Foto de perfil de Estel d'argent

Estel d'argent

Barcelona,

53 Relats, 98 Comentaris
61518 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).

Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.

Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...

Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.

Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p



Últims relats de Estel d'argent

Últims comentaris de l'autor

  • Estel d'argent | 15-11-2005

    Moltíssimes gràcies a tots dos per aquests comentaris i aquest suport tan ferm en aquest relat, us ho agraeixo de tot cor, sobretot perquè he despertat uns sentiments, he commugut, i això, per algú que escriu, com ja sabeu, és el millor que et pot passar!!

    Merci, merci, merci!!

  • Estel d'argent | 21-08-2005

    I gràcies per continuar mirant-me! no t'amoïnis, sempre que ho facis, estaré somrient. :-)

  • Estel d'argent | 21-08-2005 | Valoració: 9

    un relat molt elaborat, Jofre.

    Perdona per no dedicar més temps a llegir els teus escrits, malgrat que tu sí que ho fas amb els meus...

    Sí, m'ha agradat força, molt del teu estil, vaja. M'agrada el teu estil, tan detallat, amb tants adjectius, amb aquest vocabulari tan ben cuidat que practiques amb diligència.

    És cert que cada gest té un pes que moltes vegades ni tan sols podem imaginar i en aquest relat ho suggereixes molt bé. És un relat que insinua, no diu explícitament, al meu entendre, i et felicito per aconseguir-ho, perquè és una tasca força difícil.

    Si féssim una radiografia de la nostra vida veuríem que el que ha anat modificant la nostra existència són els gests i el pes que han tingut.

    Una abraçada ben forta! espero que estiguis passant un bon estiu!

    Estel

  • Estel d'argent | 08-08-2005 | Valoració: 10

    aquesta primera estrofa! m'encanta i m'hi sento tan identificada!

    sí, el paisatge que ens nega l'excepcionalitat cerquem amb tant d'esforç i només ens ofereix la indiferència i com a experiència més fora del comú, caminar sobre l'abisme en un món que ni t'accepta ni et rebutja...

    Una cerca infatigable per ser escollit.

    Gràcies per aquestes paraules, Jofre!

    Una abraçada!

  • Estel d'argent | 08-08-2005 | Valoració: 10

    és sempre com filar paraules entre persones, imatges compartides, però potser sobretot paraules que adopten un nou significat, que són de dos i no pas de més ni menys, que ja no són de tota la humanitat, sinó de dues persones i que han abandonat la solitud del pensament d'una persona sola.

    Com sempre, un relat excel·lent!

    P.D.: A vegades l'amistat és com la cançó "killing me softly"...

    I heard he sang a good song,
    I heard he had a style,
    And so I came to see him and listen for a while.
    And there he was this young boy, stranger to my eyes,
    Strumming my pain with his fingers,
    Singing my life with his words,
    Killing me softly with his song,
    Killing me softly with his song,
    Telling my whole life with his words,
    Killing me softly with his song.
    (...)

  • Estel d'argent | 31-07-2005 | Valoració: 10

    Ja ho vaig dir una vegada, tots volem ser rescatats alguna vegada... tots els contes, els paisatges encisadors, les marevelles indescriptibles, els prínceps blaus, tot, absolutament tot, ens porta a desitjar que ens rescatin, a oferir la nostra vida a algú i que faci d'ella el que més li plagui...

    A vegades tenim la sort que aquell gripau resulta ser un príncep blau, i tot el que havíem cregut fins llavors, sembla fer-se realitat màgicament. Llavors t'assenyalaríem a tu, jofre. No obstant això, altres vegades tan sols són utopies per fer-nos avançar, cercant la "pastanaga", com acostumo a dir...
    Malgrat la sort que corressim tots plegats, sort que hi ha encara conta-contes!

    :-)

    Una abraçada!

    N.

  • Estel d'argent | 26-07-2005

    no em refereixo a l'amor entre un home o una dona, o l'enamorament... és un relat dedicat al meu pare i a l'amor paterno-filial, el que molta gent de la seva edat sent, després de veure com els dies es consumeixen i la tranquil·litat es desfà...

