m'ha cridat l'atenció l'aspecte visual del teu relat. I he fet un recompte: 593 caràcters en el primer paràgraf, 662 en el segon i 648 en el tercer. Vuit línies el primer, nou i nou els altres.

L'equilibri perfecte que convida a llegir. Ni massa ple ni massa buit. Cosa que sovint oblidem quan escrivim i ens queden uns texts descompensats que s'acceleren on no toca o acaben per ser feixucs.

Així tenim partida doble de virtuosisme: el del Déu que crea mons i el de l'autor que crea relats. Felicitats.

Molta sort i ens seguim llegint.

D'aquells que s'han de llegir en veu alta per capir tot el que vol dir.

M'agrada el joc. El fa interessant i provocador. Molt encertat.

L'únic és que no acabo de trobar el significat correcta de "camabalb". Tot i que és una paraula ben maca.

Molta sort i ens seguim llegint!

Ja és ben cert que de virtuosisme n'hi ha de tota mena. Fins i tot entre els pispes!

Una història ben descrita, talment com un diari personal ple de records entranyables.

Molta sort i ens seguim llegint!

Quin joc de V que van i venen per tot el text!

Ritme i gràcia. Un bon relat que arrisca en la juguesca.

M'agrada això de " assenyalant amb vehemència el ver vedat de la veïna"

Planteges una idea força pertorbadora: una ment malalta? Un geni pertorbat? Un fantasma amb vocació d'escriptor?

I segur que en surten moltes més.

Obtenir tantes expectatives en tan poques línies és tot un èxit.

Anar constatant a poc a poc la situació en què es troba la protagonista fa que el relat resulti inquietant i que vulguis saber que passa al final amb el nadó.

Al final, però, crec que li cal explicar-lo una mica més. No acabo de veure el què passa en el bressol ni la reacció final de la mare.

Que la serp xucli la llet per donar-la al nadó és un bon gir inesperat que cal deixar-lo prou clar, tot i la dificultat de la quantitat de paraules.

M'agrada com fas avançar la història. Té molt de ritme.

Una cosa més: quan facis un punt i a part, deixa dos espais. Això fa que sigui més agrait de llegir. La pàgina de relatsencatalà apilona el text i no resulta còmoda.

Molta sort i ens seguim llegint.

aquest bucle etern en què viu atrapada la nena: crear, ser devorada, ressuscitar.

Un concepte molt temptador per anar creant històries de terror.

Molta sort. Ens llegim.

Ben bé podria anar a la categoria del mes vinent. Quin patiment, pobra dona!

Trobo que expliques molt bé tota la desorientació de la protagonista i l'absurd de l'intent de comunicació, tot i que per ella és ben real.

Una bona història.

Ens llegim i molta sort.

M'agrada aquesta tendra mirada al fantàstic que sempre és veritat en els ulls d'un nen.

Ara, el canvi de temps verbal trobo que, pot ser, grinyola una mica. Serveix com introducció a l'acció, però com que la història flueix molt bé, no acabo de veure'l.

Ens llegim i molta sort.

Has emprat un mot molt específic i humà (la moixaina fa referència a tocar la galta) per definir el que fa el vent, dotant-lo de suavitat i tendresa. Alhora que en molt poques paraules ens portes la tardor fins a casa.

Salutacions quetzcoal! Ara feia molt de temps que no gaudíem de cap escrit teu i, la veritat, fa il·lusió trobar veus de fa temps.

...no hi ha cosa que em molesti més. Serà que ja no escolto el cant de les sirenes.

Un bon relat. Curt i precís. Com ha de ser.

maliciós d'orella a orella és el que tinc en aquest moment...

Un relat molt bo amb un ritme excel·lent.

(tu diu un que té un fill il·lustrador i els avis no acaben de veure-ho clar...), i que fan difícil les explicacions i més per telèfon!

Un bon reflex de la realitat a les dues bandes de la línia.

i la realitat es confon amb la imaginació tot és possible.

Un relat interessant, que es llegeix amb fluïdesa.

tendra i emotiu molt ben explicat (com és habitual en els teus contes).