La indecisió

Un relat de: Gemma34

Els peus sobresurten lleugerament de la cornisa. El pont, des d'aquí sembla més alt. I la poca profunditat de l'aigua m'espanta. Miro els peixos nedant en l'aigua cristal·lina. Les pedres del fons es dibuixen amb claredat. M'imagino estavellada en una d'elles. Fins i tot se'm projecta la imatge de la sang escampant-se per l'aigua abans fins i tot que això passi. M'inclino. Cada cop una mica més. Les cames em tremolen. Hi ha una part de mi que no voldria ser-hi, és la que em reté en aquest estat de perplexitat. Tinc por. Mai abans no havia arribat tan lluny.
Els darrers minuts els malgasto fent-me un munt de retrets. No m'adono que sóc l'única que pot evitar-ho. Tot depèn de mi.
M'agafo a la barana amb força. I quan inclino el cos encara em subjecto més, cenyint un punys que no es volen obrir, com si no obeïssin l'ordre de saltar. El vent juga amb el meu cabell. La meva pròpia cabellera sembla una gran mà que em tapa la cara. El vent bufa amb intensitat i m'escabella, li dóna vida pròpia, balla amb el seu so. Tanco els ulls. L'oïda s'aguditza, el xiulet del vent es converteix en música. Per un moment, penso que un cop em llenci en el buit m'agafarà en el vol per deixar-me caure amb suavitat mentre descendeixo. Balancejant en l'aire com si fos un mocador.
Calculo els seixanta metres que hi ha fins al rierol. Quants segons trigaré a caure? Tindré temps de penedir-me'n mentre volo?
Fa dies que em dic a mi mateixa que això és el que he de fer, i ara que sóc tan a prop d'aquest disbarat ha desaparegut la seguretat que m'encoratjava. Sóc covarda. Ho reconec. M'estimo la meva vida més del que em pensava. No puc tirar-me. M'agafo fort al fred metall i redreço l'espatlla. Em quedo clavada per culpa del vertigen mentre una freda suor recorre el meu cos. No estic preparada. Reculo amb presses amb la cara blanca. La meva expressió fa por. Estava a punt de fer una ximpleria. I ara me n'adono. No, no vull saltar. Però una mà em detura.
-Què fas? Després de tanta estona per tirar-te i ara no ho fas? -em rondina aquell home amb veu desagradable-. Sempre fas igual! -diu mentre em deslliga la corda que em subjecta-. Hi ha gent que s'espera, fas perdre la paciència! Ja pots treure't el casc. A qui li toca ara?


Gemma34

Comentaris

  • Hola; vols enviar-ho a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 22-09-2008 | Valoració: 10

    M'agrada !

    eL TEXT COM ANNEX A L'EMAIOL EN LLETRA FORMAT WORD.

    LA IMATGE [ SI LA TENS ] TAMBÉ COM ANNEX

    E.mail a : tribuna@guimera.info

    Coneixes Guimera`?

    És un lloc per saltar - si això t'agrada, clar -

    i la pàgina www.guimera.info ?

    És un bol per publicar - si això t'agrada, clar -

    Gràcies poer endavant,

    tribuna@guimera.info

    Antonio Mora Vergés

  • Corda real o ficticia[Ofensiu]
    Avet_blau | 31-05-2008 | Valoració: 10

    Entre el suïcidi i la emoció;
    una corda real o fictícia que ens manté vius;
    saltar , llançar-se al buit de la vida,
    perquè no la vols viure,
    o perquè està buida d' emocions.

    bon relat.

    Avet_blau

  • Molt maco[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 19-09-2006 | Valoració: 10

    M'ha encantat com es va desenvolupant el relat. Fas que es visqui l'acció mitjançant el ritme que dones a les frases. Enganes al lector, d'una manera molt ben feta, ja que no tens temps de fer-te una idea del desenllaçs fins que hi arribes.
    En un altre moment seguiré llegint els altres relats
    Enhorabona i una forta aferrada pel coll des de Sóller- Mallorca
    Josep

  • molt bo![Ofensiu]
    aigua de mar | 11-04-2006 | Valoració: 9

    Sí senyora! ens has ben enganyat! quin patir!
    original i ben escrit. Felicitats!

  • aiiii[Ofensiu]

    Ostres, ens has enganyat! Ben fet.

  • Quin final![Ofensiu]
    patri | 05-04-2006 | Valoració: 9

    Quin final!!!!!!! Lògicament, creia que era un suicidi! Però és clar, hauria d'haver pensat que era un relat escrit per Gemma34! No podia ser el que realment creia que era! Un final perfecte!

  • Puenting... ha ha ha![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 18-03-2006 | Valoració: 10

    Està molt bé! Té la seva gràcia aquesta ironia.

    La frase del perfil: "No et prenguis massa seriosament la vida", no m'agrada.

    Prefereixo la frase: "La serietat, la dignitat i el respecte, nostres raons d'ésser".

