fantasica.com

0. El creador

El primer que fa només llevar-se, és connectar l'ordinador. Després prepara el cafè i pixa. Amb la tassa al costat de la pantalla i el cendrer amb una cigarreta cremant-se, introdueix la contrasenya i entra a la seva pàgina. Durant la nit ha tingut 2.734 visites. El full de càlcul que ha annexat a la pàgina principal informa que té una mitjana de 4.628,77 visites diàries, produint-se un increment mensual del 12%. Ha començat el febrer, avui fa un any que ho va crear. S'assegura que els de l'empresa que el va despatxar també hagin entrat els últims dies i somriu. El satisfà pensar que deuen donar-se de cops al cap, veient l'èxit que té la seva iniciativa, que ells van desestimar per poc creïble.
El primer que va fer fou inventar-se un personatge virtual, un alter-ego a la xarxa que no ensenyés que ell era un tipus amb entrades, cabell desordenat, una panxa cada dia més agosarada i una tendència creixent al onanisme i a l'aïllament social. Però precisament fou aquesta afició a la masturbació compulsiva el que li va donar la idea. Si en temps passats havia arribat a pensar que era un ser menyspreable, com alguns el consideraven, ara ho veia com una dot. De fet, la pàgina que va crear havia aconseguit reduir les seves palles ja que li creava una fantasia més enllà de la necessitat de satisfacció física immediata.
Després de comprovar, per monotonia, les estadístiques, va començar a llegir algunes de les noves fantasies que la gent demanava que ella, el seu jo virtual, acomplís per internet. Ella, la Fantàsica, sortia només insinuada, com a fons de pantalla, a l'inici. Evidentment, de tant en tant, apareixia un il·luminat que explicava una fantasia impossible, i cordialment ella el descartava. Però la majoria podien resoldre's amb una mica d'imaginació.
El procés era el següent. L'usuari o usuària entrava a la pàgina, s'hi registrava omplint unes dades molt simples i donant un nom virtual, un nick. Al cap d'uns minuts, un programa dins el programa mare validava les dades i enviava un mail a la persona confirmant-li que havia estat donat d'alta. Un cop fet això, aquest usuari tenia accés a la pàgina principal, en la que podia entrar a la descripció de la Fantàsica i a les bases del joc. Si ho havia entès bé, escrivia la seva fantasia, aquella que té des de fa anys o amb la que somnia constantment. Si la Fantàsica llegia la fantasia i li agradava, la responia amb un relat eròtic d'allò més elaborat.
El que ningú sabia és que aquell geni i boig dels ordinadors, havia creat un programa, dins d'un altre programa, que creava addicció. Només entrar-hi, uns petits impulsos emesos per la pantalla estimulaven una part del cervell i, clic, ja estava. Era improbable que algú visités la pàgina un sol cop a la vida. I aquell personatge començava a ser famós. Fins i tot un diari local en feia una ressenya.
Un dels problemes que sorgiren al començament era que no podia abraçar totes les coses que li escrivien, així que anà convertint-la pàgina cada cop en més selectiva. Ella escollia un tipus d'usuari. No deia en lloc com feia la selecció, però segons les dades introduïdes i segons la fantasia, un programa dins el programa mare elegia per ell. Havia arribat a tenir cinc-centes fantasies en un sol dia i, encara que limitades a 1000 paraules, li resultava impossible, per temps i per avorriment, llegir-les totes. La màquina ho feia per ell i al cap del dia, en quedaven unes vint-i-cinc que llegia amb ganes i que responia amb diversió, les destacava a la pàgina de les millors fantasies. Ningú podia repetir fantasia, excepte aquells que, al cap del mes, es trobaven entre les cinc millors de totes les rebudes. Havia trigat quasi dos anys en fer tota la pàgina. Ara, gràcies a ella, s'hi guanyava molt bé la vida. Als seus trenta-sis anys, ha trobat finalment una manera de satisfer les seves fantasies que no passa per marcar números de telèfon desconeguts i dir porcades, ha abandonat finalment l'experimentació amb pàgines web de pederastes i s'estalvia molts diners en putes.
El segon problema és que un dels usuaris, que firma com a "Jo_Claudi", està acaparant tota la seva atenció i comença a sentir-se irremeiablement atret per les seves fantasies, les millors que ha llegit mai, encara que simples i quotidianes. Potser té una vena homosexual que desconeix.


