El silenci matisat

Un relat de: Estel d'argent

Mig adormida, escric.
El so de la remor de les fulles m'embriaga.
Ara, el plor d'un nen,
que va afluixant fins a perdre's del tot.
I de nou, el silenci matisat
del sol que s'esmuny a poc a poc,
del gall que canta,
del cel blau i verd,
d'una fulla seca empesa pel vent.
Tot és buit i ple.
El so de la remor de les fulles neix i mor en un segon.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Estel d'argent

Estel d'argent

53 Relats

98 Comentaris

61530 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).

Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.

Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...

Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.

Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p