Un relat de: Gemma34

No saps per què, un dia, de sobte, tornen a tu uns records que creies oblidats. I de cop, plantat com un estaquirot, guaites unes imatges que només tu pots arribar a veure. Immòbil, observes una fina pantalla imaginaria que està al teu davant. I revius unes seqüències que ja creies esborrades. Et fas un munt de preguntes. Sobretot, t'intriga el motiu que t'ha portat fins aquest estat de perplexitat.
I tot això, perquè acabo d'obrir un pot de perfum en una botiga!
De seguida han vingut a mi els meus dinou anys, amb una intensitat tant nítida que fins i tot he cregut que els tornava a tenir! Els records, que portaven més de vint anys dormisquejant, s'han desvetllat de cop. Aquesta olor m'ha transportat melangiosament fins a la Laura, la noia que tenia aquest aroma a la pell. He reviscut el dia que ens vam quedar atrapats en l'ascensor. Duia posat un vestit vermell de tirants que li donava llum al rostre. El cabell fosc es recolzava sobre les espatlles nues. La pell bruna i la poca claror de l'ascensor li donaven un aspecte exòtic i fascinant. L'observava en silenci des del seu darrera. No era conscient que ella feia el mateix a través del reflex de la porta d'alumini. En aquell espai reduït, la seva olor em va embriagar. Però en realitat no era el perfum de la seva pell el qui em va aclaparar els sentits, sinó el seu dolç somriure. Recordo que, portats per la timidesa no ens vam dir res. Les paraules no em van sortir, jo no sabia que dir-li. Fins que se li va caure a terra un paper dels que duia. Ara, que revisc l'escena amb serenitat, n'estic del tot segur que ho deuria fer expressament.
Quan li vaig donar ens vam mirar directament als ulls un breu instant. Sense paraules vam ser capaços d'advertir el que sentíem.
-Gràcies -va dir-me en un xiuxiueig, tot paladejant les paraules-.
En agafar el paper ens vam tocar superficialment les mans, creia que era un acte casual, però potser va fer-ho deliberadament. Aquell contacte espurnejant em va enrampar l'anima i el cor. I em vaig sentir sacsejat per la novetat.
La seva veu torna a mi com si per un moment no ho estigués rememorant sinó vivint-t'ho. Aguditzo la vista per enfocar en el passat. Avanço i reculo aquell pensament al meu gust. Com si fos un una cinta de vídeo que la pots fer anar com vols. I em deturo en el dia que li vaig fer un petó furtiu mentre buscàvem tots dos els apunts d'anglès. La porta de l'armari era oberta. Estàvem sols, la classe era buida. El regust de la seva pell es revifa a mida que capturo els records de la memòria, i ara, tornen a estar presents com ho eren llavors. Experimento el tacte suau de la seva esquena al intentar descordar-li maldestrament els sostenidors blancs. Mentre m'evoco en el passat, adverteixo casi imperceptiblement com els pantalons intenten expandir-se al recordar com els meus dits pujaven tremolosos per sota de la seva roba, i torno a omplir la mà amb el seu pit, i m'aturo allà. Noto la textura, la forma arrodonida, i la temperatura mentre les palpitacions s'estavellen contra la meva mà. El cor ens bombejava amb força. Tots dos ens vam deixar emportar per l'excitació d'un moment furtiu. Sabíem que en qualsevol moment podria entrar algú, però la porta de l'armari ens tapava, ens donava la intimitat justa perquè el perill fos només imaginari.
Avanço més les imatges, i m'aturo en un dia en que la nostre relació ja estava del tot consolidada. Veig dos cossos dins del llit. Recargolats entre els llençols, experimentant l'amor que ens cremava per dins. La veig a sobre meu com una vertadera amazona que sap el que vol. Que juga a descobrir-se a ella mateixa.
I de cop, em sento com si fos un espectador. Ja no percebo el tacte de la seva pell, ara només observo aquell parell d'adolescents amb enveja. Estic enutjat per sortir dels meus pensaments d'aquesta manera tant sobtada. La imatge s'està fonent i de cop torno a la realitat.
-Josep Mª. Que no em respons? T'agrada aquest perfum? Sí o no? Me'l compro?
Em giro cap a l'Helena que subjecta la capsa buida. El seu rostre tant conegut em sorprèn de cop. Les pupil·les se'm dilaten. Encara estava allà, i m'ha arrencat d'una forma massa violenta. -Laura, Laura -penso-.
-Quin t'agrada més, aquest o el que has olorat abans.
-...L'altre -dic tot mentint-la en un moment de dubte-. Aquest no...
-Doncs a mi m'agrada més el que tens a les mans. Però et faré cas. Ets tu qui m'acabarà olorant. Compro l'altre! -em pren de les mans el perfum i el posa dins del seu estoig per desar la capsa en el seu lloc-.
La miro com si allà dintre no hi hagués posat un pot de colònia sinó part de la meva vida. Em dóna la sensació que una bocí de mi s'ha quedat atrapat en aquesta capsa.
-Josep Mª, anem a la caixera -diu donant-me l'esquena tota decidida-.
Ara que no em mira aprofito per fer una última ullada al perfum, amb la certesa de que estic enterrant un record que no tornarà a mi amb la mateixa intensitat en que ho ha fet avui. Guaito la capsa amb enyor i la toco amb suavitat com si tingués vida.
Com puc permetre que es posi el mateix perfum que la Laura? L'Helena esdevindria un cos sense rostre. Pensaria que estic amb algú altre. Arribaria cada nit a casa, i aquesta olor estaria per tot arreu. Em tornaria boig! El desig em faria assaltar-la a sobre seu a tothora. I el pitjor de tot, és que no ho faria per l'amor que ens uneix, si no pel record dels llavis molsuts de la Laura.
-Espera, espera! No, no. Helena, millor compra't aquest! -i, tot intentant dissimular el meu somrís dels llavis torno agafar l'estoig del seu prestatge-.