1. L'usuari

Per segon més consecutiu, la Clàudia té una fantasia entre les cinc millors a la pàgina de la Fantàsica.com. El seu nick és "Jo_Claudi". La idea d'imaginar-se que és un home li va venir quan, sense entendre com ni per què, va sentir-se irremeiablement atreta per la figura misteriosa de la protagonista de la pàgina. El seu sentit lèsbic es va despertar de sobte, imaginant-se una noia morena, d'uns vint-i-un o vint-i-dos anys, de bona figura, un somriure encisador, unes cames llargues i uns pits joves i perfectament proporcionats. No entenia què passava, però cada cop que obria aquella pàgina estava nerviosa i esperava anhelant la resposta de la noia a la seva nova fantasia. Per assegurar que tot anava bé, cada matí, només arribar a la feina i amb l'excusa que revisava l'agenda i el correu, es tancava al despatx i rellegia la seva fantasia resposta per la Fantàsica, notant a cada línia com s'escalfava. Havia arribat a masturbar-se en aquella cadira giratòria i el seu rendiment laboral havia baixat, n'estava segura, des que la coneixia. Però ara era com un vici destructiu que un sap com el perjudica però no se'n pot desfer. Ha arribat a canviar la contrasenya del seu ordinador personal més d'un cop per setmana per evitar que ningú descobreixi en què passa part dels matins. Quant surt del despatx a parlar amb la secretària o quan és en una reunió, se sent culpable, però alhora imagina la noia acomplint les seves fantasies masculines i s'excita, es descentra i perd el fil del que s'està parlant. El pitjor, però, fou quan s'insinuà al cap del departament i aquest li cridà l'atenció, passà tanta vergonya que ara és incapaç de mirar-lo a la cara. No, les seves fantasies només es compleixen a internet. La Fantàsica esdevé la seva amant impossible, imaginada per una silueta i una descripció, vista en diferents llocs i situacions per una ment cada cop més enfocada a imaginar fantasies noves. La última transcorria, precisament, en una reunió. En ella, Jo_Claudi tenia una companya asseguda al costat que el masturbava per sota la taula, amb tanta subtilesa que ningú més de la sala se n'adonava. Era una fantasia simple, però real, diària últimament. En una part més utòpica, la companya de feina s'amagava sota la taula i li feina una fel·lació. Però no podia continuar així i ho sabia. L'acabarien despatxant.
Va decidir escriure una carta a la Fantàsica en la que s'acomiadaria. Li agrairia haver-li fet descobrir un món nou, unes possibilitats de la imaginació sexual que tenia oblidades en un racó perdut de la memòria. Li diria també que l'ha absorbida massa i que no és el moment, per la seva situació vital, de deixar-se corrompre per una cosa així, si és que se'n podia dir corrupció. I mentre imaginava la carta, la Clàudia va veure una mà fugissera de dona que li acariciava el clatell i després sentí el frec d'una cabellera negre per la esquena. La mà baixava pel pit i li acariciava, notà la humitat d'uns llavis al coll i ja no pensà que era un home, sinó una dona fent l'amor amb una altra dona.
Quan el cap de departament entrà i la trobà retorçant-se sobre la cadira, no va saber si tancar la porta o muntar un escàndol. Per la seva ment, també va passar la idea d'aprofitar la situació, si colava, i afegir-se a aquella festa individual.
L'endemà, ella, avergonyida i temorosa, va presentar la seva dimissió, dient que no s'atrevia a entrar cada dia en aquella oficina després del que havia passat. El cap de departament acceptà diligentment la carta i no va fer cap comentari. En el fons, tots tenim fantasies, va pensar. Però cal guardar la imatge i si allò se sabia el farien fora a ell per no prendre mesures.


