Cercador
Al bosc
Un relat de: Estel d'argent- Compartir:
Al bell mig del bosc,
poc sabríeu distingir si el so que sentiu és vent fregant les fulles,
o és agua resseguint la muntanya.
Els sons de la solitud són bells i confusos:
ni el verd grisós dels olivers;
l'olor a vinya i farigola;
els camins esquitxats de pins i ginesta,
o qui sap si el lladruc persistent d'un gos,
serien prou consol pel vostre cor.
Al poble de color de terra,
el campanar sóna carrer enllà.
És l'hora de sopar.
l´Autor
53 Relats
98 Comentaris
61693 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.
Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...
Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.
Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p