Tinc ganes de tu. Aprofita-ho!

Un relat de: Gemma34

Obro l'armari. Agafo la seva camisa preferida: la de color blau de cotó. Té un tacte molt suau de tantes rentades. Em trec amb presses la roba que duc, no disposo de gaire temps. Sobre la pell perfumada em poso la seva camisa predilecta. Em miro al mirall de dalt a baix. Em giro. Comprovo que em tapi del tot, no es nota però a sota no porto roba interior. Per a què la necessito?
Em pinto les ungles del peus del color de la passió. És tot el que porto posat a part de la camisa. L'Esteve està a la saleta. Mira el futbol. A mi no m'agrada, però el deixo fer. Cadascú té les seves diversions. I sempre he respectat el seu espai. Però avui no.
-Gooool! Goooool! -sento com brama alegrament-.
Abans d'entrar faig una pausa per ordenar els pensaments que m'assalten de cop: Ho faig ara? M'espero a que s'acabi el partit del Barça contra el Real Madrid? La indecisió se m'enfronta, desafiant-me.
Em descordo dos botons de la camisa, m'humitejo els llavis i em sacsejo el cabell per donar-li volum.
-Allà vaig! -em dic a mi mateixa per encoratjar-me amb més convicció de la que realment sento-.
Abans d'entrar, llisco la mà per la paret de dins fins a trobar l'interruptor. Prefereixo que no hi hagi tanta claror. Entro sense estar del tot convençuda, conec perfectament la seva passió per l'esport. Ell no em mira, no aparta els ulls de la pantalla. Ni tan sols s'ha adonat que ja no porto aquell pijama d'óssets que tant detesta.
Camino transpirant sensualitat en tots els meus moviments. M'aturo amb certa elegància al costat del televisor, com si l'aparell fos una d'aquelles barres verticals d'acer on les noies d'un night-club s'hi refreguen d'esquena com gatetes en zel. Les rodes del moble es desplacen amb el meu pes. Perdo l'equilibri i caic de cul a terra esmicolant-se l'erotisme d'aquell moment. Llavors, ell em mira estranyat i, ràpidament, torna la vista cap a la pantalla. Quasi no s'ha fixat en mi.
S'està menjant les ungles, deu ser un partit excitant. Més excitant que jo!! M'hauré d'esforçar més.
M'alço del terra i li tapo part de la pantalla. Amb les celles arronsades inclina el cap per seguir controlant la direcció per on va la pilota. Fa l'esforç de seguir mirant el partit. Per l'expressió que fa sé perfectament que s'està contenint els retrets.
Començo a ballar, remenant excessivament el cos i treien pit. Els mugrons se'm contrauen desafiants per sota la roba. Em pregunto què pensa ell del meu comportament, tot i que no estic molt segura del que penso jo de mi mateixa. Segueixo dansant. I llavors sospito, només vagament, que està fent d'home dur en abstenir-se de mirar-me. Em giro d'esquena, imagino encertadament que ara sí somriu. Sento els ulls de l'Esteve clavant-se'm al cos mentre vaig baixant la camisa a poc a poc. Em desvesteixo sense presses, primer una espatlla, després l'altra. Deixant-la relliscar fins arran de cintura, i cada cop mostrant-li un tros més de la meva estilitzada esquena. Em giro tot tapant-me per evitar que vegi res més de forma massa evident. La gràcia és convertir el meu propi cos en un trencaclosques, i anar-li ensenyant una mica d'aquí i una mica d'allà. Incitant-lo a que perdi la paciència perquè em faci l'amor allà mateix. Ell fa veure que no m'ha mirat. Fa l'esforç per mostrar-se indiferent. No m'ensenya els ulls.
Em giro de cara a ell i poso les mans als genolls. Començo a pujar-les cames amunt, acariciant-me-les, arremangant part de la camisa per deixar-li veure un tros més de carn. Suggerint-li el meu desig. La meva pell bruna contrasta amb la blancor de la roba. La poca llum que hi ha em suavitza el rostre. Deixant-ho tot en un joc d'ombres que es mouen eròticament davant seu.
