L'ocàs era nostre

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

L'ocàs era nostre,
Una suposició que, a voltes,
Ens costava la vida.
Ens aixecàvem,
Tornàvem a volar sense un cel
I la mirada ens canviava a cada joc de llum.

Partíem a fer travesses una i mil vegades,
Sense mapes,
Carregats de valentia
I d'aquell esperit que ens colgava
La remor immesurable dels dies,
I caminàvem.

Tornar?
No sabíem la distància caminada,
I tanmateix,
Cada cop que empreníem un camí,
Inevitablement, de la mateixa forma que fugíem,
D'una manera o altra tornàvem.

I s'acabaven les paraules,
Queien com fulles seques als peus d'arbres
Que treien les arrels de terra,
Com si ells també, en aquell gest que els immolava,
Volguessin arrencar a caminar
Per acompanyar-nos les passes.

Intuíem el fracàs, i malgrat tot,
L'èxit es dibuixava com un camp d'esperança,
I la lluita,
Precisament la lluita,
Feia de nosaltres éssers invencibles
Tot i les derrotes.

Demà, les aigües ofegaran els joncs,
I potser el riu serà com una gran superfície espessa,
Però tot tornarà a restar en calma;
Novament tornarem al camí,
Per trobar, al paller de les derrotes,
Una fiblant agulla victoriosa.

Comentaris

  • Gemma34 | 20-08-2006

    els viatges sense retorn també són necessaris, de vegades, però, ens podem perdre del tot, però l'aventura no és ventura si no deixem de mourens per circuits tancats.

    UUuuuuooolaaa!! no sé que carai he volgut dir però queda prou bé jejeje... això d'improvisar té el seu misteri.

    Petons als dos.

    Gemma34

  • Per sobre de tot[Ofensiu]
    Bonhomia | 26-07-2006 | Valoració: 10

    Molt ben traçat. Tot i la negativitat d'algun fragment, que si és una crítica es correspon exactament amb la realitat, l'amor per sobre de tot.

  • Quan les fulles cauen i deixen...[Ofensiu]
    angie | 19-06-2006

    l'arbre despullat, aquest, se sap vençut d'aquella batalla, però lluita per arribar a una nova primavera, on lluquin les branques de nou... La lluita és una victòria, quina raó...
    El teu poema m'ha agradat molt, un ocàs sempre s'associa a la tranquil.litat i la intimitat, a un traspàs...
    Espero el teu projecte doni els fruits que esperes i pel fet d'il.lusionar-te en ell, ja guanyes...

    petons

    angie