De seques i de verdes

Un relat de: George Brown

El camí no porta enlloc
malgrat això la noia camina

busca els raigs de sol
per escalfar la pell clara

el pagès la saluda
ella li retorna un somrís

...

esgotada / plora

...

dorm per oblidar / somia
el silenci la turmenta

veu passar un estel que
s'emporta el seu desig

immòbil espera
fuma per oblidar

...

fingint / riu

...

saluda a tothom
expressa la seva felicitat

centre del món
se sent gran / cel blau

avui unes flors grogues
demà potser vermelles

...

un poema / un llibre

...

cel gris / esperança
tímid somriure sincer

es hora de tornar cap a casa
xino-xano / sense presa

aquells ulls petits i profunds
la miren / torna a ploure

Comentaris

  • uff... quina frase[Ofensiu]
    Gemma34 | 27-08-2006

    "veu passar un estel que
    s'emporta el seu desig"

    és preciós. Però tremendament trist. Ara he descobert que, quan un desig se m'ha complert, ha estat robat d'algú altre. No li tornaré a demanar cap desig als estels...

    Un petonet Jordi.

    @--'-,---



    Gemma34

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de George Brown

George Brown

36 Relats

250 Comentaris

71110 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
"Què escriure quan,
el seny posseït pel
vici del sentiment,
fuig cec, vers un mur
de soledat infranquejable?

Només queden records
del naufragi d'un somni,
i els reculls, un per un,
com restes d'un tresor.
Car, són bocins del no-res.

Mira't a l'espill del mar,
al tocador de la lluna!
Allà veuràs qui ets,
veuràs que no ets,
pols d'una nit, més, ... univers.

I curiosament,
quan més entens
la imperfecció del moment,
més t'endinses per fer-lo,
més absurdament perfecte."