Toca'm aquí

Un relat de: Gemma34

Em vas convidar a un refresc, la calor del juliol et servia d'excusa. Ens vam asseure a fora, a la terrassa d'aquell refinat bar d'aire bohemi de Barcelona.
La meva faldilla, de color blau cel, es va arremangar en asseure'm, i tu vas desviar la mirada cap el violinista que tocava en aquella plaça, simulant que els meus genolls no t'engrescaven. Però jo sabia que me'ls miraves quan els nostres ulls no es creuaven.
L'encoixinada cadira de ferro forjat ens donava un confort relaxant. I com si estiguéssim a casa, els nostres cossos es van anar relaxant. Per sota la taula, les nostres cames es tocaven de tant en tant. No paraves de disculpar-te. Sense adonar-te que qui allargava la cama, era jo. Em feia falta sentir el teu contacte. I el sol frec de les puntes de les nostres sabates em feia esgarrifar-me. Jo somreia quan tornaves a excusar-te.
Vaig arrossegar la pesant cadira més a prop de teu. Vas perdre't un breu instant guaitant-me les cames mentre jo feia veure que no et mirava. El tall lateral de la faldilla pujava, donant via lliure a la imaginació.
Mentre jo t'explicava a on aniria de vacances, tu em vas agafar les mans, amb afecte i tendresa. Com si tinguessis por de trencar-les. Vas fer girar el meu anell platejat, no tenies la intenció de treure-me'l, ho feies perquè no podies tenir les mans quietes. Estaves nerviós.
Feia mesos que ens coneixíem, no ens havíem dit el que sentíem, teníem por a sentir-nos rebutjats. Fèiem veure que érem amics, i de tan bé com ho representàvem, ens ho havíem arribat a creure.
Recordo passar llargues estones escoltant-te, mirant el moviment dels teus llavis, sense pensar en el que deies, sinó en la manera que assaltaria els teus llavis. Somreia perquè m'adonava que no eres conscient dels meus maliciosos pensaments, i tu, tot encuriosit demanaves que t'expliqués per què reia. No podia dir-t'ho.
La cançó que sonava m'omplia de melangia. Sabia que marxaries d'allà i que cadascú tornaria a casa seva, sense haver-nos dit res d'important. Les paraules d'amor les guardàvem gelosament. L'enyorança que sentia era per aquell moment que s'escolava, escapant-se sense intentar evitar-ho.
De sobte, vas deixar reposar la mà sobre el meu genoll com si allò fos la cosa més normal del món, però aquell era el primer instant que tocaves una part nua del meu cos. Les pupil·les dels ulls se'm van dilatar de cop, tu no te'n vas adonar. Seguies parlant, mentre jo bullia del desig furiós que la teva mà desfilés un tros més amunt i s'amagués sota la roba per tocar-me. Enlloc de dir-t'ho vaig suspirar profundament, i, tot tancant els ulls, vaig imaginar allò que volia.


Gemma34



Comentaris

  • visca l'amistat[Ofensiu]
    voltor | 15-04-2007 | Valoració: 8

    No és timidesa és respecte per aquella a qui aprecies i no vols perdre com amiga. Té més valor l'amistat que el llit

  • Roget | 14-02-2007 | Valoració: 10

    Un moment genial. Com m'ha agradat!

  • de fet[Ofensiu]
    VictorEscola | 29-09-2006 | Valoració: 10

    has convertit una escena molt simple en un moment màgic.

  • tens molta sensibilitat[Ofensiu]
    XavierVillar | 22-09-2006

    que ningú et faci canviar!

  • Magnífic![Ofensiu]
    marco3434 | 15-09-2006 | Valoració: 10

    La teva sensibilitat m'impressiona cada cop més.

    Pots sentir-te reflectit en la situació i la sensació. Es com si haguessis congelat un moment del temps i el fessis reviure com si fos ara mateix que està passant. M'ha agradat molt.





  • Airbec | 20-08-2006

  • Preciós. Natural.[Ofensiu]
    Jofre | 05-06-2006 | Valoració: 10

    Llegir aquest relat és immergir-se en el regne de la sensualitat i la seducció.

    Marques els límits d'unes escenes descrites amb molt d'enginy.
    T'anticipes al lector insinuant paraules que en les frases següents són víctimes de la imaginació i el desig.
    Mai caus en el parany de l'estridència i amb elegància ens fas sospirar profundament quan hem de reconèixer la Reina i Emperadriu dels sentits, tu, Gemma. I és que són textos nítids i empàtics.
    Enhorabona!

    Jofre.

  • Qui no ha passat mai per això?[Ofensiu]
    Ilargi betea | 25-05-2006 | Valoració: 10

    Però poca gent sabria explicar-ho com ho has fet tu...
    Una descripció detallada que et fa sentir a la terssa del bar però prou lleugera per no embafar-te.

    Moltes felicitat!!

    Una abraçada i molta màgia!

  • Sihagués estat jo...[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 12-03-2006


    Gemma, si a la acció que expliques, en comptes d'aquell noi hagués sigut jo només 65 anys abans, jo pujo un pam la ma per sobre del genoll només un pam, et miro els ulls i segurament guanyem molt de temps.

    Que la vida és curta!

    SANTANDREU3

  • Felicitats[Ofensiu]
    NEULA | 12-03-2006

    Un moment molt ben captat!
    Quins records del pas d'amics a... la sensació del pas en el buit,,

  • En nom del desig[Ofensiu]
    Carnestoltes06 | 01-03-2006 | Valoració: 9

    En nom del desig , t'ho agraeixo! Resulta un relat molt efectiu, la teva descripció em fa imaginar l'escena perfectament, mmm!
    Molt bé, Gemma!!
    Carn

  • M'ha agradat molt l'estil com condueixes el relat. [Ofensiu]
    pseudo | 05-02-2006

    Podriem dir que la mateixa història escrita a les mans d'algú altre, poder no despertaria interés (no em mal interpretis ara, jo per exemple no la faria gens interessant :P) .

    En canvi uses bé les teves paraules, captives al lector de manera que segueix llegint.

    Segueix així!

  • muuuuu béé!![Ofensiu]
    laione | 05-02-2006

    M'agrada't molt la manera de transemetre amb paraules les no paraules. Tothom haurà viscut una situació i/o un sentiment més o menys semblant almenys a mi m'has fet reviure aquestes sensacions, molt xulo felicitats

  • El sentit de les mudeses....[Ofensiu]
    angie | 11-01-2006

    del mirar, del moviment de les mans, de l'elevació del pit al respirar... llenguatge més comunicatiu que la pròpia parla, més sensual.

    És el segon cop que el llegeixo i m'encanta fer-ho, és una delícia d'història plena d'un erotisme madurat i amb el toc personal d'aquesta relataire que ja va lligada al meu pas per Relats.

    I ara, encara que ja t'he enviat una felicitació d'aniversari, ho faig també per segon cop :

    PER MOLTS ANYS ESCRIPTORA,
    JA TINC UN NOU JARDÍ A RELATS,
    ON PASSEJAR I GAUDIR ESTONA
    RERA ESTONA.

    angie

  • ufffffffffffffff[Ofensiu]
    laia | 30-12-2005

    m'agrada llegir-te...
    amb aquest relat m'he posat en situació, totalment!
    ostres, està molt i molt bé!

  • A volar !!![Ofensiu]
    Vallespir | 29-12-2005

    Ai, si fóssim capaços d'escoltar més sovint el llenguatge sord dels cossos, de llegir les mirades, de sentir en el més ampli sentit de la paraula.

    Aquesta mà al genoll... i a volar!

    Un petó de qui ha escrit de genolls molt més barroerament tocats.

    Roger

  • curt però intens![Ofensiu]
    patri | 27-12-2005 | Valoració: 9

    Gemma, com sempre m'ha agradat!!! Tens molta imaginació i aquest relat és curt però intens, i moltes vegades cert, ja que de vegades ens guardem les coses.
    M'ha agradat molt!!
    Petonets!!

  • jmgg | 12-12-2005 | Valoració: 10

    Com sempre dins la teva linea
    Es un plaer llegir-te


    Salut i força

    Josep Mª

  • Genial!!!!!!!!!!!!!!!![Ofensiu]
    torrents | 06-12-2005

    Les onades ja no volen tornar.
    Mar endins els deus les reclamen, però les onades no volen tornar. Es fan escuma blanca i romanen a la platja. Les onades vestides de blanc s'han fet lliures en la seva presència. Han copiat el blanc de la seva brusa i l'han feta camuflatge i, contra el vent, arremolinades, lluiten per ser immòbils. Poc a poc acaronen els seus dits una a un, sense presa, acaronen els turmells i es desixen anar fins morir a les seves cames.

    I jo a l'altre banda de la finestra veig com el sol canvia de color la pell d'aquesta esquena eterna. La miro una vegada més i se que mai l'oblidaré. Amb les mans em sorprenc dibuixant els seus cabells a l'aire. Un veí em mira i tement que em prengui per boig somric i li ensenyo la imatge que acabo de deixar de fons de pantalla al meu ordinador. La seva imatge.

    Em giro i ja no hi és!, em que da la platja.

    (Genial Gemma! Aquesta foto nova m'ha donat la idea perfecte pel conte. Te'n dec una!!!)

  • Gràcies[Ofensiu]
    lectora | 01-12-2005

    M'has fet reviure moments passats i ben detallats!
    Petons

  • ostres, molt bo![Ofensiu]
    mjesus | 30-11-2005 | Valoració: 10

    hola gemma34!!, jo quan sigui gran vull ser com tu! no, m'agradat molt. És una situació tensa i que és viu amb molta emoció. Ho descrius amb molt detall i molt ben explicat.
    bona nit, guapa!

  • Això si que és erotisme ![Ofensiu]
    Carles Malet | 29-11-2005 | Valoració: 10

    Sincerament crec que és en el primer apropament, ple de dubte, d'anel i de por és on és concentra més màgia. I tu ho has brodat!

    Felicitats !

  • Amics...[Ofensiu]
    Ainoa | 29-11-2005

    o això sembla, perque en realitat són molt més. El que donaria jo per tornar a sentir això amb qui tu ja saps. Però he estic contenta d'haver sentit això que descrius amb un "amic" especialq ue vaig tenir, i que encara tinc, i exactament, és el mateix que descrius. "Les paraules d'amor les guardavem gelosament..", si, realment si.

    Merci pel teu comentari, i pel teus consells. Ara em posaré al dia de tots els relats teus i dels demés, que he estat fora i tinc el "mono" de llegir-vos.

    Un fort petò, senyora escriptora!!

    Ainoa

  • costa escriure com ho fas,[Ofensiu]
    jaumesb | 29-11-2005 | Valoració: 10

    però m'agrada, m'agrada també lluitar per estar a un mateix nivell

  • Mon Pons | 29-11-2005

    També penso que és millor insinuar que no pas dir. M'ha agradat. És un dels millors relats que has escrit. Enhorabona!

  • D'una sensibilitat extraordinària[Ofensiu]
    brideshead | 29-11-2005 | Valoració: 10

    És un relat finíssim, Gemma. Has sabut jugar molt bé amb la sensualitat d'uns gestos, d'unes mirades que volen i dolen, però sense trobar-se mai, d'unes carícies no fetes que deixen volar la imaginació... Excel·lent!

    Un petó, Gemma!

  • Has ben copsat...[Ofensiu]
    rnbonet | 28-11-2005

    ...que, en qüestions eròtiques, el suggeriment és més fort que la visió; la imaginació té més força que el contacte físic.
    Un bon relat.
    Salut i rebolica!

  • Triple del número 34![Ofensiu]
    pivotatomic | 28-11-2005

    Un relat bell, suggerent, evocador, tendre i una mica entremaliat.

    M'hi he trobat, assegut en aquella plaça, atrapat entre el desig i la indecisió...

    Millores relat a relat, ho sabies?

  • Gemma[Ofensiu]
    Màndalf | 27-11-2005 | Valoració: 10

    Aquest relat és preciós. Sense necessitat d'anar al cos a cos té un erotisme que encanta; deu ser precisament per això. I els detalls que aporta la protagonista els descrius acuradament, ens fas viure la situació. La situació prèvia a l'esclat d'amor, espero. Que no es quedin muts molt de temps.
    Ara et falta la part d'ell,... el duet, no? Relat ideal perquè aquell noi tant alt hi digui la seva. O te'l guardes per a tu?
    Has obviat les mans com a "part nua del cos", potser volent, no sé. Les mans tenen el seu erotisme, són sensuals i ella hauria d'haver reaccionat al contacte. Ell estava nerviós, clar, però i ella?... segur que s'ha estremit.

    Un petó

  • un intens i juganer...[Ofensiu]
    ROSASP | 27-11-2005

    joc de mirades, paraules i pensaments.
    Somriures i somnis que no som capaços de desxifrar del tot...
    M'agrada aquesta complicitat amagada que embolcalla tot el relat i aquesta insinuació que va creixent com una llavor que s'obre però no acaba de trencar la terra.

    Un petó, Gemma!

  • Mirades...[Ofensiu]
    jacobè | 27-11-2005

    Gemma vas a més, com aquest relat. Mmmm...m'ha encantat.
    "mirant el moviment dels teus llavis, sense pensar en el que deies...Somreia perquè m'adonava que no eres conscient dels meus maliciosos pensaments, i tu, ... demanaves que t'expliqués per què reia..."
    Somriures...

  • em fas pensar[Ofensiu]
    Sergi_Casals | 27-11-2005 | Valoració: 10

    he sentit més d'una vegada això que descrius.

  • erotisme mental[Ofensiu]
    foster | 27-11-2005

    que es troba més en allò que intuïm, en les intencions ocultes i callades, que no pas en la pròpia situació descrita.

    Dos adults que juguen un joc d'adolescents amb un rerefons, però, per part d'ella, que no té res d'inciàtic, més aviat de concluent, conseqüència de frustracions, insatisfacció, imaginació i desig de quelcom més que no pas té en el present?
    La pregunta és: són en el mateix nivell els desitjos? Els del protagonista masculí no queden del tot clars: ell es resigna a deixar-la somiar o actua i fa els seus somnis realitat, que és el que en el fons ella voldria?

    El relat va de menys a més, i el final el deixa obert, amb preguntes, la qual cosa m'agrada: es tornaran a veure, es relaitzaran les seves fantasies...?

    foster

Valoració mitja: 9.78