Els llavis, pintats d'un vermell escandalós, reclamen amb presses la seva atenció. Em dedica una furtiva mirada amb cara d'incomprensió. S'incorpora més còmodament al sofà i torna a guaitar el futbol.
La convivència té aquestes coses, sap que després em tindrà, ara no cal deixar el que està fent. Un Barça-Madrid té preferència davant d'un cos que ja coneix de sobres.
El que ell no sap, és que després no serà el mateix. Després, tornaré a ser la idèntica muller de tota la vida, una dona mandrosa que sempre espera a que facin el primer pas. En canvi, ara, sóc una transformació de mi mateixa. Aquella dona que mai ha tingut al llit. Una fera del sexe que el reclama amb certa urgència. En aquests moments sóc una experiència diferent, tota una tigressa.
És com si tingués l'oportunitat d'estar amb alguna altra sense ser-me infidel!
Somric tot sentint-me estranyament complaguda per la meva actuació. La seva passivitat no em desanima, més aviat m'excita. Ha esdevingut un repte. Desafio la seva passió per l'esport. He d'aconseguir fer-me'l meu abans que s'acabi la primera part del partit. La gelosia de tenir rival em fa actuar així.
Diminutes espurnes d'atracció física comencen a envair-me quan, per un moment, m'imagino delitosa que ell esdevé un estrany. Així, si fos d'aquesta manera, no em coneixeria el meu cos i se'm tiraria a sobre! Voldria que la impaciència de tocar-me l'abordés, però de seguida em rondino.
-Que carai em passa? Necessito una bufetada per tornar a la realitat? -em pregunto-. Ostres, controla't, l'Esteve és el meu marit -em dic intentant semblar convincent. No reacciono d'immediat, com si fos la primera vegada que penso en la infidelitat dels pensaments com a quelcom prohibit-.
-Què té de dolent imaginar durant uns moments que ell és el Carles, el meu professor de gimnàstica? -em dic tot negociant amb mi mateixa, i no tinc cap dubte que ho faré-.
Em poso de quatre grapes i em vaig apropant fins a ell amb una espurna de malícia als ulls. Les imatges del televisor donen una mica de claror, aconseguint una intimitat perfecte. M'enfilo al sofà amb l'agilitat dels felins, el seu cos es mou en pujar-hi, però ell segueix sense mirar-me i no puc veure-li els ulls. Amagant-se així els sentiments.
Gatejo cap a ell, semblo tranquil·la, més segura que de costum i novament m'impressiono de mi mateixa. M'apropo. Jugo amb la seva orella, passejo la humida llengua amb suavitat tot sospirant sonorament. Inclina el cap a causa de les pessigolles. Li mossego el coll sense acabar de pressionar les dents. Tanco els llavis per fer-li petites xuclades a la pell. Vaig teixint passió, encenent-me cada cop més. El busco a propòsit. Sobrepassant una línia desconeguda que m'empeny a continuar endavant. M'apropo sense preses tot buscant-li els llavis. Però ell, segueix sense desviar la mirada. Em poso a sobre seu, arraulida a la seva falda i li descordo el pijama, botó a botó. Fent que senti el frec suau dels meus dits sobre la seva pell. Les empremtes em transmeten la suavitat de la seva pell en cada centímetre que avanço. Tanco els ulls durant uns segons, experimentant al màxim les sensacions, com si fos un cec que aguditza encara més els altres sentits.
Toco el seu pit mentre l'espio de reüll, enredant els dits en el matoll de pèls de la seva pitrera, demorant-me tot buscant-li el batec del cor. Les accelerades palpitacions el delaten, no està indiferent! Em deturo amb certa sorpresa. Però potser és el futbol qui li fa augmentar el ritme per moments. No m'abraça, té les mans ocupades, en una hi aguanta una cervesa buida, i l'altra, la té tancada fortament, com si hagués de donar-li un cop de puny a algun dels jugadors. Torno a mossegar-li el coll mentre que ara són les meves mans les que llisquen pel meu propi cos. Intento imaginar què és l'Esteve qui ho fa.
