Un bes de sol

Aquesta recerca del príncep blau, de les deesses, de gripaus... o de coloms! Realitat i ficció s'entrelliguen cada dia de la nostra vida, aquesta és la nostra rutina. Hem de somriure i creure en aquests híbrids que ens brindes, ja que relats com els teus fan més benèvoles les estones en les quals la realitat és més feixuga.
I tranquil que el meu somriure - entre carrers i coloms - no s'esvaiex mai pensant que existeixen altres persones amb "sentiments en un estadi evolutiu, roent i afable"!
Una forta abraçada i un especial agraïment pel teu comentari a Identitat (i pels ànims!!)
Sibil·la

enginyosament cavallers i princeses, potser, ha va ser perquè els contes que explicava el narrador a la Laura eren, senzillament, belles històries que li ensenyaven a estimar i valorar la vida i l'amor, tenint en compte que aquest sentiment es converteix, a vegades, en l'eix de l'existència.

Un bell monòleg dedicat a la Laura i a qui vulgui comprendre que els vaivens de la vida són onades que hem de saber "saltar" amb prudència i sense por.

Petons, Jofre. T'haig de dir que m'ha agradat molt aquest relat.

Cadascú té una especial forma de sentir la vida i la naturalesa de cada cor és molt distinta.
Aquesta imaginació somiadora forma part de tots nosaltres en una certa mesura.
N'hi ha que ens hem passat mitja vida entre la realitat i els somnis, volant i sentint intensament, ensopengant molts cops amb cada nou aterratge, però no crec que per això s'estigui perdut en cap laberint.
Només forma part del viure i de la recerca de nosaltres mateixos.
Al qui és romàntic i somiador de mena, sempre li queda quelcom dins del cor que l'impulsa a sentir cada instant amb la força del colpeig de les onades a les roques, amb l'ínfim raig de llum que es filtra entre els núvols.
I els somnis amb els pas del temps passen a tenir d'altres colors i d'altres imatges, però continuen formant part de la pell de l'ànima.

El teu relat és un bes de vida molt sensible i humà, una il·lusió que no es marcia.

Una abraçada i fins la propera!

Ja ho vaig dir una vegada, tots volem ser rescatats alguna vegada... tots els contes, els paisatges encisadors, les marevelles indescriptibles, els prínceps blaus, tot, absolutament tot, ens porta a desitjar que ens rescatin, a oferir la nostra vida a algú i que faci d'ella el que més li plagui...

A vegades tenim la sort que aquell gripau resulta ser un príncep blau, i tot el que havíem cregut fins llavors, sembla fer-se realitat màgicament. Llavors t'assenyalaríem a tu, jofre. No obstant això, altres vegades tan sols són utopies per fer-nos avançar, cercant la "pastanaga", com acostumo a dir...
Malgrat la sort que corressim tots plegats, sort que hi ha encara conta-contes!

:-)

Una abraçada!

N.

Hi ha qui té tendència a ser somniador per naturalesa i des de la més tendra infància, tal vegada esperonat per fantasies i rondalles, comença a vestir els seus dies amb bells teixits d'il.lusions inexistents. Fent volar la imaginació inventa móns de felicitat inacabable, inventa prínceps o princeses, dames o cavallers, salvadors que estimaran màgicament i per sempre. Es somnia en terra de meravelles que la vida acaba transformant en paratges espinosos.
I sí, s'estima de nou -per què la il.lusió mai no defalleix? -però de nou, també, sempre s'arriba al desencís...
M'ha abordat molt endins el teu relat, Jofre, per què, -qui sap si influenciada pel meu veritable nom- he esperat sempre aquell negre navili que m'havia de dur l'heroi perdut, el nàufrag. Només que l'horitzó, enlloc seu, m'ha dut enganys i boires impossibles d'esquivar.
Deixant això de banda, he trobat realment encísador, admirablement escrit i d'una inefable poesia, el paràgraf de Parsífae.
Has llegit "Les Noces de Cadmos i Harmonia" d'en Roberto Calasso? Hi fa un encadenat de realcions mitològiques que penso que et podria agradar.
Una abraçada!
(Per cert, què vol dir GliKys o Glicys?)

Un lexic sublim, suau, tendre, amb un ritme pausat que acarona aquesta lliço de la vida com una ofrena: aprendre per creixer, creixer aprenent de la vida.

M'ha encantat aquesta teranyina de mots realment bells inspirats en contes i mites...

Felicitats, de bell nou, sempre fascinant-me!

una abraçadassa,

m