tic tac

deliciós. Especial. Com un ferment, va fent brollar emoció rera moció a cada vers.
Una vegada més la meua admiració i agraïment per escriure.

SALUT, poeta.

l'univers per arribar aquí. Podem pensar en les estrelles, però el que importa es el qui tenim al nostre cantó. Quina gracia, (suposo que hauras vist: Paris, Texas) tinc un conegut que va escriure: "Plaça Raïms en dos segons" a RC, on es referia a Girona. Les circumstancies molts de cops només fan que hi hagin camins que es creuin! Salutacions desde els voltans de Girona!

mmmh... aquest final em fa pensar molt.

"d'aquesta estranya serenor
que ens permet, falsament,
aturar-nos"



Gemma34


.

El temps l'hem inventat per poder copsar la vida.
La vida funciona sola, amb nosaltres, sense acotar-se.
Nosaltres volem retenir els moments.
Per això hem inventat el temps.
Quan un moment ens atura... ens fa basarda deixar-lo enrera... per si no torna.

Imaginem... desprès d'un moment en ve un altre, imaginem-lo... però no el prejutgem.

Ho dic, però a mi, em costa fer-ho.

Gràcies per el poema.

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

separades per un silenci que tanca un munt de sorolls, quina paradoxa!. M'ha encantat!

"l'ara ja és l'empremta
del desig i de la por,
del moviment dels teus ulls,
d'aquesta estranya serenor
que ens permet, falsament,
aturar-nos."

bons versos, manel! i m'atreveixo a resumir-los

l'ara és el demà de l'ahir
i el temps és el batec que els fa viure,
sembla de vegades regalar-nos un instant màgic de quietud però tot i ésser màgic,
només ho fa per sobreviure...

angie

què passa...no se'n adonen de que ets bo?...jo si...un altre que m'ha agradat.