Ens poses un mirall que reflecteix una deshumanització subtil que avança sense aturador.És la societat en la que ens hem convertit. Quina tristesa blana que en resta. Fa pensar en que segurament no controlem les nostres vides ni pensaments. Som com titelles alienats que s'autoenganyen per simular vides felices i plenes.

gypsy

S'ha de reconèixer que el noi és tossut. Acabarà comprant L'Odissea d'Homer, però primer es patejarà unes quantes llibreries. Aquest noi promet.

Molt bo!

El mar té quelcom que atrapa, fins i tot metafòricament. De seguida el veus, i millor encara, el sents. Les onades, la remor tranquil·la. Fins i tot fredor primera. L'oceà. Allà on tot comença i acaba.

He trobat el teu text preciós i precís, escrit amb el bisturí d'ún cirurgià. I alhora, les sensacions que transmet, blanes, belles, com quan fas ioga i t'escoltes per dins. I només respires i et sents. Jo, t'he sentit, almenys així ho crec,

Quina prosa més increïble!

:-P

M'agrada molt la cadència del teu poema, l'anar fent, la naturalitat, la serenitat que en vessa.

Un plaer llegir-te!

Penso que molts escocesos s'han penedit de votar NO. Potser no era el moment per a ells.
Nosaltres serem lliures, això no ho para ni Déu!

Visca Catalunya lliure i sobirana! Visca la terra!

gyps!

Petonàs, amic!

Impressionant franz. Transmets la bogeria de viure, la felicitat com una actitud.
T'estimo company.

Ens convides a entrar dins el teu interior, a un món que es reflecteix en el poema, ple, sensible, fins i tot oníric. Molt bell.

Molt suggerent, amb molt de sentiment.
Un plaer llegir- te.

Estimbar-se en l'altre, fondre's en l'emoció.
Aquest sentiment tan èpic existeix, car tu l'has vist i l'has escrit.
Quina sensibilitat especial corre per les teves venes?
Un plaer gaudir aquest poema increïble.

Petons

gyps

Quina mort més bella la de l'Anna.
Quanta poesia en petits instants, en mirades i carícies, en silencis. Has bastit un espai d'amor infinit entre la parella, quelcom difícil de destruir, innombrable. I hi has posat mots entre ells, entre aquesta relació de sofriment amorós. Ho trobo una proesa.
Podria llegir-lo mil vegades i en cada una hi trobaria un nou matís, un nou espai per a la bellesa.

Una frase que mai deixarà de corprendre'm: "Quan escrivies la revolta i l'escuma."
Això activa un click interior de records i poemes.

Descansa Anna. Bella per sempre.

expressat amb paraules. Tot sovint no verbalitzem l'amor als éssers estimats que ens han cuidat i estimat amb molt de sacrifici. Un bell poema amb molt d'amor entre els mots. És fantàstic trobar persones agraïdes amb allò que tenen, començant per un pare o una mare.

Felicitats!

A mi m'ha fet la sensació com si hi hagués dues realitats, la dels estressats i la de la gent que tria desconnectar amb tot i de tot.
Penso que el relat és versemblant. D'entrada mai no ho diem tot a un desconegut. Hi ha imatges bellíssimes en aquest relat.
Lo dels fracassats, ho poc entendre molt bé. Hem patit algun daltabaix familiar i hem hagut de reorganitzar les nostres vides per seguir estimant-nos. Encara que alguns siguin lluny. Trobo maco aquest lloc d'encontre on pots ser tu mateix i sincerar-te. En d'altres coordenades és literalment impossible. Crec que és bo per a tots els protagonistes haver-se trobat i veure que no són tan diferents, al contrari.

Avui he comprat el teu llibre en paper. Em fa il·lusió. Tot el que em transmets és positiu i m'enriqueix com a persona. Ets com una garantia per a mi. Una garantia amb molt de talent i honestedat. T'admiro com a persona i com escriptor.

A mi m'ha trasbalsat. Fa temps vaig somiar que la meva avia morta des de feia tres mesos em trucava per telèfon, em deia que no patíssim que s'havia trobat a tota la família allà. Em vaig despertar i la veu era la seva veu.
Potser és possible morir d'accident, d'una forma molt ràpida i no tenir temps de pair la teva pròpia mort, com li passa a la filla del teu relat. El pare per això li havia de dir.
I si hi ha molts morts que són morts però que no ho saben? I si pateixen pensant que encara són vius com la noia? No sabem res. Podem imaginar el que vulguem. Quina grandesa poder construir un món i un altre i un univers sencer amb l'escriptura.
M'ha encantat aquest relat diferent d'altres que t'he llegit.

PD: Felicitats per això que has fet de musicar i cantar poemes. És una proesa. A mi m'agrada com cantes, la teva veu i l'absència de temor al ridícul -que es diu coratge-

Namasté

Quina meravella. Un trasbals com sempre venint d'una persona amb aquesta sensibilitat tan pregona

!!!!