Gemma34



Comentaris

  • Itant[Ofensiu]
    eRIc | 07-03-2007 | Valoració: 9

    Estic molt d'acord amb el relat. A mi molt sovint em vénen records al cap, els tinc bastant presents, i no crec que això sigui dolent. Segurament tb depén de com sigui la persona. N'hi ha que som més sentimentals, nostàlgics i més propensos a recordar moments passats, la majoria de cops importants, i que van significar algo rellevant en la teva vida. Sobre lo de idealitzar-los, potser a vegades si, pro crec que no sempre. És bonic veure un mateix, els seus canvis. I no oblidar qui va ser.
    Aquell nen tant inocent que vivia la vida segons els seus impulsos, o aquell jove que començava a explorar els misteris de la joventut. Bueno jo encara sóc jove e! jeje,
    vagi molt b, salut!

  • El que fa un perfum...[Ofensiu]
    patri | 05-04-2006 | Valoració: 8

    Hola!
    Realment tens tota la raó. Un olor et fa recordar. M'ha agradat molt el teu relat, per no variar! Sempre m'agraden! Però aquest és especial perquè a mi m'ha passat algo semblant. Petonets guapa!

  • Allò que no es perd mai...[Ofensiu]
    Biel Martí | 13-03-2006

    Allò que no es perd mai, un record que es manté letàrgic en la memòria fins que un detall provoca que surti i evoqui alhora tot de sensacions i sentiments. La ironia final del text contrasta amb el toc melàngic del relat en general, la sortida d'ell, decidint retrobar-se amb el desig m'ha semblat bona. La redacció també em sembla acurada, amb petites pinzellades eròtiques que no van més enllà de voler-nos fer veure (crec jo, oju) el que simbolitza el perfum, evocador de tot el demés.

    Biel.