    De tota manera, moltes gràcies!

  • Estel d'argent | 26-07-2005 | Valoració: 9

    excel·lent! és que mai escrius res que no faci que cada dia t'admiri més? :-)

    Quin gust i elegància que tens en triar cada paraula, en parlar del passat, de la terra, els aromes i la polseguera que en resta! I t'entenc perfectament perquè he sentit el mateix moltes vegades, però el meu record porta per nom "setena"... i n'hi havia molts d'altres que s'han anat esborrant...

    Sort que hi ha gent que encara assaboreix el passat, les seves arrels, i no el rebutja o el bescanvia! I aconsegueix, de la polseguera, crear bellesa i expandir el record, i fins i tot, despertar-ne a d'altres persones.

    Una abraçada!

    N.

    P.D. Gràcies pel teu últim comentari! em dones ànims per continuar escrivint!

  • Estel d'argent | 23-07-2005 | Valoració: 10

    M'ha sorprés molt agradablement veure que has fet servir la paraula Abril com a protagonista d'aquest relat. En la majoria dels meus hi és sempre present, en diverses formes, cossos o circumstàncies, però sempre ella. L'Abril o les Abrils estan a tot arreu i ho són tot: la primavera, la ingenuïtat, el perfum embriagador, però per sobre de tot, són el goig de viure.

    Felicitats!

    N.

    P.D.: Jo no em dic Abril, però sí que vaig néixer en aquest mes. Serà això el motiu que fa que enveji i estima tant a les Abrils del món? :-)

  • Estel d'argent | 19-07-2005 | Valoració: 8

    Ei Jofre! fa temps que no et comentava cap relat, però els vaig seguint. Pel meu gust, m'agradaria que fos encara més irònic, o potser d'una ironia més planera que no vol dir pas barroera. Potser és que jo opto més pel cinisme, no ho sé, però sempre vital i enjogassat. M'agraden totes les crítiques que en molts dels teus escrits destil·les, d'altra banda, però, no sé si tothom està preparat per copsar-les.

    Una incondicional "jofrista",

    N.

    Petons!

  • Estel d'argent | 14-07-2005

    Ei, no sabia que em llegies, i merci per fer-ho! de tot cor, m'alegra de saber-ho!!

    N.

  • Estel d'argent | 13-07-2005 | Valoració: 8

    I gràcies per incloure el nom d'Estel i Núria en aquest poema!

    M'agradaria escriure't més, però estic a la feina, jeje

    Una abraçada!

    N.

  • Estel d'argent | 09-07-2005

    Gràcies per aquest comentari, i per tots els altres senzills comentaris a un estel d'argent...

    Sí, el temps de dol és temps de re-aprendre a estimar, a viure, a respirar més a fons...

    El fragment de "solidaritat" és molt encertat! els cors, en el fons, busquem el mateix, cerquem aquella essència innocent que volem que impregni les nostres vides, aquella pau i llibertat de la que parles... i tant que sí!

    A vegades penso sovint que tots volem ser rescatats d'alguna cosa... que algú, qui sigui, quan més aviat millor, ens rescati...

    Gràcies, de tot cor, pel teu suport, per les teves paraules, les teves il·lusions, el teixit que crees amb elles.

    Que no mori mai en Jofre!

    Petons des de Lleida aquesta vegada,

    (petit secret: N és de Núria) :-)

  • Estel d'argent | 07-07-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt, Jofre, de debò. Molt sentida, la poesia, i això es nota i ho transmets molt bé. I m'alegro que estimis tant les paraules, i et diria que, si pots, t'enamoris cada dia d'una d'elles, mai sabem què s'amaga al darrera, oi?

    Una abraçada :-)

    N.

  • Estel d'argent | 06-07-2005

    Les paraules del poema ja són velles, quan el món semblava a punt d'esclatar en mil bocins, i el meu també... No obstant això, insisteixo, gràcies pels "ànims", però recorda que les paraules, en el fons, només són això, paraules...

    I que sempre hi ha una raó per vestir-se de dol.

    Petons,

    N.