    Tot és relatiu i tot és plural... però jo ja sé com sóc. ;)

  • Tu, sempre...[Ofensiu]
    rnbonet | 10-02-2006 | Valoració: 10

    ...jugant amb el lector, enganyant-lo, portant-lo per l'estreta corda del "serà?, no serà"...
    I jugant també amb les imatges, les literàries i les fotogràfiques... fins arribar a la sorpresa final, al colp definitiu, a la carcassa final...
    Segueix sorprenent-nos!!!
    Salut i rebolica, xicona!

  • Ainoa | 08-02-2006

    i jo que pensava que aquesta era de veritat, però me n'alegro. La meva germana la setmana que ve ha de saltar en paracaigudes, però aquests últims dies li esta entrant la por, ara té vertig, no soporta les alçades, té por de les nories, té por de pujar a un andami... i ara comença a pènsar que no podrà llençar-se des de l'avio. El teu relat m'ha fet pensar en la mateixa por que patirà ella, el dia 18.

    Els teus relats sempre tenen algun toc únic, un final que no te l'esperes, o alguna cosa màgica.

    Merci pel teu comentari, però vigila que et prenc la paraula!!

    Un mua!!

    Ainoa

  • Quin ensurt![Ofensiu]
    angie | 07-02-2006

    No podia ser, la Gemma no podia escriure un acte de covardia i d'un silenci negre...

    Has aconseguit el que pretenies i això és el que enganxa de continuar-te llegint... El relat ben desenvolupat i ens expliques detalladament cada pensament que passa pel cap del protagonista, ens introdueixes molt bé dins la història.

    Petonets red bull (amb ales)

    angie

  • Sempre Gemma34[Ofensiu]
    jmgg | 07-02-2006 | Valoració: 10

    Mira que m'has tingut enganyat, però mentre el llegia, no podia donar crèdit al que estava passant, l'ha gemma escrivint això, però el final es teu, dintre de la teva línia, fantàstic, ens has tingut amb el cor encongit durant uns minuts.

    Només un petit retret, desprès de llegir-ho cinc cops m'han he donat compte :

    "Miro els peixos nedant en l'aigua cristal·lina"
    "Calculo els seixanta metres"

    Ja se que els narradors podeu fer determinades concessions a la veritat, però a seixanta metres no hi ha ningú que pugui veure un peix a l'aigua per molt cristal·lina que sigui

    Tot i que te que ser maco el "puenting".

    Ara que per llençar-se a la vida també es te que ser molt valent, i no tothom ho es, sempre hi ha gent que ni amb el casc posat son capaços de fer el que el cor els i demana !!!!


    Endavant i força amb els teus escrits gemma


    Petons i alguna abraçada

    Josep Mª

  • Vertígen[Ofensiu]
    Biel Martí | 07-02-2006

    La idea simple de trobar-me a seixanta metres del terra (o de l'aigua) ja em produeix vertígen. La història també, està ben narrada i el ritme pausat ajuda a crear una ambientació d'acord amb les reflexions del/la protagonista. Potser per aquesta ambientació, el final m'ha decebut lleugerament, doncs trenca la "profunditat" de tot el relat. Segurament ho has fet expressament, però en opinió personal desvirtua l'estil general, doncs està molt ben escrit.

    Biel.

    PS: la foto és perquè poguem concentrar-nos més en el relat? Hahahahahaha!

  • Ens has fet el salt[Ofensiu]
    Somuf | 06-02-2006 | Valoració: 9

    Bona de debò. Res és el que sembla i tot se sembla ben mirat. Un petit detall obviat fins al final i la nostra imaginació es deixa menar cap a on una mà habil i una paraula justa vol i desitja. Sort que ha estat un relat curt, cinc segons més aguantant la respiració i hagués arribat a veure com es treia el casc.
    Gràcies.

  • M'has enganyat[Ofensiu]
    Màndalf | 06-02-2006 | Valoració: 10

    un altre cop, ho reconec. Amb aquesta facilitat per engatussar no sé si vindré a menjar creps, miraquetdic.

    Molt bona la idea i tal com l'has presentat. Un assaig sobre un possible suïcidi que al final es converteix en un esport aventura; ho he trobat genial.

    Potser al final les paraules de l'instructor les hagués canviat i l'hagués animat a tirar-se... no trobes? Va, va, tirat que tu pots...!! Tirat d'una vegada vatualolla!!

    Val, val, dius que hi ha cava?... això ja és una altra cosa... ja vinc, ja vinc...

    Un petó

  • el salt[Ofensiu]
    jacobè | 05-02-2006

    Des de la cornisa ja he previst que venint d'una escriptora vital no li podies fer un salt a la vida.
    Tenir por és senyal que valores la vida i sobretot que t'estimes a tu!
    Lo fotut és tenir por al viure...
    M'ha agradat!

Valoració mitja: 9.73

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gemma34

Gemma34

43 Relats

564 Comentaris

106022 Lectures

Valoració de l'autor: 9.34

Biografia:
"...qui s'asseu en el fons d'un pou per contemplar el cel el trobarà sempre petit..."





gemma34-@hotmail.com