Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

Barcelona,

93 Relats, 471 Comentaris
125158 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares

Últims relats de David Gómez Simó

Últims comentaris de l'autor

  • David Gómez Simó | 18-12-2020

    Anar constatant a poc a poc la situació en què es troba la protagonista fa que el relat resulti inquietant i que vulguis saber que passa al final amb el nadó.

    Al final, però, crec que li cal explicar-lo una mica més. No acabo de veure el què passa en el bressol ni la reacció final de la mare.

    Que la serp xucli la llet per donar-la al nadó és un bon gir inesperat que cal deixar-lo prou clar, tot i la dificultat de la quantitat de paraules.

    M'agrada com fas avançar la història. Té molt de ritme.

    Una cosa més: quan facis un punt i a part, deixa dos espais. Això fa que sigui més agrait de llegir. La pàgina de relatsencatalà apilona el text i no resulta còmoda.

    Molta sort i ens seguim llegint.

  • David Gómez Simó | 04-12-2020

    aquest bucle etern en què viu atrapada la nena: crear, ser devorada, ressuscitar.

    Un concepte molt temptador per anar creant històries de terror.

    Molta sort. Ens llegim.

  • David Gómez Simó | 20-11-2020

    Ben bé podria anar a la categoria del mes vinent. Quin patiment, pobra dona!

    Trobo que expliques molt bé tota la desorientació de la protagonista i l'absurd de l'intent de comunicació, tot i que per ella és ben real.

    Una bona història.

    Ens llegim i molta sort.

  • David Gómez Simó | 20-11-2020

    M'agrada aquesta tendra mirada al fantàstic que sempre és veritat en els ulls d'un nen.

    Ara, el canvi de temps verbal trobo que, pot ser, grinyola una mica. Serveix com introducció a l'acció, però com que la història flueix molt bé, no acabo de veure'l.

    Ens llegim i molta sort.

  • David Gómez Simó | 17-11-2020

    Has emprat un mot molt específic i humà (la moixaina fa referència a tocar la galta) per definir el que fa el vent, dotant-lo de suavitat i tendresa. Alhora que en molt poques paraules ens portes la tardor fins a casa.

    Salutacions quetzcoal! Ara feia molt de temps que no gaudíem de cap escrit teu i, la veritat, fa il·lusió trobar veus de fa temps.

  • David Gómez Simó | 18-11-2015

    ...no hi ha cosa que em molesti més. Serà que ja no escolto el cant de les sirenes.

    Un bon relat. Curt i precís. Com ha de ser.

  • David Gómez Simó | 18-11-2015

    maliciós d'orella a orella és el que tinc en aquest moment...

    Un relat molt bo amb un ritme excel·lent.

  • David Gómez Simó | 18-11-2015

    (tu diu un que té un fill il·lustrador i els avis no acaben de veure-ho clar...), i que fan difícil les explicacions i més per telèfon!

    Un bon reflex de la realitat a les dues bandes de la línia.

  • David Gómez Simó | 18-11-2015

    i la realitat es confon amb la imaginació tot és possible.

    Un relat interessant, que es llegeix amb fluïdesa.

  • David Gómez Simó | 16-11-2015

    tendra i emotiu molt ben explicat (com és habitual en els teus contes).

  • David Gómez Simó | 16-11-2015

    que el pitjor invent de la humanitat és el mòbil! Ara ja provoca morts fins i tot per avorriment...

    Trobo que has explicat molt bé tota la història i que amb molt poques paraules ens ofereixes un mon molt viu.

  • David Gómez Simó | 16-11-2015

    Quina mala llufa donar una hora falsa! Però ja m'agraden ja aquestes respostes als impertinents dels telèfons.

    Un relat ben trobat.

  • David Gómez Simó | 17-09-2015 | Valoració: 10

    per parlar d'un tema complicat. Ho fas amb tendresa i com espectador que sap valorar allò que veu.

    Tot un exemple.

  • David Gómez Simó | 17-09-2015

    Primer de tot: benvinguda a relats!!!

    Has fet un relat que sembla un discurs un xic nerviós. La història està bé, té ritme i la narradora sembla tenir molta història al darrere per explicar, però no acaba de fer-ho.

    Em sembla que tens molt a explicar, però que t'ha fet una mica de cosa allargar-ho (pot-ser m'equivoco). No dubtis en ficar per escrit tot allò que vols dir i, un cop fet, pots anar polint el que vegis sobrer. Quedarà una història encara més interessant.

    Una abraçada i ens anem llegint per aquí.

  • David Gómez Simó | 17-09-2015

    que tantes vegades se'n miralla amb el pensament en blanc. Crec que tots ens el mirem com amic desafiant i ens agrada el repte, encara que de vegades costi posar res per escrit.

    Un relat que ens representa força bé a tota la comunitat de relats.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: