Toca'm aquí

No és timidesa és respecte per aquella a qui aprecies i no vols perdre com amiga. Té més valor l'amistat que el llit

Un moment genial. Com m'ha agradat!

has convertit una escena molt simple en un moment màgic.

que ningú et faci canviar!

La teva sensibilitat m'impressiona cada cop més.

Pots sentir-te reflectit en la situació i la sensació. Es com si haguessis congelat un moment del temps i el fessis reviure com si fos ara mateix que està passant. M'ha agradat molt.

Llegir aquest relat és immergir-se en el regne de la sensualitat i la seducció.

Marques els límits d'unes escenes descrites amb molt d'enginy.
T'anticipes al lector insinuant paraules que en les frases següents són víctimes de la imaginació i el desig.
Mai caus en el parany de l'estridència i amb elegància ens fas sospirar profundament quan hem de reconèixer la Reina i Emperadriu dels sentits, tu, Gemma. I és que són textos nítids i empàtics.
Enhorabona!

Jofre.

Però poca gent sabria explicar-ho com ho has fet tu...
Una descripció detallada que et fa sentir a la terssa del bar però prou lleugera per no embafar-te.

Moltes felicitat!!

Una abraçada i molta màgia!

Gemma, si a la acció que expliques, en comptes d'aquell noi hagués sigut jo només 65 anys abans, jo pujo un pam la ma per sobre del genoll només un pam, et miro els ulls i segurament guanyem molt de temps.

Que la vida és curta!

SANTANDREU3

Un moment molt ben captat!
Quins records del pas d'amics a... la sensació del pas en el buit,,

En nom del desig , t'ho agraeixo! Resulta un relat molt efectiu, la teva descripció em fa imaginar l'escena perfectament, mmm!
Molt bé, Gemma!!
Carn

Podriem dir que la mateixa història escrita a les mans d'algú altre, poder no despertaria interés (no em mal interpretis ara, jo per exemple no la faria gens interessant :P) .

En canvi uses bé les teves paraules, captives al lector de manera que segueix llegint.

Segueix així!

M'agrada't molt la manera de transemetre amb paraules les no paraules. Tothom haurà viscut una situació i/o un sentiment més o menys semblant almenys a mi m'has fet reviure aquestes sensacions, molt xulo felicitats

del mirar, del moviment de les mans, de l'elevació del pit al respirar... llenguatge més comunicatiu que la pròpia parla, més sensual.

És el segon cop que el llegeixo i m'encanta fer-ho, és una delícia d'història plena d'un erotisme madurat i amb el toc personal d'aquesta relataire que ja va lligada al meu pas per Relats.

I ara, encara que ja t'he enviat una felicitació d'aniversari, ho faig també per segon cop :

PER MOLTS ANYS ESCRIPTORA,
JA TINC UN NOU JARDÍ A RELATS,
ON PASSEJAR I GAUDIR ESTONA
RERA ESTONA.

angie

m'agrada llegir-te...
amb aquest relat m'he posat en situació, totalment!
ostres, està molt i molt bé!

Ai, si fóssim capaços d'escoltar més sovint el llenguatge sord dels cossos, de llegir les mirades, de sentir en el més ampli sentit de la paraula.

Aquesta mà al genoll... i a volar!

Un petó de qui ha escrit de genolls molt més barroerament tocats.

Roger

Gemma, com sempre m'ha agradat!!! Tens molta imaginació i aquest relat és curt però intens, i moltes vegades cert, ja que de vegades ens guardem les coses.
M'ha agradat molt!!
Petonets!!

Com sempre dins la teva linea
Es un plaer llegir-te


Salut i força

Josep Mª

Les onades ja no volen tornar.
Mar endins els deus les reclamen, però les onades no volen tornar. Es fan escuma blanca i romanen a la platja. Les onades vestides de blanc s'han fet lliures en la seva presència. Han copiat el blanc de la seva brusa i l'han feta camuflatge i, contra el vent, arremolinades, lluiten per ser immòbils. Poc a poc acaronen els seus dits una a un, sense presa, acaronen els turmells i es desixen anar fins morir a les seves cames.

I jo a l'altre banda de la finestra veig com el sol canvia de color la pell d'aquesta esquena eterna. La miro una vegada més i se que mai l'oblidaré. Amb les mans em sorprenc dibuixant els seus cabells a l'aire. Un veí em mira i tement que em prengui per boig somric i li ensenyo la imatge que acabo de deixar de fons de pantalla al meu ordinador. La seva imatge.

Em giro i ja no hi és!, em que da la platja.

(Genial Gemma! Aquesta foto nova m'ha donat la idea perfecte pel conte. Te'n dec una!!!)

M'has fet reviure moments passats i ben detallats!
Petons

hola gemma34!!, jo quan sigui gran vull ser com tu! no, m'agradat molt. És una situació tensa i que és viu amb molta emoció. Ho descrius amb molt detall i molt ben explicat.
bona nit, guapa!

Sincerament crec que és en el primer apropament, ple de dubte, d'anel i de por és on és concentra més màgia. I tu ho has brodat!

Felicitats !

o això sembla, perque en realitat són molt més. El que donaria jo per tornar a sentir això amb qui tu ja saps. Però he estic contenta d'haver sentit això que descrius amb un "amic" especialq ue vaig tenir, i que encara tinc, i exactament, és el mateix que descrius. "Les paraules d'amor les guardavem gelosament..", si, realment si.

Merci pel teu comentari, i pel teus consells. Ara em posaré al dia de tots els relats teus i dels demés, que he estat fora i tinc el "mono" de llegir-vos.

Un fort petò, senyora escriptora!!

Ainoa

però m'agrada, m'agrada també lluitar per estar a un mateix nivell

També penso que és millor insinuar que no pas dir. M'ha agradat. És un dels millors relats que has escrit. Enhorabona!

És un relat finíssim, Gemma. Has sabut jugar molt bé amb la sensualitat d'uns gestos, d'unes mirades que volen i dolen, però sense trobar-se mai, d'unes carícies no fetes que deixen volar la imaginació... Excel·lent!

Un petó, Gemma!

...que, en qüestions eròtiques, el suggeriment és més fort que la visió; la imaginació té més força que el contacte físic.
Un bon relat.
Salut i rebolica!

Un relat bell, suggerent, evocador, tendre i una mica entremaliat.

M'hi he trobat, assegut en aquella plaça, atrapat entre el desig i la indecisió...

Millores relat a relat, ho sabies?

Aquest relat és preciós. Sense necessitat d'anar al cos a cos té un erotisme que encanta; deu ser precisament per això. I els detalls que aporta la protagonista els descrius acuradament, ens fas viure la situació. La situació prèvia a l'esclat d'amor, espero. Que no es quedin muts molt de temps.
Ara et falta la part d'ell,... el duet, no? Relat ideal perquè aquell noi tant alt hi digui la seva. O te'l guardes per a tu?
Has obviat les mans com a "part nua del cos", potser volent, no sé. Les mans tenen el seu erotisme, són sensuals i ella hauria d'haver reaccionat al contacte. Ell estava nerviós, clar, però i ella?... segur que s'ha estremit.

Un petó

joc de mirades, paraules i pensaments.
Somriures i somnis que no som capaços de desxifrar del tot...
M'agrada aquesta complicitat amagada que embolcalla tot el relat i aquesta insinuació que va creixent com una llavor que s'obre però no acaba de trencar la terra.

Un petó, Gemma!

Gemma vas a més, com aquest relat. Mmmm...m'ha encantat.
"mirant el moviment dels teus llavis, sense pensar en el que deies...Somreia perquè m'adonava que no eres conscient dels meus maliciosos pensaments, i tu, ... demanaves que t'expliqués per què reia..."
Somriures...

he sentit més d'una vegada això que descrius.

que es troba més en allò que intuïm, en les intencions ocultes i callades, que no pas en la pròpia situació descrita.

Dos adults que juguen un joc d'adolescents amb un rerefons, però, per part d'ella, que no té res d'inciàtic, més aviat de concluent, conseqüència de frustracions, insatisfacció, imaginació i desig de quelcom més que no pas té en el present?
La pregunta és: són en el mateix nivell els desitjos? Els del protagonista masculí no queden del tot clars: ell es resigna a deixar-la somiar o actua i fa els seus somnis realitat, que és el que en el fons ella voldria?

El relat va de menys a més, i el final el deixa obert, amb preguntes, la qual cosa m'agrada: es tornaran a veure, es relaitzaran les seves fantasies...?

foster