T'estimo?

t'estimo...
aparentment tan fàcil de dir... però llavors és increïble com pot arribar a costar pronunciar aquestes paraules...
però, qui no ha tengut dubtes algun cop?

primera vegada que et llegeixo i m'encantes
directe a preferits

enhorabona!
un petonàs!

Senzill i sense artificis.
Evidenment, no és el paradigma de l'originalitat però aquí és a on rau, segons la meva modesta opinió, la seva grandesa.
Afortunadament a jo no he patit mai el dilema de la persona que aquí representes (he estimat o no he estimat i prou) però si que n'he conegut algú a qui aquesta pregunta li ha suposat patiments que a mi em resulten impossibles de descriure breument. No sé el que en pensarien aquestes persones que conec però penso que has expresat els seus sentiments i dubtes amb una presició de paraules i economia de retòrica que ja voldria més d'un.
Gràcies.

M'ha encantat la manera d'expressar el dilema.
Has expressat un de tans dilemes que se't poden presentar en la vida....

Es fácil decir "hola", es fácil decir "adiós", pero no es fácil decir "te quiero" y escuchar un "yo no".

conflictes interiors, saber si estimes es o no... i jo em pregunto...que es realment estimar? quin fet diferencial fa veure que estimes una persona, sense estar-ne enamorat? el petit lligam que separa l'amistat de l'amor es això, descobrir aquesta diferència...

menjar-te un gelat de maduixa i ser-ne alergic.

Si, t'estimo és una paraula molt forta, potser massa, i per aixó, avans de dir-la s'ha de coneixer.

crua realitat, és així...és tan complexe l'amor, que em pregunto si realment sabem estimar, suposo que és quelcom que aprenem mentre vivim. I respecte a qui perd més...penso que això, dependrà de la força dels sentiments de cadascú, en qualsevol cas sempre és fumut dir adéu en una relació. Molt bon relat. 1abraçada. ESPIRAL.

És molt bonic, i respecte a qui perd més,...diria que si ell sí que t'estima, perd més ell.

ja no hi ha ,marxa enrere....
comença un, bé l'altre...
s'obre la veda i a partir d'aqui...
cada cop més sovint... i et surt en moments de climax.. però a vegades t'agafa de sorpresa i si.. penses..
avui no m'acaba de sortir...
o bé, avui que ho dic jo...
i vas aprenent a
(el pròxim cop ho endarreriré...)
i així


QUINA GRAN FRASE LA TEVA PROFESSORA DE BALLET... bé, no és que ella sigui una frase si no que ai
vui dir que va dir...

aket relat esta mol bé però jo krek k kuan estimes algu u saps prou bé i k et surt del kor , no es tant dificil de pensar


no ??

Buf... Crec que quan estimes a algú de veritat ho saps. Pots estar amb una persona una vida i només tenir-li carinyo, i pots estar amb una persona una setmana i estimar-lo bojament per sempre més.
El teu relat fa que pensar i crec que, encara que cada persona estima a la seva manera, quan estimes a algú sents algo inexplicable, i llavors, coneixes l'amor.

Buf... Crec que quan estimes a algú de veritat ho saps. Pots estar amb una persona una vida i només tenir-li carinyo, i pots estar amb una persona una setmana i estimar-lo bojament per sempre més.
El teu relat fa que pensar i crec que, encara que cada persona estima a la seva manera, quan estimes a algú sents algo inexplicable, i llavors, coneixes l'amor.

és una bona pregunta aquesta!

Sovint, intuint allò que sentim, no acabem d'estar segurs si realment és amor i "obsessió" o si és sols un sentiment fugisser...

Últimament, algunes vegades, m'he preguntat si el què sento per a algú és realment amor, o si potser és una admiració cap a aquella persona però sense arribar al que comporta un T'estimo.

Davant d'aquesta pregunta, és díficil encertar una resposta amb la que hi estiguis d'acord i segura al 100%.

que vagi molt bé!
ens veiem,
Gemm@

(per cert, m'agrada la nova firma!!) ;)

m`ha agradat l'idea,

i la manera que la desarrollat

diuen que els sentiments no necessiten paraules ni reflexions, que són els actes els que et donen la resposta a preguntes com aquesta... Però, nosaltres, racionals com sempre, ens entestem a buscar paraules i preguntes que expliquin el que sentim. I llavors, apareix el dubte.
Molt real. m'agrada.

l'amor no funciona en termes de guanyadors i perdedors.

Altre cop! He quedat sorpresa d' identificar-me tant en unes paraules tant adients i senzilles. Jo crec que els dubtes formen part del'amor matiex, no és ni blanc ni negre, sempre hi ha una pinzellada de gris, que en part, és el que fa que sigui tant emocionant!

El teu relat està molt ben escrit i traspua els dubtes inherents a qualsevol sentiment, particularment l'amor. La vida és dubte. Potser per això és tan maca.

La nova foto és preciosa i ja s'hi pot veure la gamberreta que després n'ha sortit.

Petons i feliç any nou!

l'etern dolor...

Estimar no té definició, tothom estima de maneres diferents... Estimem?.Amb quins matissos?.
Ostres Gemma, llegir-te avui encara m'omple més el cap de reflexions...
Només puc assegurar que estimar a algú sense condicions, sigui de la manera que sigui, és una llum sempre encesa al nostre cor.

Besets de cap d'any i que s'ompli el que ara comença de somnis per a realitzar i de desitjos complerts.

angie

de l‘enamorament; és fàcil saber si estimes de veritat? Ens han fet mal alguna vegada i ara posem l'escut i ens perdem el millor? Com dir-li a qui t'estima que no és correspost?
Amb poques paraules planteges interessants qüestions que ens fan cavil·lar si les volem aprofundir una mica.
La meva contradicció: m'agrada quan te'n rius, però no et puc veure els preciosos ullets aclucats...

Bon any !!

el teu relat, aquest lluita interna, aquesta por al fracàs, deixa veure que te l'estimes i molt. Hauríem de poder parlar dels sentiments com qui parla del temps, amb naturalitat i sense por.. però no ens agrada patir.

Enhorabona !