Tot prescindint d'ell, em descordo la camisa. La meva nuesa queda en contacte amb el seu tòrax. Imito el grapeig desenfrenat que fa quan és ell qui em toca. Pessigo amb suavitat els meus pits, experimentant i fruint les meves pròpies sensacions com si m'ho fes amb els seus llavis. A cau d'orella li xiuxiuejo les meves respiracions per encendre'l una mica més. L'omplo de petits petons alternant-los amb càlides llepades. Estic asseguda a la seva falda, de cara a ell, i noto perfectament com el seu membre va augmentant tot revelant-se-li. Però ell l'ignora.
Encara no han anunciat la mitja part. A la paret es reflecteixen les imatges que es mouen. Ombres que s'estavellen contra la paret blanca, que apareixen i desapareixen. Sento xiulets. Gent que crida els seus ídols per animar-los. De cop m'adono que les veus del públic m'inciten a continuar, inconscientment és a nosaltres dos a qui estan animant. No veig el que fan, estic d'esquena, però ho sento. Sense girar-me m'imagino les cares de la gent mirant a través del televisor, com si fos una finestra i tots aquells rostres ens estiguessin guaitant com si fossin el nostre propi públic. I nosaltres dos, el seu espectacle. M'engresca invertir la realitat.
Sempre tinc la precaució d'abaixar les persianes per evitar les mirades indiscretes. I ara mateix, la sola idea de tenir espectadors m'estimula encara més.
-Ho he aconseguit! -em dic a mi mateixa amb veu somiadora-. Ha desviat els ulls cap a mi i m'ha somrigut. Està encès. Segur!! I ara voldrà aprofitar la mitja part.
M'enlairo, i sense mirar-me'l m'assec al seu costat. M'estiro tancant els ulls amb els llavis apinyats com esperant un petó apassionat. El sofà es belluga quan ell s'alça. Obro un ull per esguardar-lo i veig com s'apropa al televisor per pujar el volum. Torna a seure, el partit encara no s'ha acabat. La seva expressió segueix sent la mateixa, tot i que el seu cos no.
Té gana, ho sé, m'ha deturat el petó perquè sap que si me'l dóna, li costarà frenar-se. Els sentiments s'apinyen en aquest moment. No li miro als ulls, em delatarien. La confirmació que no ho he aconseguit em dol.
La meva fantasia es trenca com si fos una bombolla de sabó.
M'aixeco. Surto de la saleta arrossegant les passes, els meus moviments han deixat de ser sensuals. Ara torno a ser la mateixa dona d'abans. La que sempre ha estat amb ell. L'ansietat que m'havia empès fins aquí ha desaparegut. Però em preo
cupen els pensaments que l'estan reemplaçant. Camino fins al dormitori. Em trec la seva camisa, abraço la roba tot apropant-me-la al pit. L'acarono, l'oloro. En ella ha quedat el meu suau perfum. L'únic record que tindrà del que hauria estat avui.
La deixo dins del seu armari i em torno a posar el pijama d'óssets.
M'adormo mentre l'espero.
El moviment del matalàs em desperta quan l'Esteve s'asseu. Estic tombada d'esquena a ell. El llit és un petit univers on cada nit ens retrobem per dormir. La seva mà em busca per sota dels llençols, és la seva manera de dir-me que li ve de gust fer l'amor. Fa servir la monòtona estratègia de sempre. Fingeixo dormir però no tanco els ulls, ell no me'ls veu.
La seva mà aviat pren consciència que avui no serà, i deixa de temptejar.
Ara el castigo. Però tot és un joc. Si vol res... s'ho haurà de guanyar. Ara és ell qui s'ha d'esforçar!