2. Fantàsica

Asseguts en una taula, l'advocat del creador de la web fantasica.com i quatre negociadors de diferents empreses dedicades a internet estaven en un moment de silenci. Hi havia quatre ofertes, cada una més sucosa que l'anterior. L'advocat, un noi jove que tenia una dot especial per aquelles situacions, era l'únic que estava tranquil i ara trobava brillant la idea de reunir-los a tots junts, així veia quines cartes tenien i allò es convertiria en una subhasta en pocs minuts, cada un pujant més alt que l'altre. Ell mateix havia resistit poc a la temptació de la Fantàsica i n'era un usuari habitual. No coneixia el creador en persona, només per mòbil i per correu electrònic. Però d'aquí a una estona seria un tipus ric de debò. Va mirar les cares dels altres quatre, i va veure clarament que InterCom guanyaria la subhasta, no només per ser l'empresa més poderosa de totes, sinó pels ulls grisos del seu negociador, que denotaven que les tenia totes amb ell. Des que a una revista d'àmbit internacional havien dit que la pàgina de la Fantàsica era la més creixent en els últims mesos, amb un increment del 114% mensual, que s'havia disparat vertiginosament l'últim any, i que el seu valor es trobava per damunt de dominis com Yahoo o Google, fins ara els més cars de la història, les trucades s'havien disparat. El creador li havia confessat que no era capaç de mantenir la pàgina i que aquesta s'havia d'explotar per una empresa que podés dedicar-hi gent i diners. Segurament, perdria part del seu encant. El que més gràcia feia a l'advocat era que ningú sabia que la Fantàsica era un tipus que fregava els quaranta, estava obès i la seva imatge personal era de deixadesa absoluta. Tots creien que era, realment, una universitària que acabava de treure's la llicenciatura i venia la seva idea al millor postor.
- Està bé -va dir trencant el silenci un dels homes -. No podem passar de sis milions.
La cosa començava a rutllar.
El creador de fantasica.com era un on
anista que tothom creia menyspreable. Feia uns quatre anys, treballava com a dissenyador de pàgines web per la mateixa InterCom i va fer una proposta que no va agradar a ningú, encara que el que menys va agradar és que fes servir els dominis de l'empresa per tirar-la endavant sense permís. Havia creat una pàgina on una noia de ficció responia per correu a les fantasies sexuals de qui hi escrivia. Usuaris i usuàries que es registraven i posaven lliurement i en l'anonimat allò que més els escalfava. Amb el temps, ell se'n llegia unes quantes i les responia imaginant-se que era la Fantàsica, una universitària que es pagava els estudis amb aquella web. Només amb uns mesos, quan el creador ja havia estat despatxat de la feina, se li va col·lapsar. Aleshores va instal·lar un subprograma que eliminava part dels correus segons la quantitat de paraules i segons la temàtica, definida per paraules clau. Tot i així, va haver d'anar reduint el filtre per evitar que cada matí es trobés una sobrecàrrega a la seva Xarxa. El negoci però, va començar-li a rutllar econòmicament quan altres webs de l'estranger oferiren traduir-la. En un any, guanyava quatre cops més que a InterCom. Els havia guanyat la partida, i per això l'advocat sabia ara que InterCom faria la última oferta i els demés no podrien competir-hi.
- Nosaltres en pagarem vuit, és la última paraula.
L'advocat esperava. Quedaven dues ofertes i ell no n'acceptaria cap per dessota els 15 milions d'euros.
La propaganda va començar a arribar als catorze mesos d'haver-se obert la plana, quan les visites diàries pujaven a més de 10.000 persones de més de vuit països europeus i llatinoamericans. Les crítiques de diferents grups socials a la pàgina, que van sorgir en diaris i per la ràdio, només van aconseguir disparar-ne el preu. Deien que la gent se'n perjudicava i posaven exemples d'alguns que havien perdut la feina, doncs fins i tot s'atrevien a especular en el fet que la pàgina tenia algun contingut que creava addicció. No ho podrien provar mai i, quan ho fessin, fantasica.com ja no dependria del seu client. El pobre, enamorat del seu propi personatge, estava una mica trastocat i deia que s'imaginava que era ella follant amb un tal "Jo_Claudi" que creava les millors fantasies. Però la raó principal per vendre's la pàgina, era que "Jo_Claudi" ja no escrivia.
- Dotze milions.
Els de Webmaster sabien que més a baix haurien perdut. I segurament podrien arribar a catorze o quinze. I els altres, perquè seguien callats? Amb un cop de veu podien fer la oferta definitiva. L'advocat esperava. I tenint en compte el que guanyava per hora podia esperar tant com fes falta.
El creador vivia en un pis llòbrec encara que tenia previst comprar-se un àtic collonut al centre de la ciutat. No se sabia què faria després de vendre la Fantàsica, però segurament acabaria consumit pel seu ego i pel seu propi sentit de la autodestrucció. Això a l'advocat, ja li era igual. S'emportava un 12% de la venta. Si era de 15 milions, volia dir que per ell hi havia, ni més ni menys, l'esgarrifosa quantitat de 1.800.000 euros. Només pensar-hi s'excitava.
- Quinze - va dir el de Webmaster.
El somriure de l'advocat va créixer. Ja tenia la quantitat que volia com a mínim, ara tot era de més, de propina.
Al seu àtic, el creador de fantasica.com deia que no hi posaria internet, per no saber què passava amb el seu personatge. I no miraria les notícies de la borsa per veure com les accions d'InterCom es multiplicaven després de comprar la seva pàgina. Ja els havia demostrat qui era el millor i amb allò en tenia prou.
- Dinou.
InterCom havia parlat. Els demés van esbufegar i van retirar-se. L'advocat obrí la seva cartera, va treure el contracte i l'allargà per què fos firmat. Sabia que podrien oferir-ne uns quants més però ja no els volia. Ni ell ni el seu client necessitaven la propina.