Mariel

Un relat de: Estel d'argent

Recordo els teus llarguíssims i llibertins cabells,
foscos com les paraules que acariciaven amb desfici els teus llavis;
el teu rostre pàl·lid,
d'una irresistible bogeria,
propi de les nines de porcellana dels ravals;
els acords de la dolorosa i orgullosa guitarra,
marcant amb força els alts i baixos de la meva tristesa.

Amb tu, Mariel,
veia la meva ànima,
-deseheretada de tota complaença i conhort-
escolant-se pels dits,
lliscant pel marbre i ferro forjat de la taula,
fonent-se en els tímids raigs de llum de l'escenari,
fins arribar al teu vestit ajustat ple de secrets
naixent lànguidament del no-res.

Què acompanyades se sentien totes les meves ombres,
el meu jo sense origen,
i les hores perdudes!
Elles només entenen de felicitat quan són finites.

Què faré sense tu, Mariel?
Sense el Gardel amb veu de dona,
sense el gest desesperat i seductor llançat al buit...
Mestressa del cos i les paraules,
feies que ambdós resseguissin l'espai amb aquella simulada
-i encantadora-
indiferència tan teva.

Et recordaré fent l'amor a la melancolia
amb el micròfon,
puntejant la vida i els carrers empedrats
amb el taló vermell.
Honorant la bellesa del plor,
i la majestuosa figura d'una dona desconsolada
que sosté la dignitat amb la punts dels dits.

Plora, plora, Mariel,
que tan sols les llàgrimes i la veu esquerdada et pertanyen!

Mariel, canta'm un tango!
Prometo unir-me'n amb el cor,
revolcar-me en l'enveja de no ser tu,
de no ser tan bona com tu.

Plorem, Mariel,
plorem.

Comentaris

  • Preciós![Ofensiu]
    ambelma | 09-10-2009 | Valoració: 10

    me l'imagino recitat a cau d'orella, pausadament i assaborint totes les paraules

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Estel d'argent

Estel d'argent

53 Relats

98 Comentaris

59424 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
"La vida m'ha ensenyat a pensar, però el pensament no m'ha ensenyat a viure" (Herzen).

Aquesta és una de les cites que més m'agraden... segurament l'escriptura no ens ensenyarà a viure, però sí a pensar, que ja és molt.

Què dir de mi? Podria donar dades biogràfiques sobre mi, què faig, què deixo de fer, etc., però això ja ho anireu descobrint amb els relats d'aquesta pàgina...

Només diré que les paraules són com un tros de fang deforme a punt perquè algú mig despistat i innocent li doni forma, a punt perquè algú cregui que encara està tot per fer.

Sempre he pensat que aquest món necessita encara molta més imaginació... ;p