Si la llum cau...

Un relat de: Estel d'argent

Si la llum cau,
I les cames em tremolen com avui,
cauré.
Em volen fer fora del niu
un altre cop.

Tu em sobreviuràs,
cos tou i suau,
calent com davall l'hivern;
rostre de galtes de perseverant enrojolament,
de gracioses estrelletes de color marró,
de dolces ametlles torrades pel sol.

M'estrenyeràs les mans
de pansida estupidesa,
i en un únic parpelleig,
pretendràs
-oh ànima innocent!-
caçar la meva mirada
en la tèrbola penombra del pensament.

Del terra en faràs un bassal de silenci;
dels ulls,
deserts incandescents.
I jo, absent,
m'enredaré en el teu sospirar
deixant el desconsol dormint entre els teus braços.

Que caigui la llum!
Tu seràs la bastida del cos,
l'aixopluc del cor,
la crossa dels somnis coixos,
la Cançó a Mahalta.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Estel d'argent

Estel d'argent

53 Relats

98 Comentaris

59428 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).

Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.

Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...

Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.

Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p