Comentaris

  • Bonísssim[Ofensiu]
    patri | 19-06-2006 | Valoració: 9

    M'ha encantat aquest relat! Té un climax!!!!!!!!!!!!! I a més, a qui no li ha passat alguna cosa semblant!
    Moltes felicitats guapa!

  • quina currada, pobreta![Ofensiu]
    helena | 22-05-2006 | Valoració: 10



    Collons, Quina currada!
    i l'Esteve és tonto rematat.

    merda de futbol.

    Genial, fantàstic.!!
    Faré aixó amb el meu maridet un dia que fagin futbol,
    encara que si es queda així d'imperterrit, em divorcio,jajajajaja.


    Superdivertit i molt àgil.

    PD: Posa't el pijama d'ossets un any seguit, apali

  • Quin clímax......[Ofensiu]
    copernic | 22-05-2006 | Valoració: 10

    Aquest relat és perfecte des del punt de vista de la narrativa. T'enganxa de seguida. Hi ha tants paral.lelismes entre el fútbol i el sexe!. I la reflexió profunda que fas de la relació sexual és de Hite o Kinsey. Les fantasies, aquestes elucubracions mentals que ens exciten tant i que enriqueixen la nostra vida sexual!. Magnífic aquest relat per tantes i tantes coses i me'n deixo moltes. Que hi farem!. Petons.

  • Quin clímax......[Ofensiu]
    copernic | 22-05-2006 | Valoració: 10

    Aquest relat és perfecte des del punt de vista de la narrativa. T'enganxa de seguida. Hi ha tants paral.lelismes entre el fútbol i el sexe!. I la reflexió profunda que fas de la relació sexual és de Hite o Kinsey. Les fantasies, aquestes elucubracions mentals que ens exciten tant i que enriqueixen la nostra vida sexual!. Magnífic aquest relat per tantes i tantes coses i me'n deixo moltes. Que hi farem!. Petons.

  • Quin patir! Que bo![Ofensiu]
    Unaquimera | 22-05-2006 | Valoració: 10

    Deu minuts de lectura saborosa, que et fa esdevenir còmplice des que desperta els sentits: colors i vista, pell i tacte, perfum i olfacte, ... i t'atrapa.
    Aquest començament, molt bo, però després... vaja, Gema, quin partir!
    Per què gràcies a les teves paraules, la lectora se sent al costat de la protagonista i els referents li resulten familiars i comuns; però també és capaç d'anticipar el resultat i voldria avisar-la, parlar-ne, dir-li: som-hi, noia, anem a prendre alguna cosa i a riure una estona!
    Per què no desitges que algú que t'ha arribat a resultar tan proper ( en aquest cas, propera ) resulti ferit i hagi de deixar anar els seus desitjos per l'aigüera... i esperar...

    En mig del relat, algun toc d'humor molt ben posat, per cert!

    Bons recursos! Sens dubte, ara que t'he descobert, t'he de llegir més...

    Una abraçada encantada!
    Una quimera

  • hola gemma34!!![Ofensiu]
    titina | 24-04-2006 | Valoració: 10

    ja feia dies que no et comentava cap relat i avui e sapigut que en tenies un de nou, l'acabo de llegir, que bo!! cada cop que llegeixo relats teus m'agraden més.
    realment això del futbol es un fàstic m'agradaria saber si en un barça-madrid hi hauria algun fanàtic capaç de deixar-ho per una nit de sexe esbojarrat...?¿

    un petó molt gran, per una gran persona!!!

    titina

  • collons amb l'Esteve !!!!![Ofensiu]
    jmgg | 24-04-2006 | Valoració: 10

    Un bon relat gemma, descrius com sempre perfectament una situació que tindria que ser quotidiana en molts llocs i que malauradament no es, tot i que suposo que hi ha llocs que si, El curset que vas fer d'escriptura a l'ateneu, deu haver funcionat, perquè el relat del petits detalls que fas, fan com sempre que el lector hi entri, be jo la trobo molt encertada.
    Felicitats 34, un altre relat teu per continuar llegint-te de tant en tant !!!

    Petonets i abraçades voladores per tu !!!!

    Josep Mª
    gege

  • Gooooooooooooooooooool ![Ofensiu]
    boigboig | 23-04-2006 | Valoració: 10

    Caram noia! M'ha agradat molt el teu relat, molt ben estructurat, molt ben trenat. Està basat en un relat que vas posar al fòrum, potser? Es que em sona una miqueta la història...

    Un dia, ho prometo, abans de morir (un dia ho entendràs), el comentaré amb molt més de detall. Però avui no puc, estic derrotat...

    Ah, per cert, m'encanta dir-m'he Esteve.
    Esteve, he he he, sí, quin nom més bó!

    Boig!

Valoració mitja: 9.88