  • Sí, trist, molt...[Ofensiu]
    angie | 09-03-2006

    Un fals apropament, és una evasió d'un present que mai m'agrada.
    El relat està molt ben escrit i de fet, tots en algun moment hem recordat amb enyor un temps passat... però, insisteixo, la vida és massa curta per viure-la en pretèrit...

    una abraçada

    angie

  • fugir en braços d'un somni...[Ofensiu]
    ROSASP | 08-03-2006

    Crec que moltes vegades el temps fa idealitzar un record fins convertir-se en un refugi i al mateix temps en una presó.
    Empremtes gravades a foc que s'han convertit en un somni, en la fugida de la realitat més crua.
    El personatge arrecera aquella olor com si fos el millor dels tresors. Sembla haver-se quedat arrelat al passat i engabiat en un món on l'acompanya la pitjor solitud; té de ser molt trist sentir-se sol estant acompanyat i no tenir forces per trobar cap més sortida que aquesta evasió furtiva...

    Dóna sensació d'ofec i angoixa, potser perquè en el fons tots sabem que hi ha molta gent que viu anys i anys bellugats per l'empenta de la rutina, gairebé en estat de letàrgia.

    Petonets Gemma!

  • Sembla una comèdia...[Ofensiu]
    pivotatomic | 08-03-2006

    ...però, ben llegida, crec que és una història molt trista. Planyo al protagonista, atrapat en el record d'una antiga amant i vivint una metida amb la seva parella. Aferrant-se a una olor...

    Real com la vida mateixa, de fet...

    Sobre la tècnica, he de dir que millores relat a relat. Segueixo pensant que tens propensió a deixar el que els castellans en diuen "cabos sueltos" o a fer afirmacions poc pensades en els teus relats. Però cada vegada ho fas menys.

    Una bona cistella, doncs, pel número 34 de l'equip relataire!

  • Atrapats en l'enyorança[Ofensiu]
    Txell Pellicer | 07-03-2006 | Valoració: 10

    Ah, l'olor... Ah, els records, ... quines trampes mortals ... uns es desvetllen de cop, l'altre ens trasporta ben lluny... i així arribem a trovar-nos atrapats en l'enyorança de l' aroma d'una pell.
    Podem realment reviure un dia, el dia aquell o un altre? Si, podem caure en aquesta trampa o aprofitar-la per disfrutar d'uns instants de felicitat rescatada al pas del temps.
    Sort, molta sort,
    Pell

  • Viure dels records ?[Ofensiu]
    jmgg | 07-03-2006 | Valoració: 10

    Hola gemma34

    No crec millor dit no penso que els records ens puguin ajudar a viure, si mes no ens ajuden a tirar endavant, tenint-los sempre presents, ja que formen part de la nostra vida i mai no els podrem esborrar, formen part de nosaltres.

    Ara una altra cosa es que al recordar-los ens serveixin per donar-nos conte del que tenim, i aleshores poder valorar allí on estem, i on podem arribar.

    En quant al relat coma a relat, sempre em sorprens Gemma, ets capaç en unes quantes ratlles, de fer entrar al lector en el mon que tu has creat i fer-lo viure l'escena perfectament, pots estar-hi com un espectador molt prop de l'escena que intentes fer-nos viure. Per tant un deu per això
    El final ja està dintre de la teva tònica, i si molt m'apures, fins i tot ja l'esperem, no saps com però si esperes un final diferent.

    Endavant escriptora, no paris, escriu. Segons el meu pobre criteri, que tu ja saps que només es bassa en el fet de si m'agrada o no, puc dir endavant gemma.

    Molt petonets i una forta abraçada de:

    Angelet caigut, derrotat i sense ales per poder volar, (però políticament correcte)

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gemma34

Gemma34

43 Relats

564 Comentaris

106017 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
"...qui s'asseu en el fons d'un pou per contemplar el cel el trobarà sempre petit..."





gemma34-@hotmail.com